El químic de Reus que va construir un imperi farmacèutic

El març del 1987 un jove advocat de l’Estat va saltar a la fama per l’adquisició de la firma Antibióticos SA a mans de la multinacional italiana Montedison. Aquesta gran promesa de les finances, de nom Mario Conde, es va embutxacar juntament amb el seu soci Juan Abelló Gallo una fortuna per l’operació. En total, la societat farmacèutica va ser valorada en 58.200 milions de pessetes (350 milions d’euros), dels quals més de 26.000 van anar a les mans d’Abelló (que tenia un 46% de les accions) i prop de 15.000 a les de Conde (posseïdor d’un 25% del capital). Com molta gent recordarà, una bona part d’aquells diners van servir per adquirir una posició de control al Banco Español de Crédito (Banesto), del qual Conde acabaria esdevenint president, però això és una altra història.

Com van arribar Abelló Gallo i Conde a ser grans accionistes d’Antibióticos SA s’explica per una altra operació de compravenda anterior, la dels laboratoris anomenats Fábrica de Productos Químicos y Farmacéuticos Abelló, el fundador i propietari dels quals era el mateix pare d’Abelló Gallo, Juan Abelló Pascual.

Aquest químic originari de Reus i més tard establert a Madrid havia fundat els seus propis laboratoris el 1925 i va ser el primer de l’Estat a obtenir alcaloides derivats de l’opi i de la fulla de coca. Just abans de la Guerra Civil ja comercialitzava productes com la morfina, la codeïna, l’etilmorfina i la papaverina, tot plegat analgèsics, antitussígens i antiespasmòdics. També va aconseguir la llicència d’alguns fàrmacs de la firma suïssa Roche. La mà dreta d’Abelló durant les èpoques de més èxit va ser el també reusenc Antoni Rius Miró, un dels millors químics del seu temps, catedràtic de química inorgànica i omnipresent a l’administració pública durant els anys quaranta.

En els primers temps de la postguerra, la fàbrica d’Abelló era considerada una excepció entre els laboratoris estatals, perquè la majoria es limitaven a envasar producte importat, mentre que ells i FAES, de Bilbao, eren veritables elaboradors de matèria primera farmacèutica. El 1949 es va produir una gran fita, la creació de l’empresa Antibióticos SA, a partir de la inversió de quaranta milions de pessetes aportats per un grup de laboratoris capdavanters: Zeltia (fabricants d’insecticides i embrió de l’actual Pharma-Mar), Ibys (Instituto de Biología y Sueroterapia), Laboratorios Leti, Unión Químico-Farmacéutica, Instituto Llorente i la companyia d’Abelló. Aquest nou emblema farmacèutic, que tenia com a gerent l’empresari Federico Mayor Domingo (pare de Federico Mayor Zaragoza), va aconseguir la distribució de la penicil·lina a l’Estat en un règim gairebé de monopoli.

En paral·lel al gran creixement d’Antibióticos, l’empresa química d’Abelló continuava la seva expansió i el gran salt des del punt de vista de la capacitat productiva va arribar el 1975, quan la companyia va abandonar les antigues instal·lacions del barri de la Prosperidad de Madrid per traslladar-se al que en aquell moment eren els afores de la ciutat.

A banda de les seves ocupacions en el món empresarial, Abelló també va exercir responsabilitats polítiques perquè va ser procurador a les Corts franquistes entre 1949 i 1967, a més de membre de la Real Academia Nacional de Farmacia i de rebre algunes distincions com la gran creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica, de l’Orde Civil de Sanitat i de l’Orde d’Alfons X el Savi.

Joan Abelló va presidir el consell d’administració de la companyia fins a la seva mort, el 1983. I amb la seva defunció tornem al començament d’aquest escrit, perquè va ser precisament a finals d’aquell any quan Abelló Gallo, amb l’assessorament de Conde, es va vendre l’empresa familiar als nord-americans de Merck Sharp & Dome, una firma escindida de l’alemanya Merck. El preu de la transacció va ascendir a 2.700 milions de pessetes (més de 16 milions d’euros) i va permetre al tàndem situar-se com a màxims accionistes d’Antibióticos SA.