També coneguts com a act of God bonds [bons de l'acció divina] o hurricane bonds, els bons de catàstrofe són uns títols de deute que es venen als inversors amb la promesa d'un alt tipus d'interès. Aquest tipus cau en picat si hi ha algun esdeveniment catastròfic, com ara un huracà o un terratrèmol. En alguns casos el comprador del bo, a més de veure reduït dràsticament el seu cobrament d'interessos, també perd una porció important del valor nominal del bo.
La idea inicial d'aquests títols és que les asseguradores puguin repartir-se el risc en cas que es produeixi un desastre natural i hagin de pagar les corresponents assegurances als damnificats. Així, si no hi ha cap desastre, l'asseguradora ha de pagar un tipus d'interès alt, però encara són més altes les primes de l'assegurança, de manera que el benefici està garantit. Si hi ha una desgràcia natural, aleshores l'asseguradora ha de pagar als damnificats, però s'estalvia interessos i principal a retornar, de manera que les pèrdues queden minvades.
No és un producte lliure de controvèrsia. La venda d'aquests bons ha estat catastròfica per a molts inversors que els van comprar amb la falsa esperança que els desastres naturals no passen quasi mai. Per altra banda, hi ha hagut especuladors que s'han enriquit venent bons de catàstrofe i apostant perquè hi hagués una gran desgràcia natural. Per més que es vulgui justificar amb arguments d'eficiència de mercats, el fet que alguns facin fortuna amb la desgràcia aliena -en paraules d'un llegendari entrenador del Barça- ens posa a molta gent la gallina de piel.
Joan Tarradellas és professor de Finances d'Eada.