500 reclamacions al dia. Per què hi tants plets contra Hisenda?

BarcelonaUna mitjana de més de 500 reclamacions al dia. Aquest és el volum de queixes que gestionen els tribunals economicoadministratius –organismes adscrits al ministeri d'Hisenda–, una via imprescindible contra l'aplicació d'impostos abans de recórrer a la justícia, segons la normativa. Es tracta d'una veritable allau de feina per a aquestes entitats. Tot i això, el 2024 –segons les darreres dades disponibles– les reclamacions es van reduir un 17,87% respecte a l'exercici precedent, fins a situar-se en 196.442. En canvi, els expedients resolts, que van arribar als 222.737, van augmentar un 14,20%. Els tribunals economicoadministratius de Madrid són els que encapçalen les queixes, amb més de 33.000; seguits pels d'Andalusia, amb 31.000, i els de Catalunya, amb 30.395, les tres comunitats autònomes amb més població.

Aquesta evolució, pel que fa a les queixes gestionades i resoltes relacionades amb discrepàncies en la interpretació de les normes, revela una certa millora. Segons Valentí Pich, president de la comissió d'economia i fiscalitat de Foment del Treball, aquests organismes "resolen més expedients" i un conjunt de mesures aplicades comencen a donar resultats. La proporció en què el contribuent se'n surt amb èxit supera el nivell del 40% dels expedients resolts des del 2016 i es manté al llarg dels darrers anys. Es tracta d'un nivell molt alt comparat amb altres països europeus. A Itàlia, França i el Regne Unit, per exemple, han trobat fórmules per reduir la conflictivitat i comparteixen l'absència de recursos administratius previs per poder acudir als tribunals, a diferència del que estableix la normativa espanyola, que obliga a utilitzar primer aquesta via. En aquests països, les controvèrsies tributàries es redueixen mitjançant aquest mecanisme de resolució de disputes. Les que no poden ser resoltes per aquest sistema se sotmeten directament als tribunals ordinaris, cosa que agilitza el procés de resolució, destaquen els experts.

L'evolució de les reclamacions és difícil que baixi molt més del nivell al qual ha arribat en l'actualitat als tribunals economicoadministratius perquè, de mitjana, el 40% dels expedients resolts acaben donant la raó totalment o parcialment al contribuent. Tenint en compte aquest percentatge d'èxit, que anys enrere era més baix, "l'accés als recursos és gairebé obligat", segons Bernardo Soto, responsable de l'àrea fiscal de la CEOE. "No val la pena per petites quantitats com 100 o 200 euros, però sí quan són sumes més importants", i més, tenint en compte els resultats de cada exercici pel que fa a la raó que se li dona a qui impugna, afegeix Leopoldo Gandarias, professor de dret financer i tributari de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i soci de l'assessoria Koana.

El director d'Estudis i Economia de Foment del Treball, Salvador Guillermo, que també va intervenir en aquesta sessió, compara el que es diria del control de qualitat d'una empresa si es donessin els índexs de rebuig de les interpretacions de les normes fiscals fetes per Hisenda un cop passen pels tribunals economicoadministratius. El fet és que, en els darrers anys, la normativa tributària ha crescut en complexitat, amb reformes constants, interpretacions divergents i una creixent càrrega burocràtica per a les empreses, alerten els experts. A conseqüència de tot plegat, s'ha disparat el nivell de conflictivitat, la qual cosa contribueix al fet que el deute pendent de cobrament per part de l'Agència Tributària superi els 43.000 milions d'euros, segons les darreres dades corresponents al 2024. En resum, és un problema que genera un elevat grau d'incertesa i una sobrecàrrega als tribunals economicoadministratius i contenciosos administratius, amb terminis de resolució "excessivament llargs", és a dir, que afecta els contribuents particulars, les empreses i també a l'administració pública.

Foment del Treball ha mantingut una actitud molt activa en la crítica en matèria tributària. El 2024 va presentar el Llibre verd de la fiscalitat de Catalunya, elaborat per 48 experts, amb mesures destinades a evitar que la comunitat autònoma fos "un infern fiscal", en paraules del president d'aquesta patronal, Josep Sánchez Llibre. Entre les propostes, destacava la supressió de l’impost de patrimoni, una de les reclamacions constants d'aquesta organització, que recorda que és una figura tributària que només s'exigeix a països com Noruega o Suïssa, entre pocs altres.

