Qui compra un bolígraf a Canut vol un bon bolígraf
El negoci va obrir el 1916 amb el nom El Bazar de los Estudios
BarcelonaPocs comerços tenen el poder hipnotitzador de la papereria. I la Canut, a la cantonada de Consell de Cent amb Girona, és droga dura. Des del 1916 al servei de la casa, el despatx, l’oficina i l’escola. Et poses a enumerar i la llista es fa eterna: bolígrafs, llapis, cinta adhesiva, grapes, quaderns, arxivadors, agendes, cartolines, pega, paper de regal, folis, fluorescents, sobres, felicitacions, post-its, típex, llibretes... De tot i molta varietat per triar. I afegim-hi també material informàtic (cables, ratolins...), tinta per a la impressora, servei de fotocòpies, enquadernació, impressions exprés, escanejat i una interessant i cuidada varietat de novetats editorials.
“Perdona, Mercè, no tindries pas L’illa misteriosa de Jules Verne de l’editorial Molino?" I la Mercè ho mira a l’ordinador: “Te’l demano i demà el tens”. Caram, quina eficàcia. Hi ha clients del barri que prefereixen encarregar els llibres a la Canut abans d’anar fins a La Casa del Llibre i comprar-lo de seguida. No tenen pressa i així posen el gra de sorra al comerç de tota la vida, de barri, de proximitat. Digues-li com vulguis.
Des del 1916 està dempeus la papereria. De quan l’avi de la Mercè, Josep Canut, la va obrir amb el nom d’El Bazar de los Estudios i es va especialitzar de seguida en el negoci de la impremta. En aquell temps, aquella zona de l’Eixample acollia força empresa tèxtil que requeria els serveis d’impremta i papereria: material d’oficina, llibres de comptabilitat, albarans, tinta per als segells de goma... “Un boom”, diu la Mercè, que ho té clar. El seu pare –Enric Canut– i el seu oncle van continuar el negoci i van agafar un altre local al davant que acollia la impremta. Entre 1978 i 1988, un impàs important: la papereria es va traspassar, però els nous propietaris no se’n surten i convencen l’Enric per tornar a fer-se’n càrrec, però aquest cop ja en mans de la Mercè, que amb 25 anys es va decidir a posar-s’hi al capdavant. I fins avui! Des de fa vint anys, amb la imprescindible companyia del Jordi, el seu marit.
No para d’entrar-hi gent. Un ritme trepidant. “El negoci rutlla bé, però també és molt sacrificat, t’ha d’agradar, has de gaudir-ne: si no, estàs perdut”. Doncs sí, estar de cara al públic és exigent, ho sap tothom i no hi ha dubte que a Can Canut en gaudeixen. Amb tan sols tres quarts d’hora de parar l’orella, ja ha entrat un client habitual a posar-los al dia de l’operació d’un familiar i una veïna que pregunta a la Mercè com es troba del malestar que va tenir el dia abans. A més del barri, hi ha els passavolants, els de la compra casual, els turistes del passeig de Gràcia atrets per la suposada pacificació del carrer de Consell de Cent.
La Mercè ho té clar: més d’un any d’obres han canviat la fesomia de l’entorn i també els costums d’una part de la clientela fidel. Ara hi ha clients de fora de Barcelona que han deixat d'anar-hi a causa de les restriccions de trànsit. A canvi, s’ha potenciat el comprador compulsiu que compensa el turista que només entra a mirar. “La venda personalitzada i l’assessorament són una marca pròpia que el client de tota la vida agraeix i que el manté fidel”. Una altra fidelitat? La de l’escola propera que els confia la venda de les lectures que els alumnes fan als diversos cursos.
Són tres treballadors i compten amb l’ajuda d’una de les filles –que és mestra– en moments puntuals, sobretot quan arriben les campanyes de venda forta: la campanya escolar (finals d’agost i principis de setembre), la del canvi d’agenda per l’any següent (octubre-novembre), Nadal (felicitacions i regals), gener (oficines) i Sant Jordi. No deixen de reciclar-se i aprendre, d’estar al dia de les noves tecnologies, les xarxes socials per a la promoció del negoci i les novetats que apareixen al mercat. Quin és el producte talismà? Fa de mal dir. Potser l’agenda? Un objecte molt especial, molt íntim i cuidat, molt preuat per a qui en té. O ens podríem quedar amb el bolígraf? Qui entra a Canut a comprar un bolígraf és perquè vol que sigui un bon bolígraf. Si no, aniria a un basar. Un bolígraf per prendre notes? Per fer versos? Per corregir exàmens? Per escriure a mà un llibre? Per tenir al costat del telèfon? Ves a saber.
“Vull un llibre, però no sé quin”, diu una clienta. I surt a mirar l’aparador. “Molta gent em diu que l’hem encertada amb la recomanació i ens en compra un altre”. Oli en un llum.