El masover sitgetà que va aixecar l’imperi del rom Brugal

La República Dominicana és una de les destinacions preferides dels catalans per gaudir de sol i platja a l’altra banda de l’Atlàntic. Els escenaris habituals d’aquelles terres són la sorra blanca, l’omnipresent cervesa Presidente, les vil·les de luxe de Casa de Campo, els èxits dels Tigres del Licey i, per descomptat, les dues marques locals de rom: Barceló (d’origen mallorquí) i Brugal, que de tant sentir-lo ni ens adonem que és un cognom català. De la mateixa manera que a Cuba els sitgetans Bacardí van aixecar un imperi que encara avui regna en l’univers de les begudes espirituoses, ben a prop, a la República Dominicana, un altre sitgetà va voler deixar empremta a la cultura de l’alcohol fundant una firma amb el seu cognom. Aquest home va ser Andreu Brugal.

Cansat de la feina de masover a les Coves (Sitges), va decidir creuar l’oceà a la recerca d’un futur millor. La seva primera experiència a Amèrica no va ser a Santo Domingo, sinó a Cuba, on va dedicar-se al comerç de l’alimentació. El seu salt a l’illa veïna es va produir el 1888, després de liquidar tots els seus negocis cubans per passar a dedicar-se per primer cop al mercat de les begudes alcohòliques de la mà d’un altre soci, el també sitgetà Santiago Camps. La localitat de Puerto Plata es convertiria per sempre més en la seu del negoci, que ja suma més de 130 anys.

En aquella primitiva Brugal & Co. l’obsessió per millorar la qualitat del rom es va veure reflectida en les fites que va anar conquerint, com per exemple la mecanització de tota la factoria el 1911, que va permetre destil·lar alcohol de 95 graus per primer cop a l’illa, i el fet d’aconseguir el primer rom añejo del país, el 1920, a partir de l’envelliment en bota de roure. Els setze fills que va tenir amb Lucía Pérez van ser la garantia de continuïtat de la nissaga familiar al capdavant del negoci.

Als nostres dies, ja és la cinquena generació la que es manté vinculada a l’empresa familiar gràcies a Gustavo Ortega Zeller Brugal i a Jassil Villanueva Quintana (master blenders o maestros roneros tots dos), encara que ja no com a propietaris absoluts de la marca perquè l’any 2008 el gegant escocès Edrington va arribar a un acord amb la família per adquirir una posició de control dins l’accionariat de l’empresa. Tot i el secretisme de l’operació, segons algunes fonts l’import de la transacció va ascendir a uns 390 milions de dòlars per al 83% del capital.

Els nous propietaris, una firma fundada a Glasgow el 1861 -que ha respectat de Brugal tant els valors intrínsecs com les plantes de producció-, són coneguts sobretot per ser els titulars de la marca de whisky Macallan, una de les més valorades del món. A la seva cartera actual, a banda del rom Brugal, hi ha també Glenrothes i Famous Grouse. Dins la gamma Brugal, el producte de més qualitat és la sèrie Papá Andrés, un homenatge al fundador de la casa, Andreu Brugal. Altres referències que ofereixen són el 1888 (en record de la creació de l’empresa), Añejo (creat el 1952), Blanco Supremo i Extra Viejo (1976).

Curiosament, la marca no va posar els peus a l’estat espanyol fins a una època relativament recent, perquè no va ser fins al 1996 que van començar a arribar ampolles d’aquest licor. Molt abans, el 1981, havien conquerit els Estats Units. Tot aquest bagatge ha permès a Brugal figurar habitualment en els rànquings de roms més venuts a tot el món, acompanyat de competidors clàssics com Bacardí, Barceló, Havana Club, Cacique i altres supervendes menys coneguts com el filipí Tanduay.

La família va mantenir les arrels amb els seus orígens i la prova és la visita que Jaume Brugal Pérez, fill del fundador, va retre a Sitges l’estiu del 1952. Encara avui, més de 130 anys després, l’ensenya dominicana llueix un lema provinent dels temps del primer Brugal: “Pasión, dedicación y trabajo duro ”.