Marc Lesan: "Som d’una generació que ha envellit a doble velocitat"
El jove comunicador de Nou Barris detalla quina relació manté amb els diners i la feina
BarcelonaEl creador de contingut Marc Lesan, nascut a Barcelona i resident a Nou Barris, és fill d’una família obrera i defineix la seva vida com “normal i proletària”. “De petit no vaig tenir mai setmanada, però recordo que un Nadal vaig veure un anunci d’un cotxe per cent euros. Vaig pensar que me’l podria comprar amb els estalvis, però la màgia va durar poc perquè era només l’entrada per finançar-lo”, rememora Lesan.
Lesan ha cursat estudis de comunicació audiovisual i es va donar a conèixer a les xarxes socials gràcies a YouTube. Com a creador, va estar un temps penjant contingut en castellà, però després de publicar un vídeo sobre l’abandonament del canal 3XL per part de TV3, que va convertir-se en viral, va començar a formar part de l’ecosistema de creadors en català. “Tot això em va permetre entrar en una roda i començar a treballar en el món de la comunicació. És un nínxol on a poc a poc he anat fent una xarxa i hi ha oportunitats”, relata.
Lesan sempre ha treballat en el món audiovisual, sigui per a productores o per compte propi: “Vaig començar fent de community manager per a programes o festivals, de guionista, ajudant tècnic de rodatges… He vist situacions molt miserables en aquesta indústria, jo mateix vaig signar un contracte laboral en un McDonald's”. Lesan assenyala que l’estabilitat laboral és inexistent, ja que a la pràctica el sector es mou moltes vegades per contractes d’obra i servei, i que sempre es viu “amb neguit”. “Tens contractes per una temporada i a l’estiu anem tots a l’atur perquè no sabem si renovarem, però és una situació generalitzada i jo encara tinc sort”, expressa Lesan.
Tot i tenir “una curta vida laboral”, Lesan també explica que va haver de ser autònom durant una època per poder cobrar: “Els meus pares són administratius i em van ajudar molt perquè no tenia gestor. A ells un Excel els diverteix i a mi m’avorreix mortalment”. Lesan, per la seva banda, considera que sí que sap administrar els seus diners, però que de tant en tant ha de revisar la part de cobrar factures pendents. “Tinc un coixí per si ve un cataclisme imminent i intento ajudar a casa també econòmicament”, detalla.
Actualment, Lesan treballa com a community manager del programa APM?, feina que combina amb els seus projectes personals. “Tinc vint-i-tres anys i ja sento que he arribat al punt de renunciar a projectes perquè no puc arribar a tot. Som d’una generació que ha envellit a doble velocitat perquè molta gent de la meva edat té diverses feines i, tot i així, no arriba a final de mes”, denuncia. En aquesta línia, Lesan també matisa que és “una mica obsessiu” amb la feina i que la frontera a xarxes socials entre la vida personal i la professional és difusa: “Som de perfil creatiu i a vegades no sortim de la roda de crear contingut”.
Un dels principals projectes de Lesan és el pòdcast L’Arrabassada, que presenta juntament amb Iñaki Sola i Oriol Lapeira. El programa, produït en català des de Nou Barris, és aquests dies un dels més escoltats de l’Estat: “És un hobby. Hem tingut algun patrocinador puntual, però tot l’equipament és nostre i és autoproduït completament”. El pòdcast compta amb un discurs de classe i reivindicatiu molt marcat, i Lesan considera que això pot haver-li tancat portes a títol personal, però que l’èxit d’ara “és una història molt maca”.
Sobre les seves millors inversions, Lesan revela que té una petita col·lecció de samarretes de futbol i que, abans que la roba vintage es convertís en moda, va trobar algunes “joies” que ha venut amb el temps: “Soc bastant freak d’aquest món i vaig revendre’n una per 200 euros a un col·leccionista francès, quan jo l’havia comprada per vint en una botiga del carrer Tallers. Amb això em vaig arribar a pagar un telèfon mòbil”.
De cara al futur, Lesan confessa que no pensa gaire a llarg termini. “El sector audiovisual en aquest país és paupèrrim pel que fa a drets laborals i d'aquí a uns mesos se m’acaba el contracte, com a molta gent”, relata. “No sé com plantejar-me el futur”, conclou.