Dels sucs de fruita sense fruita a les pastilles per engrandir el penis: viatge al planeta de la publicitat enganyosa

BarcelonaAra fa uns mesos, un jutge va acceptar a tràmit una demanda col·lectiva contra Starbucks. El motiu? A diversos dels seus sucs de fruita els mancava un ingredient: la fruita. En concret, els refrescos de mango, maracujà i margalló del Brasil (açaí) no duen ni mango, ni maracujà ni margalló del Brasil. Això va fer que els demandants, el novaiorquès Joan Kominis i el californià Jason McAllister, astorats davant el preu de les begudes de Starbucks, es posessin les mans al cap i asseguressin que els seus enganyosos noms els havien portat a pagar més del que realment hauria de costar el producte.

La companyia va replicar, amb importants dosis de sang freda, que el nom tan sols descriu el sabor, i no pas els ingredients. El jutjat del districte de Manhattan John Cronan no va comprar aquest argument i va assegurar que “a diferència del que passa amb la vainilla”, no hi ha cap motiu per pensar que un producte de mango, maracujà o açaí no estigui fet amb el mateix fruit.

Més a prop de casa nostra, i més recentment, també hem viscut un cas similar. L’any passat, Eroski va crear la promoció La cistella que enamora, composta per més de 1.000 productes, on la cadena de supermercats deia proporcionar “un preu més baix que entre els productes de les mateixes característiques del mercat”. L'associació de consumidors Facua, però, assegura que això no és veritat. De fet, es queden lluny: Facua afirma que “només un de cada quatre articles de la promoció igualen o milloren l’import més baix en comparar-los amb altres cadenes”.

El cas està a l'espera del que decideixin els jutges, en el que és un àmbit ple de matisos però també de casos surrealistes. Acompanyeu-nos en aquest viatge al món de la publicitat enganyosa.

Una beguda sense ales

Red Bull et dona ales? Evidentment, no. Tot i això, el més que conegut eslògan de la marca de begudes energètiques ha costat uns quants calés a la marca del toro. L’any 2013 un grup de persones van demandar Red Bull per publicitat enganyosa. Els demandants, òbviament, no es queixaven de la literalitat de la frase, sinó que asseguraven que el lema deixava a entendre que la beguda podia millorar la teva concentració, la velocitat de reacció o el rendiment esportiu. La veritat, però, és que no hi havia res que indiqués que això fos així. És per això que la companyia va acordar pagar 13 milions de dòlars als afectats per tancar el cas i evitar anar a judici.

Red Bull, però, no va aprendre la lliçó i va continuar emetent anuncis amb el seu característic eslògan. Això va fer que, sis anys més tard, un grup de canadencs decidís tirar endavant una demanda idèntica en el seu país. Aquesta vegada, els afectats no s’endurien una compensació tan sucosa, però la companyia va acordar pagar 10 dòlars a cada un —850.000 en total—.

Les vambes (no) saludables

A finals del 2010 New Balance llançava unes vambes que prometien revolucionar el mercat: ni més ni menys asseguraven haver creat unes sabates tonificadores que ajudaven a cremar més calories en caminar. A la seva pàgina web deien que les truebalance, nom amb què van batejar les supertennis, utilitzava “una tecnologia d’equilibri oculta” que fomentava “l’activació del múscul en els glutis i a la cuixa”. En concret, la marca va arribar a assegurar que les vambes incrementaven l’activació muscular en un 27% i la crema de calories en un 10%.

La revolucionària tecnologia de truebalance no va tardar a ser desmentida. De fet, no en van tenir prou amb fer-ho. En l’informe de la demanda col·lectiva que un grup de ciutadans americans van interposar, hi havia diferents estudis que no només demostraven que no eren tonificadores, sinó que, a més, asseguraven que podien provocar lesions. El cas es va tancar als despatxos i es desconeixen les xifres de l’acord.

Les mil vides d’uns ous vaginals

L’actriu Gwyneth Paltrow ja fa anys que va decidir anar deixant les càmeres per centrar-se en la seva faceta d’empresària. Amb els seus productes, intenta convertir-se en un referent de la vida saludable i la introspecció amb un mateix. Això, però, li ha portat força problemes. L’any 2018, Paltrow va posar a la venda uns ous vaginals fets de pedres que asseguraven tenir uns efectes que realment no tenien. “Regula el cicle menstrual”, “equilibra les hormones” i “fa augmentar el control de la bufeta”, es deia a la pàgina web de la seva empresa (Goop). Aquests suposats beneficis, com era d’imaginar, no eren reals.