Segons les memòries dels tribunals economicoadministratius, del total de reclamacions, gairebé 60.000 corresponen a l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que és el tribut amb més contribuents, seguits de prop pels actes de procediment administratiu i, a més distància, per l'IVA.

Tenint en compte la preocupació per aquesta conflictivitat en la interpretació de les normes, Foment del Treball va organitzar aquesta setmana una sessió amb experts per analitzar l'impacte que té la litigiositat en matèria tributària a la competitivitat de les empreses. De fet, és "un problema estructural" que afecta la seguretat jurídica, "imprescindible per a la inversió empresarial", que requereix estabilitat, afirma Ramón María Calduch, president de l'Associació Espanyola de Serveis Avançats a Empreses (Aesae).

A parer de Calduch, que ha participat en l'estudi El problema de la litigiositat tributària a Espanya, de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) –el think tank de la CEOE–, un informe que serveix de marc per a la discussió, un nivell tan elevat de diferències entre Hisenda i els contribuents, "no només impacta en l'estabilitat de les empreses, sinó que també minva la competitivitat del teixit productiu nacional, en un context global al qual la certesa fiscal és clau per a l'atracció d'inversió i la generació d'ocupació".

I a què es deu la conflictivitat que, més que a l'abús, es deu "al mal ús de la normativa tributària?", en paraules de Gandarias. Doncs és un problema que els experts vinculen més a una cultura en què prima la desconfiança en el contribuent que no pas en la relació de cooperació entre aquests i l'administració tributària. Els estudiosos de la matèria ho tenen tot bastant diagnosticat i, segons Soto, hi ha alguns trets molt definitoris:

1. Una tècnica legislativa "deficient", que està molt relacionada amb la manca d'estabilitat parlamentària, afirma Soto. Segons Calduch, les normes són el resultat d'un Parlament molt fragmentat i amb representants –diputats, per exemple– "allunyats de la realitat", segons Valentí Pich. Gandarias afegeix, a més, la producció normativa elevada. Els butlletins oficials estatals i autonòmics van publicar un total d'1.298.086 pàgines el 2024, segons el darrer informe La producció normativa de la CEOE. Aquest ingent volum de textos i normes legals i el recurs creixent al reial decret llei, tenint en compte la manca de majories parlamentàries, "fan impossible complir el principi segons el qual la ignorància de la llei no eximeix el seu compliment", segons Gandarias. Tot plegat condueix moltes vegades a normes que permeten una àmplia possibilitat d'interpretació, alerten.
2. Unes normes de comprensió complicada o ambigua que fan difícil la interpretació. Hi ha una gran dispersió normativa, abús de conceptes jurídics indeterminats i règims fiscals especials, alerten els analistes. Els contribuents ho han d'aplicar a l'instant, mentre que les administracions disposen de més temps per decidir com fer-ho. Els canvis són constants i fins i tot amb modificacions legals o canvis de criteri que tenen efectes des de mesos enrere. Un dels elements essencials d'un bon sistema fiscal hauria de ser "la vocació de permanència en el temps", que és essencial per prendre decisions d'inversió. "El sistema fiscal no pot ser que es faci amb pedaços, sinó que hauria de construir-se amb una planificació meditada i ben calculada", afirma Soto. Pel que fa a la interpretació, "de poc serveix si s'aplica o interpreta de manera tacanya o partint de la desconfiança de cara al contribuent", segons Soto.

Els experts i la patronal no solament critiquen la situació, sinó que també fan una sèrie de propostes, una mena de catàleg amb idees per reduir la conflictivitat, que sempre existirà, però que, a parer seu, es podria rebaixar fins a nivells més semblants als d'altres països europeus. Calduch en fa un resum: simplificar la normativa; impulsar alternatives a la via administrativa o als tribunals, com ara la mediació o l'arbitratge per resoldre diferències d'interpretació de les normes tributàries; fomentar una relació més transparent i dialogant entre l'administració tributària i els contribuents, agilitzar els procediments contenciosos, i revisar el sistema sancionador que aplica multes elevades per discrepàncies que moltes vegades es deuen a errades.