El rànquing dels executius més ben pagats de Catalunya

BarcelonaPoc més de 354.000 euros és la retribució mitjana dels consellers de les empreses catalanes cotitzades –les de l'Íbex-35 i les del mercat continu– l'any 2023, un 1,5% més que l'any anterior, segons les dades presentades per les mateixes companyies a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Un augment contingut, fins i tot per sota del que es van incrementar els salaris dels empleats d'aquestes empreses. Tot i això, la bretxa entre el que cobren els alts executius i el que cobren els empleats es manté alta.

L'executiu que més va cobrar l'any passat va ser l'exconseller delegat de Cellnex Telecom, Tobías Martínez, amb quasi 5,9 milions d'euros. Clar que en el seu cas s'inclou la liquidació per haver deixat la companyia. El va seguir en guanys Dana Philip Dunne, el primer executiu d'eDreams Odigero, i va tancar el podi el president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, amb uns emoluments de 5,4 milions d'euros, tot i una retallada del 6,6% en comparació amb un any enrere. Aquest rànquing s'ha fet tenint en compte les empreses que tenen la seu social a Catalunya (o l'han traslladat però hi mantenen els seus orígens i seus operatives), així com consellers catalans d'altres empreses espanyoles.

Unes retribucions altes si es comparen amb els empleats d'aquestes companyies, però que estan lluny del podi dels més ben pagats de les cotitzades espanyoles. A l'Íbex-35 s'hi poden trobar sous molt més alts: l'exconseller delegat d'Indra, Ignacio Mataix, amb 15,5 milions d'euros –tot i que en el seu cas, com va passar amb Tobías Martínez, també s'inclou la liquidació pel seu cessament–, seguit d'un clàssic d'aquest rànquing, Ignacio Sánchez Galán, president d'Iberdrola, amb 13,8 milions d'euros, i la dona que cobra més a les cotitzades espanyoles, la presidenta del Banco Santander, Ana Patricia Botín, amb 12,2 milions d'euros.

Malgrat que els sous dels grans executius tenen bastants zeros, el fet és que es podria parlar de certa contenció el 2023, un any que la inflació –3,3% a Catalunya i 3,4% a Espanya– va castigar les butxaques dels ciutadans. Així, la retribució mitjana dels grans directius catalans va créixer menys que els preus.

Quelcom similar passa amb la retribució dels empleats de les empreses catalanes cotitzades a la borsa. El sou de mitjana dels treballadors d'aquestes empreses va créixer un 2,5%, també per sota del que va pujar l'IPC. Però són treballadors que cobren per sobre de la mitjana. El sou mitjà dels empleats de les empreses catalanes que cotitzen a la borsa es va situar el 2023 en quasi 53.000 euros. Segons l'Idescat (l'Institut d'Estadística de Catalunya), el salari brut mitjà a Catalunya es va situar el 2021 (últim any disponible) en 28.145 euros. És a dir, les empreses cotitzades paguen als seus treballadors quasi el doble que la mitjana.

Però la bretxa dels grans executius amb els seus empleats es manté. De mitjana, un conseller d'una cotitzada catalana cobra sis vegades més que un treballador d'una d'aquestes empreses. La forquilla s'eixampla en el cas de les empreses que formen part del selectiu Íbex-35. Un conseller de les empreses catalanes de l'Íbex cobra de mitjana quasi 7,8 vegades més que un empleat. La bretxa més gran entre aquestes empreses es produeix a Grifols, on un conseller de mitjana cobra quasi 13 vegades més que un empleat. L'informe de la CNMV sobre retribucions (referit a les dades del 2022) indica que la retribució dels consellers executius, sense tenir en compte els conceptes extraordinaris, va suposar 31 vegades la remuneració mitjana dels empleats de les societats cotitzades, i fins a 54 vegades en el cas de les empreses de l'Íbex-35. I la retribució dels consellers externs va ser gairebé el triple que la remuneració mitjana dels empleats, i quatre vegades a les societats de l'Íbex.

Amb les dades de Catalunya del 2023, Dana Philip Dunne, d'eDreams, cobra 78 vegades més que el sou mitjà dels seus empleats. I la retribució de Francisco Reynés, president executiu de Naturgy, és 83 cops superior a la mitjana dels empleats de la companyia. Un empleat de CaixaBank hauria de multiplicar per 47 vegades el seu sou per cobrar el mateix que el conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar. En el cas del Banc Sabadell, el conseller delegat, César González-Bueno, multiplica per 27 la retribució mitjana dels empleats del banc.

La informació sobre la retribució dels consellers de les cotitzades està extreta de l'Informe Anual de Retribució dels Consellers (IARC) que aquestes empreses estan obligades a presentar anualment al supervisor. Una retribució que, a cada companyia, ha d'aprovar també la junta general. L'IARC dona actualment bastanta llibertat a les empreses per explicar el seu model de retribucions, però hi ha uns annexos estadístics iguals per a totes les companyies que estandaritzen la informació i permeten veure l'evolució de la retribució els últims cinc anys.

