La tuberculosi que va originar la cadena Santiveri

De tant en tant passa que una malaltia greu, lluny d’ensorrar l’afectat, serveix de motor per capgirar-li la trajectòria vital i perquè acabi tirant endavant projectes de gran volada. No hi ha dubte que Jaume Santiveri n’és un cas, perquè una patologia respiratòria de curació impossible va servir perquè aquest català de la Franja canviés de negoci i posés les bases d’un gran imperi que ha arribat fins als nostres dies.

El febrer del 1893 Santiveri va obrir un negoci de camises al carrer del Call, 20, de Barcelona: La Moda. El seu món sempre havia transcorregut entre camises, corbates, gèneres de punt i brodats diversos, però la nova botiga tenia un altre vessant, el de l’alimentació natural. Tot havia començat el 1885 quan va saber que la temible tuberculosi l’havia atacat. Els metges no li donaven solució, però ell es negava a conviure amb la fatalitat i va dedicar temps i energia a buscar-hi un tractament efectiu. Fruit d’aquest treball va saber que a Alemanya, a la vila de Wörishofen, hi havia un balneari gestionat per l’abat Sebastian Kneipp que semblava guarir els malalts de patologies pulmonars.

Sis mesos fent banys d’aigua, prenent plantes medicinals, alimentant-se amb dieta vegetariana i oxigenant-se a l’aire lliure van ser suficients perquè la malaltia remetés. Va tornar a Barcelona tan convençut de les virtuts dels mètodes de Kneipp, que es va convertir en distribuïdor dels seus productes a través de la botiga, des d’aleshores també farmàcia. Per cert, Kneipp va continuar creixent fins a esdevenir una gran empresa i una marca molt coneguda a tot Europa. Avui és en mans d’un altre fabricant germànic, Hartmann, que manté vincles antics amb Catalunya (la seva implantació a la Península va venir de la mà d’Otto Maier, un dels dotze fundadors del Barça).

La botiga, que per una porta venia camises i corbates i per l’altra productes d’alimentació natural, aviat va quedar desbordada i va ser necessari començar a obrir-ne de subsidiàries. Es podria dir, doncs, que Santiveri va ser un iniciador del model de franquícies, atès que les obertures de nous llocs de venda les feia associat a inversors aliens que creien en el futur del negoci. Però va arribar la Primer Guerra Mundial i, de retruc, el tall sobtat de subministraments procedents de la Kneipp. Un contratemps que va forçar Santiveri a fer un pas més: passaria de comercialitzar productes de tercers a fabricar-los ell mateix. Així va néixer la firma de dietètica que duu el seu nom. La primera fàbrica, molt a prop de la línia de costa de Barcelona, va durar pocs anys perquè els terrenys que ocupava van ser expropiats per ampliar el port, amb la qual cosa el 1928 Santiveri va haver de tornar a començar aixecant una nova factoria. En els nostres dies, la principal seu de l’empresa continua situada molt a prop dels seus orígens, al peu de Montjuïc pel vessant del cementiri.

En aquells primers temps, entre els productes propis -comercialitzats sota les marques Natura i Vigor- els de més èxit eren els concentrats de brou, les proteïnes vegetals, les farines enriquides i, sobretot, la malta, que es va vendre com a substitutiu del cafè en unes èpoques en què aquest producte era considerat de luxe. Les vendes de malta van proporcionar guanys molt importants a la casa.

El 1938, en plena Guerra Civil, Jaume Santiveri va deixar aquest món i, sense solució de continuïtat, la segona generació -la Santiveri Margarit- va agafar el comandament del negoci per continuar-lo fent créixer. Per cert, Santiago Santiveri (fill del fundador) va ser en si mateix una gran proclama de les bondats de l’alimentació dietètica, perquè va viure en plenitud fins als 101 anys (de fet, va morir fa ben pocs anys, el 2014).

Actualment Santiveri és un negoci que encara manté tot el vigor. Supera els 125 anys d’història i factura prop de 50 milions d’euros anuals gràcies al seu catàleg de més de mil productes. La companyia continua en mans de la família del fundador, ara dirigida per la generació dels Santiveri Arroita.