Comença la veritable liberalització elèctrica

LA POLÈMICA SUBHASTA elèctrica del mes de desembre, que establia una pujada de l’11% en el preu de la llum, va obrir la caixa dels trons. El ministeri d’Indústria va decidir suspendre-la i, posteriorment, va crear un nou sistema de fixació de preus que en principi reflecteix millor el que val l’energia en cada moment. Aquesta és la teoria, perquè el sistema va lligat als comptadors intel·ligents. Uns comptadors que permetrien facturar hora a hora segons el preu majorista. El problema: aquests aparells no estan implementats a les llars i, a més, les companyies encara no tenen a punt els sistemes informàtics i de tractament de dades que haurien de permetre-ho. De moment, s’establirà una espècie de mitjana diària en funció del perfil del consumidor per saber quant se li ha de cobrar.

A la pràctica, el que ha fet això és anar un pas més cap a la liberalització d’un mercat regulat, segons alguns experts. Un pas que no és suficient. Marcel Coderch, enginyer expert en energia, ho té molt clar. La liberalització total arribarà quan el mercat majorista sigui d’abast europeu i el regulador tingui també abast continental. Mentrestant el mercat majorista seguirà marcant uns preus que, si bé és cert que depenen de factors com el mix de generació en cada moment o de si bufa o no el vent o si ha plogut prou, tenen molts pocs jugadors en el mercat. Ara bé: la nova situació ha donat ales a petites companyies que busquen el seu forat al mercat.

Factor Energia n’és un exemple. Nascuda al mercat de les empreses, ara vol anar a oferir els seus serveis als particulars. El seu president, Emili Rossaud, creu que els nous sistemes de fixació de preus els obren la porta d’un nou mercat. Creu que pot arribar a tenir un milió d’abonats i quadruplicar la seva facturació, passant dels 426 milions del 2013 als 2.000 milions el 2018.

Un cas similar és Audax Energia. De capital 100% espanyol, també veu en la situació actual les condicions necessàries per créixer. Ha presentat un nou pla estratègic que preveu augmentar la facturació un 262% els cinc anys vinents. Per fer front al creixement, segons va dir el conseller delegat, José Barrios, es plantegen fer una emissió de bons. Casos com aquests entren dins la lògica, segons Marcel Coderch, que creu que davant la nova onada de liberalització en la comercialització energètica les autoritats demanaran a les empreses més solvència financera. Bàsicament perquè compraran paquets al mercat majorista, amb risc, i s’han de cobrir els possibles forats. Si compren megawatts a preu baix com els del març, i el preu puja en els mesos vinents, es podrien trobar que no poden cobrir el cost amb el preu que han pactat amb els clients.

El nou sistema obre la porta al creixement d’aquestes empreses. Ho admet José Enrique Vázquez, president del Grup de Gestors Energètics. Creu que cal explicar bé al consumidor el nou sistema, i creu que no s’està fent. Ara bé, “a totes aquestes comercialitzadores que hi ha al marge de les grans elèctriques se’ls obren les portes” d’una oportunitat de negoci. Creu que el sistema pot fer un pas cap a tenir més liberalització.

Les grans elèctriques no pensen igual. Fonts d’aquestes companyies indiquen que, amb el nou escenari, el que es fa és passar d’un sistema regulat a un altre sistema regulat. Tot i això, aquestes fonts creuen que les comercialitzadores no lligades a les grans empreses poden fer forat al mercat perquè podran fer ofertes en alguns casos millors que les grans, ja que podran jugar amb el marge reduint els costos d’estructura.

A CATALUNYA ÉS on hi ha més petites comercialitzadores. Algunes de molt locals, altres que tenen el Principat com a mercat i algunes que venen a tot Espanya. A més de les esmentades, hi ha altres casos com HolaLuz, Sun Air One Energy, Bassols o Estebanell, entre d’altres. Ara estan buscant el seu forat per créixer en vendes i fer-se un lloc al costat de les grans elèctriques. El futur és buscar un nínxol de mercat, diu Marcel Coderch, perquè les grans elèctriques no poden fer un vestit a mida per a cada client. José Enrique Vázquez creu que la clau és que el client estigui ben informat i que s’acostumi a comparar les diferents ofertes que rebrà.

