Els campions mundials de les espardenyes es neguen a abandonar Girona
Toni Pons, que fa calçat des de fa tres generacions, té 4.000 punts de venda al món i aquest any ha produït més d'un milió de parells
GironaAl principal centre comercial de les Filipines, l'SM Megamall de Mandaluyong, a Manila, hi ha des de principis de maig un rètol gros en català. S'hi llegeix "Caràcter mediterrani", l'eslògan que des de fa dècades acompanya per tot el món l'empresa d'espardenyes gironina Toni Pons.
Nascuda al petit poble d'Osor (Selva) el 1946, des de l'any passat ostenta el títol de campiona mundial en la producció d'espardenyes, amb més d'un milió de parells i la previsió d'1,23 milions aquest any. Tot això sense sortir de Girona ciutat –però amb la fabricació, majoritàriament, a través d'empreses a la Rioja–, en unes instal·lacions de 6.200 m² al polígon Mas Xirgu que van ampliar fa només quatre anys i que ja se'ls estan quedant petites.
"Està passant tot molt ràpid", explica Jordi Pons, conseller delegat de l'empresa des del 2016 i net del fundador. A principis de maig va viatjar a les Filipines per inaugurar la primera de les deu botigues que preveuen obrir abans d'acabar l'any, després que un grup multisectorial contactés amb ells per invertir en el negoci de les espardenyes. També acaben d'obrir la nova flagship de la marca al Born (Barcelona) i una botiga pròpia a Marbella. A més, d'aquí poc n'obriran una altra a Palma. En total, l'empresa té més de 4.000 punts de venda multimarca en més de 50 països, 17 botigues pròpies a l'Estat i 16 franquícies a l'estranger, que s'aniran ampliant amb l'expansió al continent asiàtic.
I tot això sense renunciar a Girona –l'any passat van rebre el Premi Ambaixador de l'Ajuntament– ni al català. Més enllà del "Caràcter mediterrani", totes les col·leccions i els noms dels colors que figuren a les capses de sabates estan en aquesta llengua. Al polígon de Mas Xirgu es creen i dissenyen cada any desenes de nous models que busquen l'equilibri entre tradició i modernitat. Des de la valenciana de vetes clàssica, però convertida en un model en què no cal lligar-la al turmell, fins a tota la col·lecció pròpia d'home que cada cop està agafant més tirada. "Volem donar resposta a tot moment d'ús: des d'una núvia fins a dur espardenyes a la platja. És a dir, informal, formal, dona, home, nen...", explica el director de Toni Pons.
Quadruplicar la facturació en 7 anys
Jordi Pons va aterrar a l'empresa amb només 24 anys poc després que morís per malaltia el seu germà, Toni Pons, que era el primogènit. El relleu va venir accelerat per aquesta situació. Però també pel convenciment del seu pare que calia saba nova a l'empresa: ell havia rebut el relleu del fundador, l'avi de Jordi Pons, molt aviat. I amb 28 anys Jordi Pons va assumir la direcció i la gerència.
"El mèrit és del meu pare: segur que molta gent es posava les mans al cap", assenyala ara sobre aquell moment. Toni Pons, que s'acaba de jubilar, va advertir-lo que amb el model de negoci que tenien les noves generacions no arribarien a poder-ho fer. "Necessitàvem ampliar el model de negoci: entrar en la venda al detall, les botigues pròpies i invertir en la venda web", afegeix Jordi Pons.
Aquest és el camí que han seguit els darrers set anys. Llavors només eren 15 treballadors a Girona: ara són 145 al conjunt de l'Estat. I van pel camí de quadruplicar la facturació en set anys. El 2016 era de 9 milions d'euros, l'any passat va ser de 28,9 milions i aquest any la previsió és de 35 milions. "Si treus el 2020, hem anat creixent de forma sostinguda entre un 15 i un 20%", assenyala Pons. Ara l'objectiu és continuar obrint franquícies a l'estranger i mantenir les botigues pròpies, sumat a veure com es fa realitat el segell europeu que donarà una certificació d'origen a l'espardenya.
De la mateixa manera que passa amb el vi amb les denominacions d'origen, la Unió Europea està enllestint el blindatge de l'espardenya made in Spain. "Això el que fa és reforçar el nostre missatge: produïm un producte de la nostra àrea, molt arrelat a la terra, i el continuem fent des d'aquí", assenyala Jordi Pons, que puntualitza que estan molt sols en el món del calçat a Girona. Hi ha Castañer a Banyoles, que s'ha especialitzat en una gamma més alta d'espardenyes, i també Mercader, però Pons assegura que a Catalunya s'ha perdut força la tradició.
Ara bé, Toni Pons no pensa moure's de Girona. Hi va aterrar el 1968 provinent d'Osor de la mà d'Antoni Pons, fill d'un barber que en les hores lliures cosia i venia espardenyes d'espart. El pare de Jordi Pons va internacionalitzar-la i ara busquen un lloc a la comarca per créixer, però sense renunciar a les arrels.