El burgès del jute que va ocupar totes les cadires

La fotografia en blanc i negre i amb una certa aura fantasmal és del 1909. Hi veiem un grup d’operaris de fàbrica -al voltant d’una quinzena- amb espardenyes i roba de feinejar. En primera fila i asseguts, els directius i capatassos de la factoria, i al mig de tot, el propietari: jaqueta i pantalons de vestir, sabates blanques, llaç, un bigoti ben endreçat i mirada d’home enfeinat i responsable. És Santiago Trias. Vet aquí un burgès prototípic de la Catalunya de finals del segle XIX i primera meitat del XX. Va heretar una empresa tèxtil amb la mort del seu pare i per via materna pertanyia a una nissaga de profundes arrels burgeses. Va casar-se amb una dona també de família il·lustre i, per reblar el clau, al llarg de la seva vida va ocupar infinitat de càrrecs en un munt d’empreses de diversos sectors i es va vincular amb entitats del país.

Desenvolupem el guió. La seva mare era Pilar Romeu Torrens, el germà de la qual va ser el primer baró de Viver. D’aquesta família en va sorgir la branca Romeu Freixa, coneguts per tenir una gran cimentera que, en fusionar-se amb la dels Fradera, es va transformar en Uniland, amb una gran explotació a Vallcarca (Garraf). El cognom Romeu tradicionalment també s’ha escrit com a Rumeu, que és com apareix a la documentació més antiga. A més, Santiago Trias Romeu es va casar amb Isabel Vidal-Ribas Güell, membre d’un altre dels llinatges de pes del país.

Per la banda paterna, Santiago Trias va heretar el 1900 una fabrica tèxtil (el mateix any en què es va llicenciar en dret), però no pas de cotó, com era habitual al país, sinó de jute, destinat a fer saques i espardenyes. Tres anys més tard van inaugurar una factoria de grans dimensions a l’Hospitalet de Llobregat, que per la zona on estava ubicada rebria el nom popular de Les Sangoneres (sembla que aquestes bestioles eren molt abundants al prat on es va instal·lar la planta). Al final de la Guerra Civil, en un sector ja minoritari de per si com era el del jute, els que es dedicaven a la filatura d’aquest material encara eren menys. De fet, només eren dos: la fàbrica de Trias i la de la família Godó (també propietaris de La Vanguardia ), al Poble Nou. Una dècada després de la fi del conflicte bèl·lic, totes dues van decidir fusionar-se (1946) per guanyar dimensió i van triar com a emplaçament conjunt l’empresa dels Trias. La nova firma va passar a dir-se Godó y Trias i va mantenir Santiago Trias com a primer executiu.

Pel que fa a les altres activitats empresarials de Trias, durant molts anys és fàcil trobar-lo ocupant cadires en diversos consells d’administració. Va ser un dels fundadors, el 1919, del Banco Urquijo Catalán (una filial del banc madrileny), on va coincidir amb un bon grapat de personatges rellevants del país, com Damià Mateu (Hispano-Suiza), Lluís Sedó (Manufactures Sedó) i Ignacio Coll Portabella (Damm). També va tenir càrrecs al Banc Mercantil de Tarragona, al Centro de Navieros Aseguradores, a Gaillard, a la Fabra & Coats, a Tubos Bonna (una empresa de canonades molt popular a Cornellà de Llobregat), a la Tenería Moderna Franco-Española (una empresa catalana de cuir) i a la sucursal de Barcelona del Banc d’Espanya. A més, va ser membre de la junta directiva de Foment del Treball (1912-1914) i directiu i president (1914-1918) d’un lobi de comerciants del cotó anomenat Centre Cotonaire de Barcelona fundat el 1903.

Quant a la seva implicació com a part d’allò que ara anomenem “societat civil”, Santiago Trias va tenir un rol molt actiu dins de l’organització de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on va ser membre del comitè executiu, amb tasques relacionades amb la propaganda. Curiosament, el president del comitè organitzador d’aquell esdeveniment va ser Darius Romeu Freixa, el seu cosí germà.

El prestigi acumulat de Trias al llarg de la seva vida li va valer per rebre la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. També que, amb motiu de la seva mort, l’abril del 1952 els obituaris de la premsa d’aleshores el definissin com “un dels propulsors de l’economia espanyola moderna”.