Des de Nvidia fins a Nike, les empreses s'enfronten a una compressió dels marges

És aquell moment dels calendaris dels directors generals en què comencen a demanar a ChatGPT que redacti els seus memoràndums de final d'any. Si dirigeixen una empresa americana, el redactor de discursos amb intel·ligència artificial té molt de material promocional amb què treballar. Aquests caps acaben de presentar el que generalment eren uns resultats trimestrals impressionants. És clar, ser Jensen Huang o Sundar Pichai ajuda. Però no cal dirigir Nvidia, Alphabet o un altre gegant tecnològic dels "set magnífics" per sentir-se satisfet. Entre les 1.500 empreses més grans d'Amèrica per valor de mercat, la típica empresa no financera va augmentar tant les seves vendes com el seu benefici operatiu en un 6% en els tres mesos de juliol a setembre, en comparació amb el mateix període del 2024.

En un any sacsejat d'un costat a l'altre per la incertesa poc favorable a les empreses –sobre els aranzels, les cadenes de subministrament, la inflació, la confiança del consumidor, els tipus d'interès, etc.– això sona com una al·lucinació d'un xatbot. Tot i això, és verificablement cert. I, si s'ha de creure que els bancs d'inversió publiquen les seves perspectives per al 2026, continuarà sent així. El Deutsche Bank preveu que el creixement del benefici net total per acció de l'índex S&P 500, que està format per les grans empreses americanes més grans, s'acceleri fins al 14%, en comparació amb el 10% d'aquest any. Morgan Stanley hi està d'acord i calcula que America Inc mantindrà aquest ritme vertiginós el 2027.

Gairebé la meitat d'aquests beneficis addicionals provindran de les empreses tecnològiques i de mitjans de comunicació, i el 14% de les finances. Però la majoria dels altres sectors també hi contribuiran, mentre la Reserva Federal abarateixi els diners, disminueixin les conjectures aranzelàries, s'introdueixin les retallades d'impostos per a les llars i les empreses i l'excepcionalisme econòmic americà es mantingui intacte. Un conseller delegat potser no necessitarà ChatGPT –aquesta nota s'escriu sola.

La reducció generalitzada dels marges

Si un cap picallós volgués incloure una nota a peu de pàgina de precaució sota el text principal d'alegria, aquesta parlaria dels marges. Durant els darrers 12 mesos, les vendes van créixer interanualment en 865 empreses americanes, entre les 1.150 de les 1.500 més grans que han publicat els seus últims resultats (i no es dediquen a les finances). Tot i això, en 394 d'aquestes, el cost dels béns venuts va augmentar més ràpidament, cosa que va reduir els marges. A més, en quatre dels deu principals grups industrials (béns de consum discrecionals, energia, indústries i materials), les vendes, els costos generals i administratius, una categoria que engloba la majoria de les compensacions de coll blanc, van superar els ingressos. En els primers nou mesos del 2025, la rendibilitat mitjana del capital va disminuir interanualment en set sectors.

Executius de General Motors, Nike i Starbucks, entre d'altres, van respondre preguntes inquisitives sobre la rendibilitat durant les últimes reunions telefòniques de resultats de les seves empreses amb analistes. L'única taca a l'informe trimestral de Nvidia va ser una contracció dels seus marges. En els 12 mesos fins a finals d'octubre, els beneficis bruts, operatius i nets del fabricant de xips de 4 bilions de dòlars es van reduir en sis, quatre i tres punts percentuals com a proporció de vendes, en relació amb fa un any.

Alguns costos estan fora de les mans de les empreses. Per exemple, els directius poden fer poc sobre els gravàmens a les importacions, a part de suplicar als proveïdors estrangers que comparteixin part del dolor abaixant els seus preus. Si no ho fan, les empreses poden pressionar el govern per obtenir exempcions i pregar perquè el Tribunal Suprem anul·li alguns dels nous deures de Donald Trump. Sigui com sigui, estan a mercè d'un poder superior.

Les empreses gaudeixen de més agència a la part més baixa del compte de resultats. Fixeu-vos en la massa salarial. De les 23 empreses amb una capitalització borsària de 10.000 milions de dòlars o més que han registrat una disminució interanual dels marges bruts de més de quatre punts percentuals, almenys set han anunciat acomiadaments aquest any. Aquest grup inclou noms coneguts com Mondelez, Intel i Pfizer, venedors de galetes, xips (del tipus silici) i medicaments, respectivament.

A més d'acomiadar personal, les empreses poden buscar maneres de fer que els que es mantenen siguin més productius. Durant els darrers dos anys, els ingressos per empleat (un indicador de la productivitat) han crescut més lentament que els preus al consumidor en 630 empreses de la nostra mostra de 1.150. Només en tres sectors (tecnologia de la informació, atenció sanitària i immobiliari) la mitjana de les empreses ha millorat en aquesta mesura. Amb el temps, la IA que millora la productivitat ajudarà. Però a curt termini, l'adopció per part de les empreses ha estat mediocre.

Per tal d'aprofitar els marges, alguns empresaris també poden estar temptats de reduir les inversions necessàries per fer créixer els seus negocis. Set dels deu sectors no financers van gastar menys en recerca i desenvolupament (R+D), com a percentatge dels ingressos, en els darrers quatre trimestres que l'any anterior. Gairebé la meitat de les empreses de l'S&P 500 estan reduint la seva despesa de capital, que es reflecteix al compte de resultats com una despesa d'amortització més baixa.

Tot i això, els beneficis produïts per la reducció d'aquests costos poden resultar il·lusoris, si fer-ho fa que sigui més difícil idear i fabricar productes nous en el futur. Uns marges més prims no sempre són un problema per als resultats, sempre que els ingressos continuïn creixent. Aquest és el cas de Nvidia, les vendes de la qual augmenten a una taxa anual del 60% aproximadament trimestre rere trimestre. A tot America Inc en conjunt, el creixement dels ingressos és menys estratosfèric, però encara saludable. Per a l'S&P 500, es preveu que es mantingui al voltant del 7% el 2026, segons FactSet, un proveïdor de dades. (Per a les empreses més petites, que els analistes sovint ignoren en les seves projeccions, les perspectives de creixement són més confuses.) Reduir les inversions generadores de creixement per tal d'augmentar els beneficis avui seria un error per a moltes empreses.

La pressió sobre els marges d'America Inc. podria disminuir el 2026. Sigui el que sigui que els jutges facin de l'autoritat aranzelària presidencial, sembla probable que els drets d'importació disminueixin. Un gran projecte de llei fiscal que el Sr. Trump va signar aquest any aporta canvis favorables a la despesa en R+D, la despesa de capital i altres inversions. Tot i això, l'economia americana també podria acabar desaccelerant-se. Si els CEO posposen la seva qüestió del marge fins aleshores, ja no tindrà una importància marginal.