La controvertida adopció que pot canviar-ho tot a El Corte Inglés

‘L'adopció’. Aquest podria ser el títol del nou capítol sobre la guerra familiar per la propietat d’El Corte Inglés. Dues germanes adoptives hereves de l’antic propietari, Isidoro Álvarez, han maniobrat fins a aconseguir apartar de la direcció de l’empresa (i també del consell) el seu cosí, Dimas Gimeno, que ocupava el càrrec per decisió del difunt. I just quan semblava que la balança es decantava cap al costat de les germanes Marta i Cristina Álvarez, la justícia ha acceptat a tràmit una denúncia que la mare de Dimas Gimeno -germana d’Isidoro Álvarez- va interposar contra el procés d’adopció de les seves dues nebodes.

Tal com ha avançat aquesta setmana Eldiario.es, el jutjat número 10 de Madrid ha acceptat a tràmit la denúncia de María Antonia Álvarez, mare de Dimas Gimeno i germana d’Isidoro Álvarez, que sosté que hi ha irregularitats greus en el procés d’adopció de Marta i Cristina Álvarez per part de l’anterior propietari majoritari d’El Corte Inglés. No és l’única denúncia que hi ha en tota una disputa familiar pel control d’una de les empreses més grans d’Espanya, però sí que és la que fa la història encara més rocambolesca.

Dimas Gimeno va ser nomenat conseller director general d’El Corte Inglés el 2014 perquè així ho determinava l’última voluntat del seu oncle. Però el poder real de la companyia el va deixar en mans de les seves dues filles adoptives, Marta i Cristina Álvarez, a qui va cedir la majoria de les accions. Les germanes Álvarez es van oposar a la gestió del seu cosí des del primer moment i van anar movent peces al consell d’administració fins a aconseguir primer prendre-li les tasques de gestió i després forçar-lo a abandonar la presidència i el seu seient al consell d’administració, amb una compensació de 8,5 milions d’euros.

Però Gimeno ja va avisar que es preparava per a la guerra. Primer de tot va interposar una denúncia per tombar la convocatòria de la reunió del consell d’administració que va servir per fer-lo plegar. Aquest era el més superficial de tots els atacs legals que s’han emprès en una guerra familiar. La seva mare, María Antonia Álvarez, té l’objectiu de destronar les hereves d’El Corte Inglés. No només sosté que hi va haver irregularitats en la gestió de l’herència, sinó que va més enrere i assegura que el procés d’adopció de les dues germanes tampoc va ser legal.

La mare de Gimeno ha interposat dues denúncies més. D’una banda hi ha la que s’acaba d’acceptar a tràmit i que si prosperés faria trontollar l’actual estructura de la propietat de la companyia. María Antonia Álvarez sosté que l’adopció de Marta i Cristina Álvarez va ser irregular perquè cap d’elles vivia amb Isidoro Álvarez i, fins i tot, presenta testimonis que asseguren que tampoc hi vivien quan eren menors d’edat. A més, assegura que l’adopció queda desvirtuada en si mateixa perquè totes dues es van adoptar quan tenien 38 i 40 anys, respectivament, i per tant eren independents econòmicament.

I encara hi ha una altra denúncia anterior a la que qüestiona el procés d’adopció. La mare de Dimas Gimeno creu que a l’hora d’atorgar les herències que han permès deixar el seu fill fora de la corporació també es van produir moviments irregulars. Com va avançar el mateix digital, aquesta demanda va dirigida contra els consellers Florencio Lasaga i Carlos Anselmo Martínez Echeverría, a qui acusa d’haver maniobrat per repartir la fortuna d’Isidoro Álvarez segons els seus interessos. Amb la denúncia s’hi adjunten uns àudios que provarien aquestes irregularitats.

Les germanes Álvarez són filles del primer marit de María José Guil, viuda d’Isidoro Álvarez. Era Alfonso del Rey, conegut com a Alfonso Camorra i propietari d’una de les terrasses més emblemàtiques de Madrid, El Riscal. Entre totes dues controlen gairebé el 70% de la societat IASA (propietària al seu torn d’un 28% d’El Corte Inglés). Com que Dimas Gimeno i María Antonia Álvarez tenien només un 2,8% de participació directa dels grans magatzems, les dues germanes van aconseguir moure fitxes al consell d’administració perquè finalment tots els seus consellers es pronunciessin a favor de la destitució del seu cosí. Mentre tot això es produïa, Gimeno va contraatacar amb unes possibilitats més limitades. L’executiu arrossega un deute amb Hisenda de 40 milions pels impostos corresponents a l’herència del seu oncle (de qui no era familiar de primera línia). Les seves armes han sigut una forta exposició pública i un atac judicial a les entranyes de la família, que pot acabar fent trontollar l’actual disposició de l’accionariat si es demostren irregularitats en el repartiment de l’herència o si s’arriba a anul·lar el procés d’adopció que va convertir les germanes Álvarez en les principals hereves del que encara és el principal negoci de distribució minorista a Espanya.