Els diamants ètics de Leonardo DiCaprio a Extremadura

BarcelonaSierra Leone, 1999. Una guerra civil assola el país mentre el Front Revolucionari Unit desplaça camperols per fer-los treballar com a pràcticament esclaus a les mines de diamants. És l’argument de la pel·lícula Diamant de sang, protagonitzada per Leonardo DiCaprio. Una història que mostra fins on pot arribar la cobdícia humana. DiCaprio acaba morint per la gran pedra rosa. Potser per haver protagonitzat aquest personatge, l’actor va decidir invertir en un negoci que, precisament, vol acabar amb l’explotació de la població africana, en molts casos nens, a les mines: els diamants sintètics.

Fa més de 500 anys, Francisco Pizarro, nascut a Trujillo, a Extremadura, va travessar l’Atlàntic en cerca de la glòria, com a conqueridor, però, no ens enganyem, també de riqueses. Ara Eldorado torna a la seva ciutat natal en forma d’inversió: una fàbrica de diamants, impulsada per l’empresa californiana, fundada a Silicon Valley el 2012, Diamond Foundry, de la qual un dels inversors és Leonardo DiCaprio. Fabricar diamants sembla una gran idea. Les millors joies no portaran l’estigma de l’explotació humana. Però el sector de la joieria no és l’únic que se’n pot beneficiar: les oblies de diamant són una gran alternativa al silici per a la fabricació de semiconductors. Uns elements clau per a la indústria que, per la seva escassetat, han colpejat fort, per exemple, el sector de l’automòbil durant els dos últims anys.

A principis d’aquest mes de març es va posar la primera pedra d’aquesta factoria, en un acte a Trujillo que, en part, transportava a Bienvenido, Mister Marshall. Totes les forces vives hi eren presents: la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez; el president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara; l’alcalde de Trujillo, José Antonio Redondo, i fins i tot un mossèn per beneir aquesta primera pedra d’una planta que, si tot va bé, hauria d’estar a ple rendiment el 2025.

Inversió

La inversió no és insignificant. La companyia calcula que destinarà 850 milions de dòlars –gairebé 792 milions d’euros– a aixecar aquesta planta que hauria de començar a produir el 2025. Un cop arrenqui, anirà augmentant la seva capacitat fins als 10 milions de quirats anuals, i es crearan 300 llocs de feina. La companyia ja disposa d’una fàbrica de diamants sintètics als Estats Units, a Wenatchee, a l’estat de Washington. Però aquesta de Trujillo, la primera a Europa, té un vessant important: s’alimentarà amb energia fotovoltaica de proximitat. Als Estats Units la fàbrica obté l’energia de centrals hidràuliques. A Trujillo s’aixecarà una planta solar de 120 MW, que comptarà, a més, amb bateries de suport per aconseguir el subministrament continu d’energia.

Aquesta planta, diu l’empresa, ha d’alimentar completament la foneria. Així, la denominada granja solar cobrirà tot el terreny disponible al voltant de la factoria. La fàbrica de diamants ocuparà 30.000 metres quadrats, però la instal·lació fotovoltaica ocuparà 200 hectàrees. La desenvoluparà Powen, empresa espanyola especialitzada en l’autoconsum fotovoltaic. El seu fundador és Rafael Benjumea, també president de la patronal fotovoltaica Unef.

Diamond Foundry ja ha aconseguit diners públics de suport al projecte. El Fons de Suport a la Inversió Industrial i Productiva (FAIIP), que gestiona l’empresa pública Sepides, del ministeri d’Indústria, li va adjudicar 121 milions d’euros, mentre que el ministeri d’Hisenda –amb el vistiplau de Brussel·les– li ha concedit 81 milions del Fons d’Incentius Regionals.

La planta arrancarà inicialment amb 144 reactors, amb la previsió d’una posterior ampliació amb 288, fins a arribar a 432. Però ¿com són els diamants? Aquests reactors el que fan és, de forma accelerada, el mateix que la natura. El carboni capturat se sotmet a molt altes temperatures. De fet, és com el sol a la terra, fins que s’obté un plasma –el quart estat de la natura, els altres tres són el sòlid, el líquid i el gas–. A partir d’aquest plasma es pot crear un diamant únic, autèntic com els de les mines, però sintètic i ètic, diu l’empresa. Però, a més, amb aquest es pot fabricar oblies per als xips, molt més ràpides i que dissipen més la calor que les actuals de silici, amb una gran utilitat per a indústries com l’automoció, les telecomunicacions amb les tecnologies 5G i 6G i la intel·ligència artificial.