En assabentar-se el grup de treball dels aliments, els medicaments i els dispositius mèdics (FDA) de Califòrnia van denunciar l’actriu per publicitat enganyosa. L’engany li va costar a l’estrella de Hollywood un total de 145.000 dòlars. Com a curiositat, avui dia, els ous encara continuen a la venda, tot i que amb uns beneficis diferents. Segons la descripció del producte a la pàgina web de Goop, els ous de Yoni afavoreixen el “treball energètic” i “la curació de cristalls”. El manual d’ús també és senzill: “insereix l’òvul a la vagina i sent la connexió amb el teu cos prement-lo i deixant-lo anar”.

La mida importa?

L’any 2009 aterrava al mercat americà un producte sorprenent: ExtenZe, un suplement nutricional que, segons assegurava, “engrandia el membre masculí”. La farmacèutica que el va llançar, BIOTAB Nutraceuticals, a més, va decidir no escatimar-hi recursos. ExtenZe va convertir-se en el principal patrocinador del pilot Kevin Conway, una estrella de l’automobilisme americà, i de la mateixa NASCAR, una de les competicions de cotxes més rellevant del món. A més, van llançar diferents anuncis de televisió amb protagonistes com Jimmy Johnson, que era l’entrenador de l’equip de futbol americà Dallas Cowboys, o Ron Jeremy, mítica estrella del porno.

Però el cert és que les pastilles no aconseguien fer créixer la mida dels penis i, en tot cas, ni de lluny aconseguien augmentar la seva grandària en un 27%, tal com asseguraven. Per aquest motiu, l’any 2010 l’empresa va haver de pagar 6 milions de dòlars per resoldre una demanda col·lectiva per publicitat enganyosa. Aquesta, però, no seria l’última vegada que ExtenZe es trobaria amb problemes davant les autoritats. Vuit anys més tard, la FDA els va tenir sota el seu radar després de trobar sildenafil, l’ingredient actiu de la Viagra, en un lot de les seves pastilles.

Expectativa i realitat

De vegades, la mida sí que importa. O, com a mínim, això asseguren els clients de Burger King. Durant l’agost d’aquest any, la multinacional de les hamburgueses va rebre una demanda en què els seus clients es queixaven que la mida de l’hamburguesa Whopper no era la mateixa en les fotografies que a la realitat. Burger King va haver d’emetre un comunicat explicant que havia estat un error ocorregut en només uns determinats locals.

Uns cereals màgics

“Un estudi clínic ha demostrat que els nens que esmorzen abundantment els cereals Frosted Mini-Wheats milloraran la seva atenció en gairebé un 20%”. Aquesta veu en off es va sentir en una sèrie d’anuncis de la marca Kellogg’s entre el 2008 i 2009. Això va calar en la població americana i van ser molts els que es van creure els superefectes dels cereals. La realitat, però, era del tot diferent. És veritat que la companyia alimentària va realitzar un estudi sobre els efectes dels cereals en els nens, però, el resultat era del tot oposat al que deia l'anunci: la meitat dels nens no van viure cap millora i només un de cada set va obtenir un augment del 18% de la seva atenció. Kellogg’s va haver de pagar 4 milions de dòlars per recompensar els afectats.

L’empresa tampoc va aprendre dels seus errors i l’any 2016 va cometre un error semblant a les pantalles espanyoles. Kellogg’s va emetre diferents anuncis on assegurava que els seus productes tenien propietats beneficioses per a la salut dels nens, sense tenir cap mena d’estudi que ho demostrés. Aquesta afirmació va dur l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) a sancionar-los amb una multa de 3 milions d’euros.

La publicitat, un gènere de ficció?

A casa nostra hi ha diferents entitats que ens protegeixen davant la publicitat enganyosa, com Autocontrol o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Però quins són els límits que delimiten la hipèrbole acceptada de l’engany? La doctora en Publicitat i Relacions Públiques, escriptora i professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna Eva Santana explica a l’Emprenem que la regulació és clara: “No poden enganyar ni per allò que diuen, ni pel que no diuen, ni pel que ensenyen”. 

Tot i així, Santana afirma que la publicitat és “un gènere de ficció” i, com a tal, ha de deixar marge a la imaginació. És per aquest motiu que l'experta es queixa que Espanya “és molt dura” davant els enganys i, fins i tot, considera que "el públic s'ha tornat molt perepunyetes”, sobretot en els casos en què es considera que un anunci atempta contra la dignitat de les persones. Això, però, donaria per a un altre article.