La bicicleta estàtica que va estalviar una bancarrota als seus creadors

Si el 2021 Ana Roig i Joel Balagué encara tinguessin una empresa d’apartaments turístics, aquesta història tindria un inici molt diferent. Segurament haurien demanat un préstec ICO, els seus treballadors estarien en ERTO i en les breus trobades amb mascareta els amics els parlarien de la necessitat de “reinventar-se”. Però fa quatre anys -quan ningú encara havia sentit la paraula coronavirus - Balagué va descobrir Peloton. Aquesta companyia nord-americana va néixer el 2013 gràcies a una campanya de micromecenatge. Els fundadors s’havien passat tres anys perseguint inversors amb la idea d’una bicicleta estàtica per seguir les classes del gimnàs des del menjador de casa. Als despatxos no els van escoltar, però quasi 300 persones van posar més de 300.000 dòlars perquè el projecte es convertís en empresa. El 2017 entrava en la categoria dels unicorns.

Balagué no se n’amaga. Peloton el va fascinar i va voler importar el model de fitness domèstic a Espanya. “Va ser totalment un pressentiment”, diu. L’impuls li deia que aquell negoci podia tenir futur i va començar a vendre’s part dels apartaments turístics. “Volíem fer una bicicleta tan semblant com fos possible a la de Peloton”, confessa. Així va ser com van desfer una empresa consolidada al llarg d’una dècada per crear-ne una altra des de zero: Volava. De la venda dels actius immobiliaris i la inversió d’un amic en van treure un milió d’euros que van destinar a muntar un gimnàs a la part alta de Barcelona. Aquesta és la base d’operacions de Roig i l’espai des d’on els instructors dirigeixen les classes en directe perquè els clients els segueixin el ritme a casa seva. “El projecte havia de ser integral. D’una banda el hardware de la bicicleta, de l’altre el programari per gestionar la connexió a les sessions, i per acabar els continguts de les classes”, explica Balagué.

Tenia clar que la bicicleta havia de ser top perquè l’empresa no es podia permetre anar a casa dels clients cada dos per tres a fer tasques de manteniment. L’efecte immediat d’aquesta decisió, però, és el preu dels dispositius. La més assequible de Volava costa 699 euros (es pot pagar a terminis sense interessos) i es connecta a la plataforma de classes amb Bluetooth a través del mòbil o la tauleta. El model més premium integra una pantalla per veure les sessions, però el preu puja mil euros més. A això s’hi suma una subscripció mensual de 39 euros per accedir als continguts que es pot compartir entre diversos usuaris. “El nostre client tipus és bastant sènior, de 35 a 55 anys. Gent com nosaltres que té fills i que amb la feina no té gaire temps per fer esport”, explica Balagué.

El primer punt d’inflexió per a l’empresa va ser l’estiu del 2019, amb l’entrada al capital del fons Inveready. Però ningú els havia preparat per al segon. El confinament va deixar tot d’una tancats a casa esportistes habituals i esporàdics. Entre les poques opcions per suar la samarreta en plena pandèmia, les bicicletes estàtiques van viure el seu moment daurat. “Vam vendre tot l’estoc que teníem”, recorda el fundador de Volava. Els caps de setmana Balagué i Roig acabaven muntant aparells a casa dels clients. “Després del confinament més estricte la compra ja es va tornar més reflexiva, però des d’aleshores l’empresa ha fet un salt en el temps d’un parell d’anys”, reconeix Balagué. Abans d’acabar el 2020, Volava havia sumat a la bicicleta una cinta de córrer, un sac de boxa amb sensors i més continguts per a noves disciplines com el ioga o el ball.

Entre tots els equips, l’empresa calcula que ha venut unes 4.000 unitats i preveu uns ingressos de 6 milions d’euros el 2021. “No és una barbaritat, però per a una start-up amb un tiquet mitjà de 1.000 euros estem molt contents”, afirma Balagué. L’empresari era conscient que després de sis mesos pedalant els clients necessiten estímuls, i el seu objectiu és reforçar l’experiència amb noves funcionalitats. Per aquest motiu, Volava també incorpora un punt de competició a les classes: a la pantalla de l’aparell l’usuari pot seguir el seu ritme i el de la resta de participants i comprovar la seva posició a la classificació. La meitat de les vendes es concentren a Catalunya, però els plans de l’empresa -ara amb una trentena de treballadors en plantilla- passen per entrar en almenys dos mercats internacionals aquest any.