La botiga de roba que vesteix els gegants

A la botiga hi ha l’espai mínim per passar entre les llargues fileres d’un laberint de colors, estampats, textures i lluentons. Són els mateixos que després vestiran gegants i capgrossos quan els toqui sortir a escena en el seu gran dia de festa major. En qualsevol racó hi apareixen piles de metres i més metres de roba que es desplega, es mostra i es palpa. Després toca analitzar i comparar fins que queda clar quina és la tela idònia. Dit i fet. L’escollida es plega amb precisió i habilitat, com si fos un joc de màgia, i -ris-ras- les tisores surten de la cinta penjada al coll per tallar ben recte. Es cobra rere un taulell de fusta més que centenari i encara sobra temps per preguntar per la canalla, interessar-se per aquell nou projecte o donar records a tal persona. Venda feta. Qui és ara?

És un moment qualsevol a la botiga El Barato de Reus, que enguany celebra el 140è aniversari al carrer Major, just davant de la Prioral de Sant Pere i al costat del Centre de Lectura, un dels primers ateneus de Catalunya. És un local gran, amb escalinates cap a un primer pis amb una balustrada forjada i escales que baixen cap al soterrani. Josep Maria Casas Rué, cinquena generació al capdavant de la botiga, no té clar quina superfície té. Tant li fa. Li importa més recordar la filosofia de sempre: “Si no ho trobes al Barato, no ho trobaràs enlloc”. Hi treballen cinc dependentes “de les de tota la vida” i el local el porten Casas i la seva mare, Anna Misericòrdia Rué. Va ser ella qui, en plena embranzida de la cultura popular catalana als anys 80, va saber veure que algú hauria de vestir clients tan especials com gegants, capgrossos, castellers, hereus i pubilles, diables i pastorets i, per descomptat, les comparses d’un Carnaval que tornava amb molta força.

Les disfresses són ara un dels grans puntals del negoci familiar. És la botiga de capçalera del teatre i les festes. Per Tots Sants, els de la Castanyada venen a vestir castanyeres. Els del Halloween poden triar i remenar entre màscares clàssiques com la de l’home llop o novetats com el Dalí de La Casa de Papel, amb l’uniforme vermell de rigor. L’altra especialització singular és l’equipament per a ballet i dansa, en una ciutat prolífica en les arts escèniques. A més, la pandèmia ha portat una altra línia de negoci inesperada: les mascaretes.

A l’inici de la crisi sanitària, quan era impensable cap activitat social, Casas no té cap dubte que “les mascaretes van salvar”. Ara l’assortiment n’inclou de transparents i també tela a metres, especial i certificada, per fer-ne de personalitzades. Una altre baló d’oxigen va ser el boom de la confecció casolana de roba per combatre l’avorriment. Tot i així, per a la botiga la normalitat encara no és plena. El setembre es va tancar sense les tradicionals comandes de les colles de Carnaval, però la campanya de Nadal va agafant ritme. Casas, com van fer abans la seva mare, la seva àvia, la seva besàvia i la seva rebesàvia, escolta molt bé el que li demanen els clients per trobar el producte adequat.

A El Barato s’hi han criat també les seves dues filles, l’Anna i l’Alba. La sisena generació ja escalfa motors. L’Anna estudia administració i direcció d’empreses, però amb el seu treball de recerca de batxillerat -es titulava Generació rere generació. Botigues centenàries de Reus- va deixar clar que volia continuar el negoci familiar. “S’ha de treballar amb molta constància i, sobretot, estimant el que fas”, remarca. Ni ella s’ho esperava, però va identificar 35 botigues centenàries en una ciutat coneguda pel seu tarannà comercial. “És un orgull per a nosaltres, que en som part”, diu el pare, i apunta que potser hi haurà un relleu generacional per partida doble. Com fet a mida, l’Alba estudia disseny de moda.

Tot i que s’ha criat entre confeccions i passa la vida entre costures -o potser precisament per això-, Casas no se’n sap avenir de les infinites possibilitats del teixit. La meravella “la capacitat de la tela per transformar-se en el que vulguis” i que hi hagi “tantes maneres de fer servir un trosset de roba”. La fórmula d’El Barato per no passar mai de moda és, potser, deixar que agafin forma la imaginació i la creativitat. Aquesta botiga, que sembla de conte, demostra que tot està per fer i tot és possible.