De fer fideus a ser els reis de les galetes: l'odissea dels germans Cuétara

La Laura fa deu anys que no pot menjar galetes TostaRica perquè és celíaca, però encara les somia. De fet, continuen sent les seves galetes preferides. També són les galetes preferides del Joan, el seu marit. El dia del casament, quan els convidats van asseure's a taula, van trobar-se una caixeta amb un munt de petits det­alls. Entre les sorpreses que contenia hi havia un paquetet de galetes TostaRica personalitzades amb la silueta de la fotografia del dia en què ell li va demanar matrimoni. "Són unes galetes que ens porten molts bons records", confessen a l'Empreses. Com a ells, el regust de mantega i la textura cruixent de les TostaRica desperta nostàlgia a molts dels infants nascuts després del 1975, l'any en què van arribar als supermercats catalans. La marca n'és conscient i, per això, fa temps que ofereix un servei per personalitzar les galetes per a ocasions especials com la del Joan i la Laura.

Ara bé, si les TostaRica desperten records a aquest segment de consumidors, altres productes com les capses d'Artiach, les galetes María Cuétara i els assortits Cuétara remouen la memòria d'altres generacions. Avui tots aquests productes formen part d'un mateix catàleg: el de Cuétara, una de les grans potes del gegant Adam Foods, que també controla La Piara, Phoskitos, Carlit i Aneto, entre d'altres. El 2024, el grup va facturar 400 milions d'euros i Cuétara és present en mig centenar de països. Però d'on va sortir la marca?

El viatge cap a Mèxic

La història de Cuétara arrenca a principis del segle XX, al bell mig de la frondosa vall de Liébana, a Cantàbria. Va ser allà on van néixer els germans Juan i Florencio Gómez Cuétara. El 1906, ells i quatre germans més van embarcar-se cap a Mèxic a la recerca d’un futur millor. Van sobreviure a la Revolució Mexicana, van obrir una botiga i van anar sobrevivint, fins que el 1932 van fundar la seva primera empresa: una fàbrica de pasta per a sopa anomenada La Espiga.

Només tres anys després, el 1935, aquella petita empresa es va reenfocar i rebatejar amb el nom de Galletas Gómez Cuétara. Amb l'inici de la producció de galetes, ràpidament van tenir èxit: tant, que el 1945 ja es van aventurar a obrir una segona fàbrica a Veracruz. Els germans van intentar emular el seu èxit sud-americà a Espanya. El 1946, el Juan i el Florencio van tornar a Santander. Un any més tard ja eren amos i senyors d'una nova empresa, Cuétara Hermanos, nascuda després de comprar una petita fàbrica local de galetes. El 1951, la nova marca va tallar la cinta d'una gran planta de producció a Reinosa, d'on van començar a sortir camions carregats de les receptes que els havien fet tan famosos a Mèxic. A Espanya, la jugada també els va sortir bé.

Als anys seixanta, Cuétara es va estendre per tot l’Estat. El 1964, ja amb fàbriques en diversos punts i una presència notable a les llars espanyoles, va estrenar la planta de Villarejo de Salvanés, que avui encara és una de les més rellevants que la companyia té a Europa. A la dècada dels setanta, la marca va fer el salt internacional amb una nova fàbrica a Portugal i, als vuitanta, els fundadors van passar el relleu a la segona generació. El 1985, Cuétara celebrava mig segle de vida.

Canvis de mans

L’any 2001, Cuétara va fer un pas de gegant i es va fusionar amb SOS Arana Alimentación. D'aquest moviment en va sortir el Grupo SOS Cuétara, un conglomerat que combinava les galetes amb productes com l’arròs, l’oli o les conserves. Aquell moviment va marcar el començament d’una nova etapa per a la marca, que va créixer en facturació i distribució però va perdre el caràcter familiar dels orígens. El 2008, en plena reestructuració del grup, la divisió de galetes va ser venuda a Nutrexpa, el grup català creador de Cola Cao, Nocilla i Phoskitos. La companyia va intentar revitalitzar la marca.

El 2014, però, Nutrexpa es va dividir en dues noves societats: Idilia Foods –amb Cola Cao i Nocilla– i Adam Foods, que va quedar sota control de la família Ventura i es va fer càrrec de les marques de galetes, com Cuétara i Artiach. Des d’aleshores, Cuétara forma part d’aquest grup, que ha apostat per mantenir viu el llegat històric de la marca mentre l’adapta a les noves tendències de consum.