Les empreses veuen l'absentisme i els impostos com a reptes del 2026

BarcelonaLa conjuntura és positiva. Les perspectives de creixement continuen sent bones de cara a aquest 2026 que s'acaba d'estrenar. En termes generals, les empreses espanyoles són més optimistes que la resta d'europees, tot i que hi ha una sèrie de variables que enterboleixen el potencial de les companyies, com ara una fiscalitat i un absentisme laboral –especialment les baixes– que consideren molt elevats, segons destaquen les organitzacions patronals. Són elements essencials, afirmen, per millorar la competitivitat i la productivitat.

Un punt destacat que es veu com a positiu són les exportacions –un cop superat el primer ensurt dels aranzels en les polítiques comercials que Donald Trump ha posat en pràctica als EUA–, tot i la inestabilitat geopolítica, segons es desprèn dels resultats de l'enquesta Perspectives empresarials 2026 que elaboren anualment les cambres de comerç europees, entre elles la d'Espanya, presidida per José Luis Bonet.

Les empreses no financeres ja venien de saldos positius el 2024, amb un resultat ordinari net que va créixer el 8,2%, menys que el 9,5% de l'exercici anterior, però encara a bon ritme. La xifra neta de negoci va experimentar una acceleració i va passar d'una situació de pràctica estabilitat el 2023 a augmentar el 2,3% el 2024. Aquesta evolució encara era positiva els tres primers trimestres del 2025, segons la central de balanços del Banc d'Espanya.

Segons dos terços de les empreses enquestades, entre les principals preocupacions empresarials destaquen els costos laborals. L'escassetat de personal qualificat i les càrregues administratives completen el podi de desafiaments que manifesten els representants de les companyies. A aquests factors s'hi suma l'esgotament dels fons Next Generation, que han estat un veritable estímul per al creixement i que amb la seva desaparició el 2026 poden conduir a una desacceleració gradual.

També amoïna la situació de socis comercials clau com Alemanya, França i Àustria, que mostren saldos negatius en les seves perspectives, la qual cosa podria afectar les exportacions espanyoles. L'economia espanyola entra el 2026 amb expectatives sòlides però amb senyals d'una possible moderació en el ritme de creixement, en un context global marcat per la incertesa en potències com els Estats Units i la Xina.

També la Cambra de Comerç de Barcelona manté una visió positiva en augmentar del 2,6% al 2,9% la previsió de creixement del 2025 per a Catalunya i mantenir en el 2,4% l'estimada per al 2026. Aquesta entitat, presidida per Josep Santacreu que, al mateix temps és el president del Consell General de Cambres, que agrupa les tretze existents a Catalunya, preveu que aquest nou any el consum privat i la inversió continuïn sent els factors d’impuls de l’economia catalana. Aquesta evolució se sostindrà en el creixement demogràfic, de l’ocupació, de beneficis empresarials i de la reactivació de la construcció. La Cambra i AQR-Lab continuen veient un mercat laboral en efervescència.

Segons l'informe de BBVA Research Situació Catalunya. Segon semestre 2025, persistiran els problemes d’oferta en la indústria, alguns serveis i la construcció. A mesura que s’ha reduït la taxa d’atur, a les empreses els és més difícil trobar treballadors amb una formació en línia amb el que necessiten. A la manca de capital humà en alguns sectors, en particular en la construcció, s'hi uneix un problema de relleu generacional a curt i mitjà termini. Altres problemes (especialització, accessibilitat a l’habitatge...) també poden estar afectant.

Aquest mateix estudi afirma que les projeccions demogràfiques més recents suggereixen que la moderació dels fluxos migratoris alentirà el creixement demogràfic, sobretot de la població en edat de treballar. Catalunya manté més dinamisme demogràfic i migratori en l’actualitat, però també aquí es podria observar una desacceleració que pot generar alguns colls d’ampolla en el mercat laboral, segons BBVA Research.

Un dels elements de coincidència entre les dues patronals catalanes són les càrregues impositives. Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, defensa "un marc fiscal més competitiu que redueixi la pressió sobre l'activitat productiva i incentivi la inversió". Aquesta organització persisteix en la seva reclamació de suprimir l'impost de patrimoni, limitar la de successions i donacions, reduir la fiscalitat dels autònoms i l'eliminació de l'impost extraordinari a la banca. Per la seva banda, Pimec, al capdavant de la qual hi ha Antoni Cañete, denuncia que "les pimes continuen aguantant una pressió fiscal desproporcionada" i aposta per "una fiscalitat adaptada a la realitat del nostre teixit empresarial", que es basa en les pimes i microempreses. Per això insisteix en "la importància de legislar pensant en petit".

