Els aranzels de Trump, segona part: el retorn que no alarma la indústria catalana

BarcelonaEls Estats Units no són, ni de bon tros, un dels principals socis comercials de Catalunya. Però l'aterratge a la Casa Blanca de Donald Trump, amb l'anunci que ha fet de tornar a les polítiques proteccionistes i imposar aranzels per frenar l'entrada de productes estrangers, ja ha disparat algunes alarmes. Sense anar més lluny, l'agència per la competitivitat de la Generalitat, Acció, ha creat un servei per fer front a aquesta nova realitat del comerç internacional. Però no només això; també ha elaborat un parell de documents que aborden el tema: un estudi extens sobre els riscos per a l'empresa catalana aquest 2025 i un altre, no tan ampli, centrat només en els riscos que s'obren amb el nou mandat de Trump.

El Govern ha activat el servei Adapta’t als nous Estats Units per ajudar les empreses catalanes que exporten al país nord-americà a mitigar els possibles efectes per al seu negoci de les polítiques proteccionistes anunciades per Trump. El nou servei, que s’oferirà des de l’Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització d’Acció, permetrà a les companyies identificar els riscos potencials per als seus productes i serveis, i les orientarà en l’elaboració de plans de contingència per anticipar-s’hi.

De moment els riscos són potencials. Encara no hi ha res concret, perquè Trump no ha detallat com afectaran les seves polítiques proteccionistes als productes europeus. Per això, la majoria d'empreses no han canviat, de moment, els seus plans. L'empresa industrial més gran de Catalunya, Seat, té com a objectiu de la seva estratègia fins al final de la dècada actual entrar als Estats Units amb la marca Cupra. Un mercat en el qual no ha entrat mai la firma de Martorell. De fet, l'any passat Cupra ja va portar els seus models al Saló de l'Automòbil de Los Angeles i fa només tres mesos va signar un acord amb Penske Automotive Group per “explorar una aliança” que li permeti penetrar als Estats Units.

El president de la companyia, Wayne Griffiths, ja ha explicat que els plans es mantenen, tot i els possibles aranzels. Cupra té clar que haurà de fabricar a l'Amèrica del Nord, però les possibilitats de fer-ho en una planta del grup a Mèxic s'esvaeixen si Trump imposa aranzels. “Haurem de veure què passa amb Mèxic i el Canadà”, va dir Griffiths dilluns. Una por que es fa més palpable ara que Trump ha decidit imposar aranzels també a aquests països.

Realment, un proteccionisme de Trump amb forts aranzels podria afectar l'economia catalana. Un càlcul d'Acció: un 10% d'aranzels podrien arribar a costar dues dècimes al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la dimensió d'una economia) de Catalunya. Però les companyies catalanes són resilients. "Les empreses catalanes hauran de diversificar l'exportació" i, si cal, obrir filials als Estats Units i aprofundir en el mercat europeu, indica el document del Govern. Alhora, caldrà aprofitar-se dels nous acords comercials de la UE, com el que s'ha arribat (pendent de ratificació) amb el Mercosur, i buscar nous mercats, per exemple al sud-est asiàtic. L'avantatge, diu Antoni Fita, mànager d’intel·ligència estratègica d’Acció, és que "l'empresa catalana és resilient, com ja es va demostrar arran del Brexit, o amb l'abandonament del mercat rus després de l'inici del conflicte a Ucraïna". "Les empreses catalanes que tenien negocis al Regne Unit o amb Rússia s'han sabut adaptar", explica Fita.

Però els aranzels no són l'únic risc per a l'economia. Acció destaca que la nova era Trump pot afectar les inversions que les empreses estatunidenques fan a fora, també a Catalunya. I aquestes polítiques també comporten riscos financers. Si l'administració dels EUA augmenta la despesa, però no apuja impostos, podria augmentar l'endeutament. Això portaria a un augment de la inflació i frenaria, i fins i tot podria revertir en baixades dels tipus per part de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels EUA). De fet, mentre aquesta mateixa setmana el BCE ha seguit rebaixant els tipus, la Fed ha aturat la seva senda a la baixa. I una situació inflacionària als EUA es podria estendre a Europa on, amb els dos motors principals –Alemanya i França– en hores baixes, cal una política monetària que reactivi l'economia, és a dir, tipus baixos.

Un mercat "important"

Segons Acció, actualment, els Estats Units és la primera destinació de les exportacions catalanes fora d’Europa. Concretament, l’any 2023 (l’últim del qual es tenen dades de l’any complet), les empreses catalanes van vendre als EUA per un valor total de 3.647,5 milions d’euros, el 3,6% del total de les exportacions catalanes. A més, 3.109 companyies catalanes hi exporten de manera regular.