El fet real és que el preu de la llum, des que ja no hi ha subhasta, ha minvat. Això no vol dir que en un futur no pugi, perquè hi ha molts factors. De fet, des del mes de març, ha tornat a escalar. I, tot i que no es pot predir, històricament a l’estiu sol pujar perquè hi ha més demanda. Però s’estan fent passos en la integració. Aquesta setmana, per primer cop, els mercats elèctrics d’Espanya, Portugal i França es van acoblar amb els del nord-oest d’Europa, i durant una hora el preu del quilowatt va convergir a tota l’Europa continental. L’acoblament complet dels mercats diaris permet el càlcul simultani dels preus de l’electricitat i els fluxos transfronterers. Un pas per anar cap a un mercat únic.

Mentrestant, a Espanya, amb el nou model, les elèctriques hauran de tornar 310 milions d’euros als consumidors que tenen contractat el subministrament a tarifa, uns 25,5 euros per client, de mitjana. El perquè el va explicar el ministre d’Indústria, José Manuel Soria. El mercat va tancar el trimestre amb preus per sota del que havia fixat el govern. Red Eléctrica de España haurà de fer uns perfils de consum perquè les empreses puguin calcular exactament què han de tornar a cada abonat.

El fet real fins ara és que els preus a finals de l’any passat eren alts, com demostra un estudi de la patronal Pimec, dirigit pel professor Modest Guinjoan. Els preus a Espanya van augmentar durant la crisi, i els beneficis anuals de les grans elèctriques han crescut més en època de recessió que durant l’expansió. La comparació que fa aquest estudi és clara: la rendibilitat de les petites i mitjanes empreses -benefici net sobre vendes- ha estat del 2,6% entre el 2003 i el 2011. En canvi, la rendibilitat de les elèctriques ha estat del 18,1%.

L’estudi, fet amb dades de la patronal elèctrica espanyola Unesa, deixa clar que la crisi no ha afectat igual a tothom. El benefici net sobre xifra de negoci de les elèctriques entre el 2000 i el 2007 va ser del 17,6%, i entre el 2008 i el 2012, en plena crisi, del 18,2%. Però no tothom ho veu igual. La catedràtica Maria Teresa Costa diu que els guanys de les elèctriques durant la crisi van venir del mercat de l’Amèrica Llatina. “Aquí no han tingut resultats òptims”, diu. Ara bé, una part del benefici obtingut a Espanya deu venir per l’antic sistema de subhastes. Segons el ministeri d’Indústria, aquest sistema ha suposat en els últims cinc anys 1.600 milions d’euros de cost addicional per als petits consumidors.

El ministeri d’Indústria creu que, amb el nou sistema, el petit consumidor s’estalviarà els sobrecostos. Però també es cert que el preu ara serà més volàtil, com destaca Marcel Coderch.

Per evitar la volatilitat, s’han creat les ofertes de tarifa plana en funció del consum i la potència contractada, perquè l’usuari pagui la mateixa quantitat cada mes. Les ofertes obliguen a la permanència d’un any amb el mateix contracte, una penalització si es decideix canviar i, a més, els preus que s’ofereixen són de mitjana uns 100 euros superiors al que costaria el preu voluntari al petit consumidor (PVPC), la tarifa que tenen contractada la majoria de clients domèstics. Aquí han buscat un forat les petites comercialitzadores, oferint preus per sota dels de les grans elèctriques. Però tot té un risc. Si el preu majorista pugés molt, les petites comercialitzadores es podrien agafar el dits.

José Enrique Vázquez indica que cada consumidor ha de ser molt conscient de què li convé, cosa que va lligada a l’equipament. Amb un comptador digital que tingui telemesura, es podrà tenir una facturació hora a hora. Però si no hi ha telemesura, s’haurà de conformar amb la tarifa segons el seu perfil que elabori Red Eléctrica. També es podrà optar per una tarifa a preu fix, tot i que les ofertes que han fet fins ara les grans comercialitzadores són de preus alts, com ha advertit el regulador, que per ajudar el consumidor ha posat en marxa a la seva web un comparador de preus. Finalment, diu Vázquez, no es pot oblidar que encara existeix el bo social, una tarifa amb un descompte del 25% per a persones amb pocs ingressos, i que “molta gent no la demana perquè no ho sap”.