El fet és que la tributació depèn molt de la dimensió. Les companyies grans van pagar un tipus mitjà efectiu del 8,87% sobre els beneficis; les microempreses, del 15,32%; les petites, del 18,65%, i les mitjanes, del 16,92%, segons les dades de l'Agència Tributària estatal sobre l'exercici del 2023. En tot cas, l'any passat va entrar en vigor una reducció progressiva dels tipus impositius segons la dimensió de les empreses. Les micropimes tributen inicialment al 19% per als primers 50.000 euros de benefici i al 21% per a la resta. Després baixen al 17% del 2027 en endavant. Les que facturen més d'un milió, al 23%, i més tard baixaran al 22% el 2027, 21% el 2028 i al 20% el 2029. I les més grans es queden en el 25%.

Una altra de les grans assignatures pendents té a veure amb el mercat laboral, el talent i la formació. Segons Foment, "patim escassetat de professionals, repte demogràfic i absentisme creixent. És necessari reforçar la negociació col·lectiva, evitar la reducció legal de la jornada i el control horari per llei, impulsar un pla contra l’absentisme i apostar pel reskilling (reciclatge professional), la FP dual i l’atracció de talent internacional". Pimec, per la seva banda, destaca que "es fa imprescindible donar resposta a grans problemàtiques que arrossega el teixit empresarial. D’una banda, l’elevat absentisme laboral, que exigeix una mirada transversal i l’aplicació de mesures concretes. De l’altra, la baixa productivitat de les pimes catalanes, que se situa un 8% per sota de la mitjana europea i en condiciona la competitivitat".

Un estudi del Banc d'Espanya destaca que "des de la pandèmia s'ha observat un augment en el nombre de treballadors en situació d'incapacitat temporal (IT). La taxa se situa per sobre del 6% (amb dades del tercer trimestre del 2025), amb una tendència creixent els darrers anys. Una de les qüestions sobre l'absentisme és la seva definició, que consisteix en la no assistència a la feina per part d'un empleat que s'esperava que acudís al lloc de treball. Inclou les hores pactades no treballades per causes no previstes, que va de la IT per malaltia comuna o accident no laboral a permisos retribuïts, per naixement, adopció, cura de menors o absències per conflictes laborals.

En tot cas es tracta d'un problema que mereix un enfocament de 360 graus. Les patronals l'acostumen a centrar en una qüestió de costos i productivitat i reclamen mesures per controlar possibles fraus. En canvi, els sindicats destaquen el vessant de la salut i els drets. Les centrals recorden que hi ha moltes baixes relacionades amb la precarietat laboral i les condicions de treball que cremen els empleats i afirmen que des del món de l'empresa s'acostuma a confondre l'absentisme amb el dret a la baixa mèdica.

A parer de Foment, altres elements de preocupació són la necessitat de treballar per un habitatge assequible, que "és un problema transversal i exigeix seguretat jurídica, eliminar la reserva del 30% i activar pactes publicoprivats per mobilitzar sòl". Aquesta organització empresarial calcula que cal una inversió anual de 5.500 milions d'euros en infraestructures i accelerar en la implantació de les energies renovables, allargar el cicle nuclear i millorar la gestió hídrica.

També aposta per més inversió en recerca i desenvolupament per incrementar la competitivitat de les empreses, desplegar la intel·ligència artificial i reforçar les competències digitals, especialment a les pimes, amb col·laboració públicoprivada. I la simplificació de tràmits, reducció de burocràcia i un pla de xoc per descongestionar la justícia, com a base per generar confiança i facilitar la inversió empresarial.

Pimec considera que el 2026 ens brinda una nova oportunitat per reforçar la competitivitat de les pimes i professionals autònoms, que hauran de fer front a importants desafiaments en un context marcat per la incertesa i els canvis accelerats. També s'ha de remarcar una reivindicació clau: "La necessitat d’un finançament just per a Catalunya, que sigui tractor i no extractor per evitar gripar el motor de l’economia".

"Afrontar aquests debats és imprescindible si volem que les nostres empreses guanyin dimensió. Des de Pimec destaquen que el 94% de les empreses catalanes tenen menys de deu treballadors i les pimes representen el 99,8% del total, mentre només un 0,2% són grans empreses, una proporció molt inferior a la d’economies com Alemanya. Per superar aquest dèficit estructural, demanem que aquest nou any s’activi una llei d’impuls al creixement empresarial que afavoreixi la competitivitat del nostre teixit empresarial, recorda l'organització que presideix Antoni Cañete.