El càstig a les empreses moroses s’encalla al Congrés

Ja fa mesos que diputats del Congrés de Diputats de tots els grups parlamentaris es troben en reunions informals per parlar de gent que no paga el que li toca. La llei de morositat, que està en tràmit, ha de servir, segons els seus impulsors, per endurir la normativa actual i crear un règim que sancioni les empreses que incompleixin els terminis de pagament als seus proveïdors.

La llei és la fusió de dues propostes presentades el 2017, una del PDECat al Senat i una altra de Ciutadans al Congrés. La morositat és una de les assignatures pendents pel que fa a regulació a Espanya, fins al punt que Antonio Garamendi, actual president de la gran patronal espanyola CEOE, va arribar a exigir públicament al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que hi posi remei. Actualment hi ha empreses, sobretot les més grans, que paguen els proveïdors a més de 100 o fins i tot més de 200 dies, un fet que, en condicions normals, porta al límit la tresoreria de moltes pimes.

Aquesta situació, a banda d’afavorir les empreses que paguen tard, ha creat una línia de negoci per a entitats financeres basada en el confirming, és a dir, en l’avançament, a canvi d’un descompte, dels diners a les empreses que han de cobrar dels seus clients.

El president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat i secretari general de Pimec, Antoni Cañete, considera “incomprensible i intolerable” que una qüestió “transcendental” per a l’economia es mantingui encallada des de fa més d’un any.

Les sancions que imposarà la llei de morositat és un dels punts calents de la futura normativa. Actualment la legislació de consum estableix uns terminis de pagament que varien entre 30 i 60 dies, en funció del tipus de producte, prorrogables fins a 90 dies. D’aquesta manera, una botiga o una cadena de supermercats no poden estar més de dos mesos sense pagar per un producte que ja hagin rebut. Ara bé, la llei també estableix la possibilitat, per a certs productes, que les dues parts arribin a un acord que estableixi uns terminis superiors als que fixa la normativa. Aquests pactes pressuposen que les dues empreses negocien en igualtat de condicions, però si una de les parts és una empresa molt més gran i l’altra és més petita, la companyia gran pot acabar imposant les condicions de pagament que desitgi. En general hi ha consens que la majoria de grups polítics volen crear un règim sancionador de la morositat, però on s’encalla la negociació és, sobretot, en el punt sobre què cal fer amb els acords bilaterals entre empreses. Segons diverses fonts coneixedores de les negociacions, “hi ha pressions” d’empreses grans de distribució perquè l’existència d’aquests pactes bilaterals es mantingui.

Concretament, quatre fonts diferents asseguren que tant PP com PSOE estan frenant-ne la tramitació. Des de la Plataforma contra la Morositat, el seu president qualifica d’“escandalós” que alguns partits bloquegin la normativa perquè hi ha grups d’interès que volen “tenir prebendes per saltar-se les sancions”. Consultat per l’ARA, el partit que integra el govern central, el PSOE, no vol posicionar-se públicament.

Per la seva banda, l’Anged, l’associació de grans empreses de distribució, assegura que, com que la normativa encara està en tràmit parlamentari, no té una posició concreta. En tot cas, segons un portaveu, l’organització considera que el sector del comerç i la distribució ja té una regulació suficient i “específica” des de l’any 1996, quan es va aprovar la llei estatal del sector. L’Anged considera que la normativa en vigor ara mateix ja estableix terminis “raonables” de pagament a proveïdors d’acord amb el tipus de producte i d’acord, també, amb “la llibertat entre les parts” per pactar unes condicions de pagament concretes. A més, l’entitat patronal creu que el règim de sancions ja queda ben establert en la regulació actual. En resum, l’Anged no té pressa per fer canvis.

En canvi, des de la Plataforma contra la Morositat recorden que tots els partits polítics van incorporar als seus programes electorals l’aprovació de sancions per reduir les taxes de morositat, que a Espanya estan entre les més altes d’Europa, ja que una normativa sense un règim de sancions és “una parella incompleta”. A més, segons Cañete, si la nova llei mantingués intacte l’acord entre parts significaria “tornar al segle XVIII”. “Tothom pot pagar més tard -diu Cañete-, però que pagui interessos de demora”.