Des de l'Amec, la principal associació espanyola d'empreses industrials exportadores, amb seu a Barcelona, el seu director general, Joan Tristany, destaca que els EUA "han passat davant de tres mercats que tradicionalment eren més grans", com Portugal, Alemanya i Itàlia; i ja són el segon mercat en total d'exportacions, només superats per França. "És un mercat important", rebla.

Tristany creu que cal "focalitzar fonamentalment" els possibles problemes d'una escalada aranzelària en els tres sectors industrials catalans que més exporten als EUA: els béns d'equipament, la química (que inclou també la farmàcia) i l'alimentació. En els dos primers casos, representen un 17% de les exportacions catalanes als EUA, mentre que l'alimentació és un 10% del total. Fora d'aquestes indústries, l'impacte sobre l'economia catalana de possibles tarifes d'entrada al mercat nord-americà seria més aviat petita. Ara bé, entre aquests sectors n'hi ha de més exposats que d'altres. Per exemple, de totes les exportacions del sector químic català, gairebé la meitat van als EUA. En canvi, per a les companyies agroalimentàries només representa un 10% de totes les seves vendes a l'estranger, segons l'Amec.

Precisament, el sector agroalimentari ja es va veure afectat per una pujada dels aranzels el 2019, durant el primer mandat de Trump. Els aranzels imposats aleshores sobre aliments diversos —el formatge, l'oli d'oliva i el vi van ser els més perjudicats— "van estar en vigor durant aproximadament un any i vuit mesos, temps durant el qual les exportacions agroalimentàries catalanes van disminuir un 16,24%, amb pèrdues estimades de gairebé 26 milions d’euros per als exportadors catalans", recorda un informe sobre el mercat nord-americà publicat el novembre passat per Prodeca, l'agència de promoció agroalimentària de la Generalitat.

En aquesta ocasió, les pèrdues podrien ser encara més abundants i arribar fins als 45 milions d'euros per al sector agroalimentari català, segons l'ens públic. En aquest sentit, com ja va passat fa sis anys, no totes les empreses patirien igual. "Els productes que viurien més l'impacte serien l’oli d’oliva, el vi, els elaborats carnis i els aliments fine food, [productes elaborats com dolços, snacks o menjar preparat] que constitueixen algunes de les principals exportacions agroalimentàries de Catalunya al mercat nord-americà", augura l'estudi de Prodeca.

Sense alarmisme empresarial

En aquest context, però, un increment hipotètic de les tarifes comercials per part del govern de Trump preocupa relativament poc a l'empresariat català, ja que, tot i que és un mercat destacat, no és un mercat del qual es tingui una gran dependència. "Hi hauria un impacte, però un refredat a Alemanya o França preocuparia molt més", assenyala Tristany, ja que els dos països més grans de la UE tenen una relació comercial molt més intensa amb Espanya i, encara més, amb Catalunya.

En relació amb la resta de socis europeus, sí que hi ha un risc en la guerra comercial, que és l'efecte de segona ronda dels aranzels. És a dir, els EUA no tenen un pes especialment gran en el sector exterior català, però sí que en tenen per a Alemanya, França i altres estats europeus. Per exemple, bona part de les exportacions del sector de l'automoció català són components venuts a empreses germàniques o franceses, per la qual cosa més aranzels a l'automoció europea també representaria un problema per a Catalunya, que probablement passaria a rebre menys comandes dels seus clients del Vell Continent.

Malgrat això, de moment regna la calma. El director de l'Amec destaca que la gran majoria de companyies "no estan alarmades" per les amenaces de Trump d'increments aranzelaris i continuaran tenint el país americà entre les seves prioritats inversores, com fins ara. Un element que destaca Tristany és que les companyies exportadores cada vegada estan més "acostumades a treballar en un món volàtil i canviant". "Hi havia un multilateralisme que s'ha començat a trencar. Les empreses estan preparades i diuen que s'han d'adaptar", indica.

A més, l'Amec calcula que hi ha unes 375 empreses catalanes amb més de 700 filials als Estats Units. Pel sol fet de tenir-hi presència, sobretot si és amb factories i centres de producció, un augment dels aranzels "no tindria cap afectació" sobre aquestes companyies, perquè els seus productes ja es considerarien legalment com a made in the USA.

Així doncs, malgrat la possibilitat d'un enduriment de la guerra comercial entre la UE i els EUA, les empreses catalanes continuen veient la primera economia del món com una destinació molt suculenta on vendre els seus productes. "Segueix sent el primer mercat d'oportunitats per a les empreses espanyoles", explica Tristany, que qualifica els Estats Units de "mercat interessantíssim".