Al Farró s’arreglen panys i es fabriquen reixes

¿Un manyà pot ser també ferrer? Quina és la diferència entre un manyà i un serraller? Consultant les definicions dels diccionaris, sembla haver-hi consens en el fet que un serraller inclou la pràctica de manyà i de ferrer. Serraller: “Artesà o tècnic especialitzat en fabricar, reparar, instal·lar i ajustar panys, claus, forrellats i diversos objectes metàl·lics, especialment per a edificis i mobles”. Algunes definicions donen “manyà” com a sinònim. D’altres, en canvi, asseguren que un manyà és estrictament l’expert en panys de porta. Bé, sigui com sigui, al carrer de la Gleva número 2 trobem la serralleria La Gleva, que des de fa dotze anys és l’hàbitat quotidià de Javier Redonnet. Des del dia que va passar per allà i va veure que l’antic serraller que hi treballava estava a punt de jubilar-se i va acceptar traspassar-li el negoci. El Javier coneix l’ofici des de ben jove. Des que als 17 anys va fer un curset de soldador i va agafar-li el gust a la professió. Va treballar per compte d'altri durant uns quants anys, fins que va trobar aquest raconet al fantàstic barri del Farró i s’hi va establir per compte propi.

El Javier treballa sol, i els encàrrecs del barri fan que hi hagi dies que no doni l'abast. Ara està ficat en una barana corbada d’acer inoxidable per a la rampa d’una porteria veïna. Li està costant posar-li el peu al coll. Però se’n sortirà, esclar. La seva especialitat és el ferro. Expert en canviar portes de porteries, fer reixes per a portes i finestres, prestatges i mobles de ferro, instal·lar bústies i escales i soldar tota mena d’estris. Hi ha persones que li porten una olla de la cuina perquè els soldi una nansa que ha caigut. “Potser us surt més a compte comprar-ne una de nova a la botiga de coses de la llar”, els suggereix. Però ja se sap que les persones podem agafar estima als estris habituals que ens acompanyen en el dia a dia, i l’encàrrec de la soldadura tira endavant.

Què fa quan li encarreguen una feina en una porteria? Hi va, pren mides, ensenya fotos de mostra d’altres feines anteriors i tira endavant el projecte. Posa els vidres si cal, també el pany, connecta els intèrfons, etc. Té clientela fixa en administradors de finques i també en particulars que requereixen els seus variadíssims serveis. Fa poc, un senyor que encara té gas butà a casa li va demanar una caseta de ferro per guardar-hi les bombones i protegir-les de la intempèrie.

Encàrrecs de tota mena

Altres encàrrecs curiosos o estranys? Un prestatge per amagar una caixa forta, soldar les peces per a un trofeu que cal entregar aviat, arreglar una escultura de ferro que tens a casa de tota la vida i s’ha trencat, posar potes a un vell braser perquè es converteixi en una taula, tamborets de bars que convé arreglar o reforçar, seients que es trenquen... I el rei de la funció: una ploma estilogràfica a la qual calia soldar una punxa perquè es convertís en una arma de l’exèrcit nazi i formés part d’una exposició.

Potser el punt fort del negoci del Javier són els panys de les portes. És el vessant que econòmicament resulta més interessant i rendible. Una demanda habitual és canviar el pany, però també reparar-lo. Les peces essencials són el bombí –la peça on s’introdueix la clau– i les gorges –les plaques on encaixa el dentat de la clau–. Són mecanismes de precisió que requereixen tècnica i un coneixement profund de l’ofici. I el Javier és una garantia.

Aquesta cantonada del Farró és una serralleria des del 1860. Ha passat per totes les èpoques i etapes possibles. És un espai petit però ben aprofitat que durant molts anys va acollir una forja. Part de la maquinària té molts anys i funciona com el primer dia. Fins i tot hi ha una antiga enclusa per a treballs manuals amb ferro i martell. Una relíquia del passat que encara fa el fet.