Existeixen botigues de parallamps? Sí!

BarcelonaEl parallamps no para els llamps. Hi ha un etern conflicte semàntic aquí. El parallamps canalitza el llamp per prevenir les males conseqüències que pot tenir sobre les persones i els equipaments. La protecció del parallamps és necessària i, des del 2006, obligatòria. Però, a veure, existeixen les botigues de parallamps? Doncs sí, i a Barcelona hi ha la més antiga del món. Parallamps Torrente, al carrer del Marquès de Barberà 21, tota una meravellosa raresa, un exotisme, un espai de singularitat. Un reducte de “romanticisme”. No dubta a qualificar-la així Carles Torrente, que juntament amb el seu germà Jordi, és a càrrec del negoci des de fa uns trenta anys. Romanticisme, sí, perquè el més pràctic avui seria tancar la botiga, marxar de Ciutat Vella i operar quasi al 100% de manera virtual des d’una oficina en un polígon industrial, per exemple. Amb la reforma integral que l’espai va experimentar l’any 2000 s’ho van plantejar, però “no vam voler deixar perdre els orígens”, exclama el Carles. Els orígens, sí, cent seixanta-cinc anys d’una història que des del 1891 és familiar. Va ser l’any en què Josep Torrente, l’avi del Carles i el Jordi, va comprar el negoci al seu fundador, Josep Sellarès. Avui, quarta generació de Parallamps Torrente. Durant molts anys, la fabricació es va fer al mateix local, però des de la reforma integral es fa fora. Hi conserven, això sí, el torn i les màquines per si cal rectificar alguna peça. Antigament, per treure del local peces de vuit o deu metres pràcticament calia parar el trànsit i demanar al comerç del davant poder entrar-hi per maniobrar.

Una joia del passat és el cartell de la façana, amb el puny de ferro que subjecta uns llamps amb força desfermada. No pot ser més eloqüent de la personalitat i temàtica d’un negoci especial. Tenen poquíssima clientela ocasional, algú de tant en tant hi entra perquè necessita instal·lar o renovar el parallamps de la finca o de la segona residència, però la gran majoria de la clientela són enginyeries per a les quals treballen i institucions particulars que són fixes des de fa anys. És interessant tenir present la cronologia de l’invent. Benja Franklyn va inventar el parallamps el 1752 i la primera instal·lació va ser el 1760. Només cent anys després va néixer el negoci que avui ens ocupa. L’evolució tecnològica ha marcat molt l’evolució del mercat i també del negoci, esclar. Des dels inicials parallamps Franklyn –de fet, encara se’n continuen instal·lant– als parallamps radioactius que es van prohibir el 1986, fins a arribar als avui dominants parallamps electrònics. Des del 2006 hi ha el codi tècnic que obliga a instal·lar-ne en tota edificació qualificada amb un nivell 1, 2 o 3 de necessitat de protecció. “És el més habitual”, precisa el Carles. Aquesta realitat a ells els beneficia. Abans hi havia normes de referència, però no eren de compliment obligat.

A Torrente no tan sols venen i instal·len els aparells per canalitzar l’electricitat que ve del cel, sinó que també s’encarreguen de prevenir-ne els efectes. Per això protegeixen les instal·lacions elèctriques de les possibles sobretensions derivades d’una descàrrega d’electricitat meteorològica. Aquests dies, sense anar gaire lluny, estan enllestint la protecció del monestir de Montserrat. També tenen com a clients el monestir de Poblet, Santa Maria del Mar, el Tibidabo, l’Observatori Fabra i les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs. També treballen a Lleó, Segòvia, València, l'Aragó i les Illes. Ah! I l’any passat van enviar parallamps a Cuba. Podria semblar el contrari, però a Catalunya tenen força competència. Hi ha tres o quatre empreses de parallamps, alguna de les quals només exporta i no instal·la. El Carles i el Jordi se n’han fet un tip, d’instal·lar-ne. Primer acompanyant el pare i el tiet i després ells. Avui, Parallamps Torrente té nou treballadors i mira el futur amb optimisme. Com els afecta el canvi climàtic? Hi haurà menys tempestes, però seran més violentes, explica el Carles. “Continuarem tenint feina”. I la tecnologia del futur, cap on hauria d’anar? "Tal vegada hauria d'intentar evitar que es formin els llamps. Una possibilitat que avui no existeix". Per acabar, quant val un parallamps? Comprar-lo i instal·lar-lo, entre 2.000 i 2.500 euros.