Malgrat la millora en la informació, en el seu últim informe, corresponent al 2022, la CNMV assenyalava alguns punts a millorar. "De vegades no s'expliquen amb prou detall les condicions de consolidació dels drets econòmics a favor del conseller o la compatibilitat de les prestacions dels sistemes d'estalvi a llarg termini amb les indemnitzacions, ni es facilita informació prou clara sobre el moment en què el conseller té dret a la percepció dels beneficis econòmics corresponents", assenyala l'informe. La CNMV també es queixa de la manca d'informació molts cops sobre els criteris de la retribució variable.

Els banquers cobren més

Una altra conclusió de la CNMV és que el 2022 "els consellers de les entitats financeres van ser els que van obtenir una retribució mitjana més alta, davant de les societats del sector industrial, que van percebre les més baixes". A les empreses que formen part de l'Íbex-35 van ser els consellers del sector del comerç i els serveis els que van obtenir una remuneració més baixa, mentre que en les societats que no pertanyen a l'índex selectiu van ser els del sector de l'energia els que cobraven menys.

El supervisor, en el seu informe, destaca aquests dos últims aspectes: la retribució total per conseller és més elevada a les entitats amb més capitalització borsària i, de mitjana, la retribució dels consellers de les societats de l'Íbex-35 és cinc vegades més gran que la de les companyies més petites.

El sou dels alts directius no ha estat exempt de l'estira-i-arronsa polític, fins i tot enfrontant –un cop més– la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el president de la patronal espanyola CEOE. Fa només uns mesos la ministra defensava així la pujada del salari mínim interprofessional: "Seria bo que de vegades parlem dels salaris que es perceben en alguns consells d'administració, dels quals mai no parlem. Parlem de l'SMI, de les persones més necessitades. Haurem de tenir un debat sobre els elevadíssims salaris de molts membres de la direcció empresarial del nostre país", va expressar la vicepresidenta. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va respondre defensant els salaris del executius. Va titllar de "populista" Díaz, d'intervencionista de "república bananera, posa en perill que vinguin les inversions". "Si volem que els directius d'aquest país se'n vagin fora d'Espanya, si volem que el talent se'n vagi fora d'Espanya, si volem perdre el tren, si el que volem no és crear riquesa, sinó repartir la pobresa, doncs juguem aquest partit ", va dir Garamendi.

Bretxa de gènere

Malgrat que en el seu últim informe sobre els consells d'administració la CNMV indicava que s'avança cap a la paritat, el fet és que quan es mira el rànquing dels consellers que cobren més costa trobar-hi una dona. A les primeres posicions del rànquing hi ha la presidenta del Banco Santander, Ana Patricia Botín; però en el cas català cal baixar fins al lloc 29è, on hi ha Sol Daurella, la presidenta de Coca-Cola Europacífic Partners, l'embotelladora d'aquest refresc que és líder.

Segons l'informe de l'Iese i Atrevia d'enguany, el 2023 pràcticament es va aconseguir la paritat a les empreses de l'Íbex-35. El nombre de dones als consells d'administració continua en augment i la seva representació va pujar 2 punts l'any 2023, i va arribar al 34,4%, malgrat la gradual reducció del nombre de consellers en termes generals. La xifra de conselleres se situa en 407 (17 més que l'any anterior), del total de 1.180 membres que conformen els consells d'administració.

L'Íbex-35, indica l'informe, lidera els avenços en termes de paritat, marcant el camí per a la resta de cotitzades. El nombre de dones als consells d'administració del selectiu espanyol ha passat de 163 a 176, fet que suposa un augment de 2,3 punts percentuals (de 37,4% el 2022 a 39,8% el 2023). L'índex queda així només a una consellera d'assolir el requisit de paritat del 40% que marca la nova Llei Orgànica de Representació Paritària i Presència Equilibrada de Dones i Homes, que entrarà en vigor el 30 de juny d'aquest any 2024. "Les diferències retributives en aquest cas entre homes i dones podrien obeir a diferents nivells de perfils entre uns o altres perquè, segons les dades, tots dos gèneres estarien en companyies de mida similar", destacava en un informe sobre les retribucions dels consells Mónica San Nicolás, directora de compensació general de consellers i directius de KPMG.

A l'informe sobre l'exercici del 2022 la CNMV analitza la bretxa de gènere. "El 2022, la remuneració mitjana de les conselleres executives va pujar a 1,7 milions d'euros, sense diferències significatives respecte dels consellers executius", indica l'informe, que matisa que "es va observar un comportament molt diferent entre les societats de l'Íbex i la resta". I explica: "A les entitats d'elevada capitalització es va registrar una bretxa salarial negativa del 41,7%; a la resta de les societats cotitzades la remuneració dels consellers executius va ser un 55,3% superior a la de les conselleres". La possible causa, assenyala la CNMV, és que "únicament hi va haver tres dones que exercissin funcions de direcció a l'òrgan d'administració de les societats de l'Íbex durant l'exercici complet".

Segons les dades declarades als IARC del 2022, la retribució mitjana de les conselleres externes va ser un 20% inferior a la dels consellers externs, i presentava una gran dispersió per tipologia de consellera. Així, mentre que per a les conselleres independents no es registra bretxa salarial, en el cas de les altres conselleres externes se situa al 58%. "L'existència de consellers que han rebut retribucions derivades de l'exercici de funcions de direcció explica, en gran part, aquesta bretxa salarial", conclou l'informe.