"Això segur que ho trobaràs a Can Coll!": la històrica botiga gironina que fa competència a Amazon

GironaEntre el Barri Vell i l'Eixample de Girona, a cavall de dos mons i dos barris que bateguen de forma molt diferent, hi ha una botiga en un xamfrà privilegiat on, des de fa gairebé 80 anys, els gironins saben que poden trobar tot el que necessitin per al dia a dia a casa. Des de caragols i bombetes fins a una paella, una torradora, un sitrell, un cabàs o un porró. I, com a novetat, des de fa pocs anys els més menuts hi corren amb delit per gaudir de magnífics muntatges de Playmobil de gran format a l'aparador inspirats amb les festes de la ciutat.

Molt abans de la invasió dels basars i de l'eclosió d'Amazon, a Girona es va estendre una dita que encara recorden molts veïns: "Això? Ho trobaràs a Can Coll!" Sí, parlem de Casa Coll, un establiment de petits electrodomèstics, ferreteria i sobretot estris de cuina, fundat el 1945 i que ara té al capdavant una tercera generació que reivindica el tracte personalitzat, la proximitat i el comerç de barri: els germans Albert i Patri Coll Barceló.

Són els hereus d'una nissaga que va començar venent ferradures i gàbies d'ocell al costat d'un Mercat del Lleó que acabava de néixer i que de seguida va fer el salt a vendre i reparar les primeres ràdios i televisors de la marca Iberia a Girona. Però, amb el temps, va tornar als inicis i al parament de la llar. "La botiga ha tingut una evolució curiosa: sempre s'ha anat adaptant al medi", explica Albert Coll, ambientòleg de formació. "Els últims anys, per exemple, han pres molt de protagonisme en les vendes les ampolles d'aigua reutilitzables i els tàpers per a l'escola", afegeix Patri Coll, que va estudiar psicologia. Tots dos van assumir les regnes del negoci de forma "natural" fa ja gairebé una dècada, quan va morir el seu pare.

Un edifici catalogat

El seu besavi, Esteve Coll i Figueres, va fixar-se en el terreny on és ara la botiga als anys 30. Girona acabava de destruir la muralla medieval on ara hi ha la Gran Via Jaume I i estava guanyant terreny a l'altra banda de l'Onyar. On fins llavors s'havia guardat bestiar per vendre a la fira de Girona, Coll i Figueres, que era mestre d'obres, va projectar un edifici de la mà de l'arquitecte racionalista gironí Josep Maria Claret. Tres pisos que continuen sent propietat de la família i que actualment estan catalogats com a patrimoni cultural de la ciutat.

La botiga havia de ser inicialment per a l'oncle avi d'Albert i Patri Coll, però va decidir marxar a l'Argentina a muntar-hi una fàbrica d'agulles d'estendre. Així que va ser el primogènit, Lluís Coll i Frou, juntament amb la seva dona, Lolita Rovira i Pruneda, qui va tirar del carro amb el gran impuls de l'obertura del Mercat del Lleó, construït durant la postguerra amb mà d'obra de presos republicans.

Una dècada després, per atzar, se'ls va aparèixer l'oportunitat de vendre electrodomèstics de gran format. La botiga va créixer, fins i tot feia anuncis abans de les pel·lícules als cinemes Gran Via i Albéniz de Girona. Amb el temps, però, quan ja era impossible reparar al magatzem ubicat al soterrani, van tornar als productes de parament de la llar.

Reparar, abans de tornar a comprar

Però aquell esperit de reparar no ha marxat. En la societat de l'hiperconsum, els germans Coll aposten per tenir recanvis de tots els utensilis possibles. Per exemple, taps de la marca 24 Bottles que figuren al centre de la botiga. Recorden com fa uns anys l'escriptora Maria Mercè Roca va lloar en un article com, havent anat a comprar una nova cafetera perquè creia que la tenia espatllada, en va sortir amb una goma nova. "És la nostra filosofia –assenyala Patri Coll–: intentar reutilitzar".

Casa Coll s'ha convertit així en un vers lliure d'aquest tipus d'establiments. No ofereix promocions ni rebaixes, sinó que mantenen "preus justos tot l'any". "De fet, compares ara amb alguns preus a Amazon i t'adones que els nostres productes en alguns casos ja són més barats", diu Albert Coll, que assenyala que compren directament a fàbrica, sense cap empresa que els faci d'intermediària. Tenen entre 80 i 90 proveïdors, i intenten, en la mesura del possible, que el producte sigui de proximitat.

La nostàlgia del comerç de barri

Els germans Coll són conscients que aquesta manera de fer s'està perdent, perquè la "burocràcia" ho posa cada cop més difícil als negocis familiars. A Albert Coll li agradaria que les seves filles, que cada tarda són a la botiga, visquessin una infantesa similar a la seva, on el barri era "el pati de casa". "Trobo a faltar el comerç de barri", admet. "Però vens aquí i el trobes", recalca Patri Coll. "Però abans era a cada cantonada", sentencia el germà gran.