D'on surten les llaunes Isabel? La història poc coneguda de l'imperi conserver

BarcelonaArrapat al capdavall d'un penya-segat abrupte de la costa cantàbrica hi ha Elantxobe. Al pendent de la muntanya, les cases s'hi amunteguen i cauen en cascada fins al port. És un port petit, ben protegit del vent. Al moll, s'hi escampen xarxes humides, caixes de fusta i l’olor intensa de salmorra. Enmig d'aquest paisatge biscaí hi ha un noi de 17 anys que ho observa tot en silenci. Es diu José Garavilla, és fill d'un emigrant de la Rioja i el 1887 ha decidit provar sort en un sector incipient que aviat transformarà el ritme del port: la indústria conservera. Ha obert una petita fàbrica i, amb l'ajuda de la família, ha anat fent-se un nom en el sector. Però el salt qualitatiu arriba el 1917, amb la inauguració de La Equitativa, la primera gran fàbrica de Conservas Garavilla. Sense ser-ne conscient, acaba de plantar la llavor d'Isabel, una de les marques de tonyina en conserva més famoses d'Espanya, com també d'Itàlia i d'uns quants països de l'Amèrica Llatina.

Avui, Isabel forma part de la multinacional italiana Bolton Food, propietària també de marques com Rio Mare, i exporta més de la meitat dels seus productes fora de l’Estat. Tot i que no se’n publica la facturació desglossada, només la filial espanyola -centrada en la marca Isabel- va moure més de 170 milions d’euros el 2023. Des de plantes repartides per Espanya, l’Equador i el nord de l’Àfrica, Isabel arriba a desenes de països i manté una presència sòlida en el sector. També conserva un lloc destacat a la memòria col·lectiva: el jingle "Qué bien, hoy comemos con Isabel" va marcar tota una generació. Però, com va arribar el jove conserver a bastir tot aquest imperi?

El boom de les llaunes

A principis de la dècada del 1920, la fàbrica La Equitativa es va convertir en una de les conserveres més importants del país i també la més avançada tecnològicament, segons l'Enciclopedia Auñamendi. Però el 1930 va patir un sotrac: José Garavilla va caure greument malalt i el seu fill Estanislao -de només 19 anys- va haver d'agafar el relleu de l'empresa. L’esclat de la Guerra Civil va aturar en sec l’expansió de la conservera, però no va frenar l'ambició del fill, que se'n va anar de viatge per Europa, el Japó i els Estats Units: volia trobar les tècniques més avançades del sector i aprendre els millors models de gestió empresarial.

Quan va tornar a casa, a mitjans del segle XX, Estanislao Garavilla va agafar el timó de l’empresa amb una mirada més àmplia i renovada. Va obrir noves fàbriques, va ampliar la xarxa de vendes a tot l’Estat i va començar a exportar de manera regular. L’impuls del règim franquista a la indústria i les facilitats creditícies de l’època van actuar com a catalitzadors clau d’aquest creixement.

L’any 1961, la marca Isabel va substituir definitivament La Equitativa i va començar una etapa de creixement amb grans volums de producció, preus baixos i distribució massiva. Per respondre a la demanda a l'alça, l’empresa va obrir plantes en ports pesquers estratègics, com San Juan de la Arena, Vigo, Algesires i Las Palmas de Gran Canària. També va diversificar la producció amb peixos més econòmics i abundants -com la sardina i el verat- i amb marisc de producció més regular, com els musclos, les cloïsses i les escopinyes.

Una flota pròpia

Els anys 1970, Conservas Garavilla va haver de reinventar-se per afrontar un escenari cada vegada més complex. L’accés al peix es complicava gradualment, els mercats es van globalitzar i la crisi econòmica va tensionar el sector. Per mantenir el creixement, la família Garavilla va optar per fer un pas estratègic: disposar d’una flota pròpia de tonyiners congeladors i vaixells de transport que li permetés treballar allà on calgués. La reducció de captures per la sobreexplotació dels caladors i l’aparició de normatives internacionals cada vegada més estrictes van empènyer l’empresa a assegurar-se l’abastiment a l’origen. La clau va ser apostar per la integració vertical: controlar tot el procés, des del mar fins a la llauna.

Amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, l’empresa va emprendre un ambiciós pla de modernització, va ampliar capital i va arribar a cotitzar a borsa. Però l’era familiar es va acabar el 2015, quan el grup italià Bolton va comprar el 100% de Conservas Garavilla i va incorporar Isabel al seu catàleg de marques global.