Els billars de luxe catalans nascuts d'una carambola

"La història va néixer amb una taula de billar feta a mà, artesanalment, folrada amb quasi 800.000 cristalls de Swarovski", explica Ramón Úbeda, un periodista especialitzat en disseny que va posar en marxa una empresa de taules de billar de luxe, Nuevepies. El nom va sorgir de la mesura –en peus– de les taules professionals d'aquest esport (2,54x1,27 metres). "Abans, a les grans cases o als hotels, es posava un piano de cua, encara que ningú sabés tocar-lo. Ara en molts opten per una taula de billar", explica Úbeda.

El naixement de l'empresa va arribar de rebot. L'empresari i filàntrop Mark Weingard, que té darrere seu una dura història personal –la seva promesa havia mort un any abans en un atemptat a Bali– va promoure un hotel de superluxe a Natai (Phuket, Tailàndia), com a part de la seva acció filantròpica de reconstrucció del país després del tsunami, per donar feina a minories marginades.

En el disseny de l'hotel hi van participar diferents professionals i Úbeda va rebre l'encàrrec de projectar el bar. Weingard, d'origen britànic, volia que aquest espai tingués l'elegància d'un club anglès combinada amb el concepte de sport bar, els salons de joc, però sempre amb el màxim luxe. Un espai com aquest–explica Ramon Úbeda– requeria una taula de billar. Llavors va començar la cerca de proveïdors que en fessin amb el luxe i les condicions que volia el client, però això no existia. La solució va ser posar-s'hi.

Úbeda, en col·laboració amb el dissenyador Otto Canalda, van contactar amb un fabricant històric català, Billares Córdoba, que ja estava de retirada, però els va proporcionar el know how i experiència. Amb l'ajuda d'artesans i proveïdors catalans de l'ebenisteria, experts en roba per posar-hi el millor tapís, es va fabricar aquesta primera taula de billar a Barcelona que, nou mesos després de l'encàrrec, es va instal·lar a 10.000 quilòmetres de distància.

S'havia fet la primera taula de billar, i tot l'esforç havia aportat un coneixement que Úbeda va pensar que es podia monetitzar. No seria la primera taula, sinó que en acabat en vindrien més. Naixia l'empresa Nuevepies. "S'havia de convertir aquest coneixement en una empresa que fes uns billars excepcionals i únics, sempre adaptant-los als requisits del client", explica l'empresari.

A les taules, però, no només hi ha luxe. També hi ha innovació. Des d'un mecanisme electrònic per controlar les partides, per exemple, o un calaix invisible i controlat per un mecanisme que permet guardar les boles i els tacs amagats dins de la taula "en un estoig similar a un joier", afirma el promotor de l'empresa, que assegura que això té una altra conseqüència estètica important: "No s'embruta una paret amb els tacs penjats com es fa habitualment". Evidentment, les boles i els tacs també es fabriquen al gust del comprador i a joc amb el disseny de cadascuna de les taules, que tant poden ser per a billar americà com de caramboles.

Posar en marxa l'empresa no va ser bufar i fer ampolles. Van ser cinc anys de feina, recorda Ramón Úbeda, per acabar llançant una nova marca. "Podem donar a la taula pràcticament qualsevol acabat", diu Úbeda. Van crear nou col·leccions base a partir de les quals es fan les taules, des de la més bàsica fins a la que porta el nom d'un dissenyador concret. De fet, la taula s'adapta sempre al gust del client, sigui el propietari o l'interiorista que s'encarrega de la decoració. Qualsevol color, perquè vagi a joc amb els mobles, o qualsevol roba pot vestir la taula. En el cas del billar americà, les troneres poden ser tapades o transparents, per veure com cau la bola.

La pífia

En tot el procés, però, hi va haver una pífia, diu Ramón Úbeda. El llançament internacional de la marca es va fer amb tota la seva potència a finals del 2019, i arribaven els primers encàrrecs de Miami, Dubai o Suïssa. Però de seguida (el març del 2020) va arribar la pandèmia de la covid-19, que va deixar la companyia pràcticament fora de joc durant un any, "sense poder tocar bola", diu Úbeda, que explica que ara és una empresa totalment rendible.

Una empresa que funciona, però "sense pressa per créixer", diu el seu impulsor, perquè considera que el que importa és atendre bé un client que paga un mínim de 20.000 euros per una taula (el preu es pot duplicar i gairebé triplicar en funció dels acabats). Donar aquest servei, explica, és fabricar cada taula artesanalment complint amb els requisits que posa el comprador, amb els acabats que demana, portar i instal·lar la taula on sigui del món deixant-la perfectament anivellada, i donar un servei de postvenda de manteniment i conservació que desplaci els operaris allà on calgui per canviar, per exemple, el feltre. "Anem a poc a poc –diu Úbeda–, però el dia que vulguem posar el peu a l'accelerador, ho farem".