‘Comaking’, el ‘coworking’ que revoluciona els oficis manuals

La idea va sorgir durant el confinament per la pandèmia. Joel Dorado i la seva esposa, Montserrat Ramos, eren a casa i un amic els va demanar la furgoneta perquè la seva l’estaven reparant. Van començar a donar voltes a una idea i li van donar forma. Si existeixen els coworkings, on treballadors, molt cops autònoms, lloguen una oficina per dies o per hores, ¿per què no es poden fer llocs de treball compartits per a oficis com la fusteria, la mecànica, la pintura o la soldadura? Aquest negoci ja és una realitat: es diu The CoMaking Space i és a Rubí. Una nau de més de 800 metres quadrats on tot tipus de professionals, i també particulars, poden llogar l’espai per fer aquestes feines manuals.

L’espai va arrencar fa sis mesos i amb una ocupació al voltant del 20% ja és rendible, explica Joel Dorado. El model, explica, existeix en països del nord d’Europa i també als Estats Units, però no ha trobat res similar a Espanya. Disposa de dos boxs de mecànica, amb elevadors que permeten apujar un cotxe o una furgoneta, i totes les eines necessàries per fer una reparació. A més, també s’encarrega del reciclatge de residus com l’oli o el líquid de frens.

També hi ha onze taules de fusteria, amb totes les eines professionals per fer-hi qualsevol tasca, una zona per a l’acer, amb eines de tall i soldadura, i una cabina de pintura de 30 metres quadrats. “Ara tenim un client que s’ha donat d’alta com a membre per camperitzar la furgoneta”, detalla Dorado. Una feina que pot fer un manetes si disposa de l’espai adequat i totes les eines necessàries, però que també pot fer un professional.

De fet, entre els clients hi ha fusters, mecànics i soldadors professionals. L’avantatge per a aquests perfils és important, detalla Joel Dorado. “Poden convertir despeses fixes en variables”, explica. Perquè un fuster, per exemple, en lloc de mantenir un local, amb el cost que comporta comprar-lo o llogar-lo, l’IBI, els subministraments d’aigua, llum o telefonia, pot disposar d’un taller només quan el necessita. Si no té feina, s’estalvia totes aquestes despeses. “Per tant –explica Joel Dorado– el negoci hauria de funcionar sempre, quan l’economia va bé, perquè així hi haurà més feina, però també quan frena, perquè és la forma que aquests professionals lloguin espais només quan els necessiten”.

En sis mesos, The CoMaking Space ja ha facturat 100.000 euros. La seva oferta és molt amplia, sempre amb la idea que el lloguer de l’espai és més barat com més ús se’n fa. Així, hi ha dues modalitats: ser-ne membre o llogar els espais per hores però sense ser-ne. Un exemple. Un fuster membre paga una quota bàsica de 12 euros al mes. A partir d’aquí pot reservar hores de feina en packs. Deu hores de reserva surten a 4,84 euros l’hora, però en un paquet de 100 hores el preu baixa a 2,42 euros l’hora. Sense ser-ne membre, el preu de l’hora de fusteria és de 7,26 euros. Un esquema similar, amb preus diferents, però, s’utilitza en els altres tallers.

També hi ha altres serveis de què poden gaudir els usuaris, com una zona de coworking tradicional per a oficina, la zona de taquilles on poder deixar la roba i els efectes personals, o zones comuns on poder menjar.

I malgrat que el lloguer dels espais és el principal negoci, ja hi ha altres possibles fonts d’ingressos. Per exemple la formació, tant per a particulars que volen aprendre alguna tècnica, per exemple la pintura amb pistola o la soldadura, com per a empreses, fins i tot grans, que tenen un lloc on formar els seus empleats i fer programes de capacitació professional. És el cas, per exemple, d’una companyia que havia de formar els seus treballadors en l’aplicació de pintura de resina.

Fins i tot empreses més tradicionals i no d’oficis manuals poden llogar l’espai per a reunions o esdeveniments en què, a més, s’ensenya a fer alguna feina, com una empresa d’un sector dels denominats de coll blanc (d’oficina) que va reunir els seus empleats per fer, amb fusta, nius per a ocells en una fórmula per cohesionar l’equip. També hi ha una altra funcionalitat: l’espai pot servir a algunes empreses per mostrar els seus productes als possibles clients. “És més fàcil fer una demostració d’una pintura als clients al nostre espai que llogar el saló d’un hotel, com es fa tradicionalment”, explica Joel Dorado.

L’elecció de Rubí per instal·lar-s’hi no és casual. És una ubicació meditada, ja que és una zona de fàcil accés des del Barcelonès, el Vallès i el Baix Llobregat, és a dir, les comarques on hi ha més empreses i professionals d’aquests oficis.

Joel Dorado també té clar que el negoci es pot replicar i ja comença a planejar una possible expansió, perquè considera que el servei que ofereix es pot repetir en molts altres llocs, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya. “Si hagués de pensar en un lloc on obrir un altre comaking, crec que ara mateix hauria de ser a la zona de Madrid”, indica el creador de l’espai de Rubí.