Anar al cinema tant com es vulgui amb tarifa plana

La tarifa plana ha contribuït enormement a fer créixer el consum d'internet i de telefonia mòbil. "¿I com és que no s'introdueix al cinema?", es preguntava fa temps Pere Sallent, propietari dels cinemes El Punt, a Cerdanyola del Vallès. Veient les bondats d'aquest sistema de pagament, que permet a l'empresa fidelitzar el client i al consumidor estalviar, Sallent va decidir provar-ho a les sales que ell gestiona.

El Puntàs

Gràcies a la tarifa plana, batejada com El Puntàs, en funcionament des de l'1 de gener, els usuaris dels seus cinemes poden veure tantes pel·lícules com vulguin durant un mes. La targeta, personal i intransferible, té un cost de 22,5 euros -amb descomptes si la compren dues o tres persones simultàniament-, i es pot utilitzar diverses vegades un mateix dia. A més, té l'al·licient que no inclou l'obligació de permanència. "El públic té la percepció que anar al cinema és car", reconeix Sallent. Ara qui faci ús de la tarifa plana, com més cops hi vagi, menys pagarà per pel·lícula.

Incrementar espectadors

"La tarifa plana pot ser revolucionària pel que fa a la potenciació de l'assistència al cinema", afirma Sallent. I és que urgia "inventar alguna cosa" per frenar el continu descens d'espectadors, afegeix l'emprenedor. Els números parlen per ells mateixos: l'any 2004 va haver-hi prop de 29 milions d'espectadors de cinema a Catalunya i el 2011 la xifra va caure fins als 19 milions. Pel que fa a la recaptació, el 2004 va ser de 151 milions d'euros, en comparació als 134,6 milions d'euros l'any 2011. Encara no es disposa de les dades del 2012, però fonts del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya indiquen que el descens serà d'un 6% en espectadors i recaptació respecte a l'any 2011.

Tot i ser una iniciativa pionera a Espanya, la tarifa plana al cinema ja està funcionant en altres països d'Europa com Alemanya, el Regne Unit i França, on el 25% de les entrades es venen a través d'aquest sistema, segons Sallent.

El seu avi va obrir el 1944 un senzill cinema de butaques de fusta al mateix lloc on hi ha avui les sales El Punt de Cerdanyola del Vallès. Sallent, que de menut s'hi havia passat hores i hores veient les pel·lícules de Tarzan i els germans Marx, és actualment el director gerent dels cines Full HD Cornellà, El Punt Cerdanyola i El Punt Alzira (País Valencià). Als tres complexos d'aquesta empresa -que va facturar l'any 2012 un total de 13,7 milions d'euros- hi treballen 87 persones. El més gran dels tres és el dels cinemes Full HD, situats dins del centre Splau! de Cornellà de Llobregat, inaugurats dos anys enrere.

L'any 2012, el complex de Cornellà va ser el primer d'Espanya pel que fa a la ràtio d'ocupació per butaca -430 espectadors anuals per butaca- i el tercer quant a recaptació i espectadors, explica Sallent. La pel·lícula més taquillera de l'any a les sales Full HD -i arreu del país- ha estat Lo imposible , amb 60.000 espectadors "i 47 avisos a la Creu Roja per desmais d'espectadors!", comenta Sallent.

Macrocinemes a Cornellà

L'estiu vinent l'empresa posarà en marxa l'ampliació del centre Full HD a Cornellà, que passarà a tenir de 18 a 28 sales, i es convertirà en el multicine amb més sales de l'Estat. Les noves sales seran petites, amb capacitat per a 50 espectadors cadascuna. Totes les pantalles seran gegants en relació a la seva sala i lleugerament inclinades sobre el pati de butaques. Les grades seran també inclinades i a cada sala hi haurà una filera de butaques amb reposapeus i respatller regulats electrònicament. Estan dissenyades per aconseguir la immersió de l'espectador dins de la pel·lícula, un dels principals motius pels quals continua sent atractiu anar al cinema. "L'espectador es trobarà com si veiés un partit de tennis just des del costat de la xarxa", diu Sallent.