Correus busca la seva segona vida a internet

AQUESTS DIES ENS TROBEM a la bústia de casa sobres amb propaganda electoral, algun catàleg comercial per incentivar les compres i alguna felicitació nadalenca. Arriben a casa gràcies a Correus i altres competidors d’aquesta empresa pública que intenten esgarrapar un tros del pastís del negoci postal. Però el cert és que aquest pastís cada cop és més petit. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ho ha quantificat en un estudi recent: només un de cada tres espanyols ha rebut una carta d’un altre particular en l’últim mig any. Els particulars ja no es comuniquen per carta. Les noves tecnologies s’imposen, i no només entre particulars. També s’ha reduït la comunicació postal que fan les administracions (la meitat dels espanyols no han rebut cap notificació d’una administració en els últims sis mesos) i el poc correu que es manté ve d’empreses, sobretot les d’electricitat, gas, telecomunicacions i bancs, tot i que també van pel camí del descens.

Les dades de Correus ho certifiquen. L’any 2014 va registrar 3.000 milions d’enviaments, la xifra més baixa de l’última dècada. Entre el 2005 i el 2008 es van superar de llarg els 5.000 milions d’enviaments anuals, però amb el pas dels anys i l’inici de la crisi la corba no ha deixat d’anar cap avall. La primera conseqüència ha sigut una retallada de la plantilla del 25% des del 2008, segons reconeix el president de Correus, Javier Cuesta. Des de la companyia reconeixen que el correu postal ha caigut un 40% des de l’any 2008 per una doble causa. La crisi ha fet que les trameses d’enviaments hagin anat avall, com l’economia. Però a més hi ha la irrupció dels mitjans electrònics de comunicació. El més greu per a la companyia, no obstant, és que de cara al futur -un cop superada la crisi- el correu postal no recuperarà els nivells anteriors, perquè els mitjans electrònics protagonitzen un efecte de substitució.

Correus, amb més de 300 anys d’història, és actualment una empresa pública, participada al 100% per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), amb prop de 54.000 empleats. Què pot fer si el negoci s’esvaeix? Reinventar-se i buscar finestres d’oportunitat al marge dels enviaments postals. L’estratègia empresarial ha fet un gir radical en els últims dos anys. Correus s’ha organitzat com un grup amb quatre potes: Correus, que s’encarrega del negoci tradicional (i dóna el servei postal universal); Correus Express, que basa el negoci en la paqueteria urgent; Nexea, que dóna servei tecnològic i documental a les empreses, i Correus Telecom, que gestiona la xarxa de telecomunicacions del grup (que integra també Telègrafs) i ven a tercers l’excedent de capacitat. Aquests nous serveis no aporten encara beneficis al compte de resultats. Al contrari, l’any passat van suposar unes pèrdues brutes de 4,3 milions d’euros, però la direcció hi té posades les esperances de futur.

Paquets a domicili via objecte volador no tripulat

El motiu és clar. La nova estratègia de Correus passa sobretot per la tecnologia i l’enviament de paquets, molt lligat al comerç electrònic. “Volem ser el proveïdor que uneixi el món físic amb el virtual”, indica un directiu de l’empresa pública. El comerç electrònic a l’Estat no ha deixat de créixer en els últims anys. Segons ONTSI (l’observatori del govern central), el 2007 el comerç electrònic va moure a l’Estat poc més de 5.900 milions d’euros, i l’any 2013 s’havia multiplicat per tres. Els consumidors cada cop comprem més per internet o el mòbil, però algú ha de dur a casa el producte físic. Correus té les seves armes per fer-ho: 54.000 treballadors, 2.384 oficines, 6.670 serveis rurals, 1.802 unitats de repartiment, 18 centres de tractament automatitzat postal i de paqueteria i una flota de 13.529 vehicles.

Però l’esforç va més enllà. D’una banda, es tracta de facilitar el lliurament de paquets i, de d’altra, de promoure el comerç electrònic, perquè, com més creixi, més gran serà el pastís del negoci de paqueteria. Entre el 2013 i el 2016 Correus tenia previst invertir 15 milions en aquesta estratègia.

