De pastor a rei de les joguines: l'inventor del Lego que regalaràs aquest Nadal

BarcelonaAl petit llogarret de Filskov, al centre de Dinamarca, tothom coneix l'Ole Kirk Christiansen. És un noi espavilat de 10 anys que es passa el dia corrent d'un estable a un altre. A vegades el veuen camp enllà, ajudant els pagesos del poble a menar el bestiar. Els diners que guanya els porta a casa, on conviu amb els seus onze germans. És 1901 i ningú sap que aquell noi acabarà convertint-se en l'inventor d'una de les joguines més famoses de tots els temps: els Lego. Aquest Nadal, els mítics bricks encaixables que va idear tornaran a conquerir les cases d'arreu del món. Fa anys que estan de moda, però ara són més desitjats que mai. Si el 2004 la marca va facturar 900 milions d'euros, el 2022 en va moure quasi 8.700 milions, un 17% més que l'any anterior. Però, com s'ho va fer un ajudant de pastor per convertir-se en el fundador d'una joguina que, gairebé cent anys després, mou tants bitllets? 

No ho va tenir fàcil. Darrere la proesa s'hi amaguen hores entre llistons de fusta, un incendi que li ho va calcinar tot i una ruïna econòmica que el va deixar pelat. La bombeta per crear els blocs de plàstic interconnectables se li va encendre el 1932. D'adolescent havia començat a freqüentar el taller del seu germà, que era fuster, i li havia agradat. Quan va fer 20 anys va rebre el certificat oficial i se'n va anar a córrer món. "Vaig anar a treballar de fuster al sud de Jutlàndia, a l'illa d'Als i a Noruega, però el 1915 vaig acabar tornant a casa, perquè hi havia poca feina", relata Christiansen a les seves memòries. Va muntar el seu propi taller. Després de la guerra mundial va intentar aixecar el cap, però va arribar el Crac del 29. La pobresa es va acarnissar, especialment, en la Dinamarca rural. Molts pagesos van acabar tancant les seves granges i Christiansen va veure com els encàrrecs com a fuster li queien en picat. El 1931 va haver d'acomiadar l'últim empleat que li quedava. 

Tanmateix, enmig d'aquell panorama desolador, va arribar-li un encàrrec nou. "Durant l'estiu de 1932, em van demanar que construís unes joguines de fusta", recorda. Va ser el primer cop que en va fer. Al cap d'uns mesos, fullejant la revista de l'Associació Nacional d'Empreses Daneses, li va cridar l'atenció un article. S'hi enumeraven tot de productes que, en un futur, es creia que tindrien molta demanda. Hi havia les taules de planxar, les escales plegables i les joguines. Va demanar un préstec a la seva família i, a partir de 1935, va canviar la fabricació de mobles pels jocs de fusta. El primer pas va ser rebatejar el seu taller amb un nom atractiu. El que més li va agradar va ser Lego, format per les paraules daneses leg godt, que signifiquen jugar bé. Aleshores no s'havia adonat que lego, en llatí, es podria traduir com jo ajunto.

Les primeres joguines de fusta que van sortir del flamant taller de Lego van ser cotxes, avions i io-ios. De seguida va invertir en nova maquinària i va augmentar la qualitat dels productes. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la demanda de joguines es va disparar. 

El 1942, però, la dissort va visitar-lo: un incendi li ho va calcinar tot. Malgrat que l'assegurança no li va cobrir les despeses, va poder aconseguir un préstec per tornar a començar de nou. Al cap d'un any, ja tornava a fabricar joguines i donava feina a una quarantena de persones. El 1947, el fundador de Lego va fer amistat amb un dissenyador de joguines de la marca Kiddicraft, que s'havia empescat uns blocs rectangulars de fusta amb un connector que permetia ajuntar-los amb facilitat. Ole va quedar entusiasmat amb la idea. Agafant-los d'inspiració, va comprar una màquina d'injecció de plàstic i va donar forma als primers bricks de Lego. "Els inicis no van ser fàcils, perquè l'empresa va haver de familiaritzar el públic amb el plàstic, un material que encara era desconegut en el món de les joguines", apunta Neus Soler, professora de màrqueting de la UOC. El 1955 va néixer el Lego Town Plan n.1, el primer set de la marca amb les peces que coneixem avui dia. A la dècada dels 60, Christiansen va jubilar-se. 

"Els trets fonamentals que expliquen l'èxit de Lego són la capacitat per aixecar-se després de caure, l'especialització en una joguina que patenta, l'estratègia d'expansió i la diversificació en altres àrees de negoci, com la dels parcs temàtics, la del cinema o la dels videojocs", conclou l'experta.