Martí Gironell: “A un escriptor el jubilen els seus lectors”

BarcelonaEl periodista i escriptor Martí Gironell retorna al seu poble natal, Besalú, per rememorar la seva primera feina de jove: “La meva mare cosia a casa per encàrrec i el meu pare era fuster. Jo vaig viure i estudiar tota la vida a Besalú i, amb catorze anys, vaig començar a treballar com a guia turístic al poble per guanyar-me uns diners”. Gironell menciona que rebia propines dels turistes i que treballar de cara al públic li ha fet valorar molt aquests serveis. “Un dia em van donar una propina més alta que aquell primer sou que tenia i jo, sent un nen, anava com una mala cosa amb aquell bitllet”, recorda.

Pel que fa a la seva carrera periodística, Gironell explica que també va ser d’adolescent quan va començar a treballar a Ràdio Besalú: “La porta de la ràdio del poble estava al costat de l’oficina de turisme, i em vaig oferir per col·laborar-hi”. Després Gironell va marxar a estudiar filologia anglesa a Barcelona, però combinava els estudis amb una feina a Ràdio Olot fins que, més tard, va saltar a l’emissora musical RAC105. “Eren oportunitats per agafar ofici i no van ser casualitat, van ser gràcies a la insistència de picar portes. Suposo que soc d’una generació que treballàvem per il·lusió, però també cal posar preu a aquesta empenta i a la nostra feina”, explica.

Amb el temps, Gironell va agafar altres rols en la ràdio catalana, passant per programes com La nit dels ignorants o El suplement. “Feia unitats mòbils, programes d’estiu, substitucions… Al final volia fer moltes hores i era una època en què no mirava gaire què cobrava perquè preferia tenir un sou més baix i dedicar més pressupost a tenir un bon programa”, assenyala l’autor.

El 2001 Gironell va fer el salt a la televisió, en uns inicis com a reporter fins després arribar a presentar el Telenotícies: “Vaig passar per diversos programes de la casa, fent caps de setmana, horaris de matí, el 3/24… Són molts anys davant la pantalla on entres a casa de les persones que et veuen. Tot i tenir exposició pública, sempre ho he portat molt bé i només puc estar agraït perquè la gent et recorda en bons moments”.

Mentre exercia de periodista, però, Gironell va endinsar-se en el món de la literatura pel seu compte. “Vaig fer un viatge a l’Índia com a cooperant amb una ONG i mentre era allà vaig fer un diari personal. En tornar vaig publicar algun reportatge al respecte, però vaig contactar amb una editorial i es va convertir en el meu primer llibre el 2005”, explica. A partir d’aleshores, Gironell va anar combinant la seva feina de periodista amb la seva vocació d’escriptor: “Sempre havia volgut escriure sobre el meu poble, Besalú, i explicar com era l’època que l’havia vist créixer. I d’aquí va sortir la meva primera novel·la, El pont dels jueus”.

Amb aquest segon llibre, convertit en un longseller, Gironell confessa que va descobrir “una nova manera de connectar amb les persones a través de la paraula” i el va engrescar a continuar publicant i aprofundint en la novel·la històrica. “Intentava compaginar-ho amb la feina a la televisió, fins que a finals del 2015 vaig decidir agafar una excedència per centrar-me de ple en la literatura. Va ser una decisió de la qual no em penedeixo tot i les pors inicials, i quan el 2018 em tocava tornar, vaig decidir no fer-ho i seguir dedicant-me als llibres”, confessa.

Actualment, Gironell combina l’escriptura de les seves pròpies novel·les amb altres feines al món editorial, des de l'organització de presentacions de llibres fins a la presentació de cicles de xerrades, però sempre al voltant de la comunicació i la literatura. També darrerament l'autor ha publicat contes infantils “per tenir el peu” en un altre gènere literari. Tot això, segons explica Gironell, ho gestiona gràcies a un gestor i a la seva agència literària, que són qui vetllen pels seus contractes d’autor i les factures.

Pel que fa al futur, Gironell diu que els termes jubilació i escriptor són antitètics perquè a un autor “el jubilen els seus lectors”. “M’agradaria continuar escrivint, però és obvi que les modes canvien i no tinc una bola de vidre per saber com evolucionarà tot”, conclou.