Dos nous serveis volen facilitar el lliurament de paquets amb els productes comprats per internet. Un dels problemes més grans que té el comerç electrònic és l’arribada al comprador, ja que hi ha molta gent que treballa i no és a casa a les hores de repartiment. Les solucions ja s’han provat a Barcelona i a Madrid: a la capital catalana s’ha fet la prova pilot del CityPaq, una mena de consignes o armaris on arriba l’enviament. Els primers s’han instal·lat en estacions de Ferrocarrils de la Generalitat i del Metro de Barcelona. El comprador per internet té l’opció de dir a quin CityPaq vol rebre el paquet i, quan hi arriba, se li envia un missatge amb una clau que li permet obrir el calaix on està dipositada la seva compra.

La prova pilot que s’ha fet a Madrid és un sistema similar, HomePaq, destinat a comunitats de propietaris. Es tracta d’armaris més petits, però que estan situats en zones comunes de la comunitat, on es pot rebre l’enviament i a més permet la logística inversa, és a dir, retornar la compra. Al final, és una versió actualitzada i ampliada de les bústies que hi ha a l’entrada de tots els blocs de pisos. Fetes les proves pilot, aquests serveis s’aniran estenent per tot l’Estat.

La segona pota de l’estratègia passa per promoure el comerç electrònic. Correus ha tancat un acord amb Microsoft i ha creat un servei que ofereix als comerciants: el comerciant té una botiga electrònica en marxa per un preu assequible, des de nou euros al mes. El negoci per Correus passa per encarregar-se dels enviaments dels paquets.

Però els interrogants també planen sobre la companyiapública. El més important, la privatització, que se’n parla des de l’època en què el socialista José Blanco era ministre de Foment. La tendència a la privatització dels serveis postals (liberalitzats per Brussel·les) s’ha anat imposant. Holanda, Portugal, Itàlia i fins i tot el Regne Unit han deixat el servei postal en mans privades. La directiva europea aposta per la liberalització, però mantenint el servei postal universal, que Correus ha de conservar fins al 2025, que bàsicament es resumeix que a cada llar hi arribi un carter cinc dies a la setmana, i a donar servei majorista d’accés a la seva xarxa a la resta de competidors.

Les pressions privatitzadores, bé amb una venda o amb una col·locació a la borsa com es va fer amb Aena, són grans i potser expliquen aquests últims intents modernitzadors de la companyia. Juan Pablo Lázaro, president de la patronal d’empreses logístiques UNO, considera “essencial” que es privatitzi Correus perquè “és un competidor deslleial per a les empreses que operen en el sector”. Alguna cosa de cert hi deu haver, perquè l’any passat la CNMC va multar Correus amb més de 8 milions d’euros per abús de posició de domini pels descomptes que ofereix als grans clients, més grans que els que feien els competidors, a base d’estrènyer els marges. La sanció va ser anul·lada per l’Audiència Nacional i ara està pendent de la resolució final del Suprem.

La denúncia la va presentar Unipost, el principal competidor de serveis postals. Unipost és l’aposta per entrar en el negoci de la família catalana Raventós. Va tenir com a soci Deutsche Post –l’operador de correus alemany–, però a final de l’any passat els Raventós van comprar la participació dels seus socis i ara tenen el 100%. Després de guanyar diversos litigis a Correus, han refinançat el deute i han reduït els números vermells. Aquest any esperen millorar un 20% la facturació i deixar enrere les pèrdues l’any vinent. Però la diferència de mida en el sector és molt gran. Correus té un nivell de facturació que multiplica per deu el d’Unipost, que és el segon operador postal. I en el mercat de paqueteria Correus domina prop d’un 60% del mercat, molt per sobre de competidors com Seur, MRW i UPS.

DE MOMENT, TANT el president de Correus, Javier Cuesta, com el de la SEPI, Ramón Aguirre, descarten la venda de l’operador postal, que el 2014 va tancar amb uns ingressos de 1.732 milions i un benefici de 194 milions, enfront dels 48 milions del 2013 i les pèrdues del 2012. Aquests beneficis arriben just quan la SEPI ha netejat els 518 milions de deute de la companyia, cosa que ha alertat els sindicats: creuen que s’ha deixat el grup llest per a la seva venda i que, si no s’ha produït ja, és perquè estem en any electoral i l’operador és clau per a les trameses de propaganda i el vot per correu (a més del fet que al govern no li convé tenir en contra 54.000 treballadors públics). Però l’any que ve no hi ha eleccions i, en funció del que passi el 20-D, qui sap què passarà amb la nova Correus.