El magnat belga que va bastir un imperi de més de 16.000 milions

A començaments de la primavera del 2022, en aquesta mateixa sèrie, vam parlar d’un dels personatges més fascinants de la història empresarial europea, l’enginyer americà Dannie Heineman, que a través del hòlding Sofina (Société Financière de Transports et d'Enterprises Industrielles) va tenir una relació molt estreta amb Barcelona. La trajectòria de Heineman com a primer executiu de Sofina es va perllongar durant cinc dècades, el que significa que ell va ser l’home clau dels grans negocis continentals durant mig segle. Amb aquest hòlding, que va ser el propietari de la Barcelona Tramways, també hi van tenir relació altres personatges fonamentals de la primera meitat del segle, com el banquer Alfred Loewenstein o l’empresari Emil Rathenau, fundador de l’AEG.

En els nostres dies Sofina continua existint, però el relleu com a gran conglomerat amb seu a Bèlgica l’ha agafat el Groupe Bruxelles Lambert (GBL), on el gran magnat Albert Frère, protagonista d’avui, va ser la cara visible durant molts anys. Frère va fer els primers passos empresarials dins de la potent siderúrgia valona dels anys quaranta i cinquanta, una indústria essencial de la qual avui en dia queda ben poca cosa. El seu pare havia muntat una empresa de claus i cadenes per a la indústria i, a causa de la mort prematura del progenitor, Frère va fer-se’n càrrec tan aviat com li va ser possible.

El creixement econòmic de Bèlgica posterior a la Segona Guerra Mundial, unit a un important boom de la construcció, va permetre que el negoci familiar no parés d’escalar, i abans de complir els trenta anys Frère va posar el peu en un altre sector perquè va adquirir una petita planta de producció d’acer que va quedar incorporada al negoci. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta es va anar convertint en el rei de l’acer de Bèlgica, concentrant bona part dels seus interessos a Charleroi (Tchålerwè) i la seva província. El canvi de rumb va arribar a la dècada dels setanta, quan ja controlava la major part de l’acer que es produïa a Bèlgica, perquè va veure que aquest sector començava un cert declivi per l’augment dels costos i la caiguda de preus. En aquest context, va optar per invertir en altres activitats amb més puixança.

La diversificació va donar els seus fruits, i just a la dècada següent ja era el principal accionista de la petroliera Petrofina, amb la qual més tard aconseguiria el control de les franceses Total i Elf a través de fusions (primer TotalFina, després TotalFinaElf i actualment TotalEnergies).

A començaments dels vuitanta va crear la societat de cartera Pargesa de bracet amb el canadenc Paul Desmarais, amb qui tindrien una relació de socis de llarg recorregut. Des d’aquesta plataforma van aconseguir la propietat del principal hòlding belga, Groupe Bruxelles Lambert (GBL), que hem esmentat abans i que havia fundat el Banque Bruxelles Lambert. Sota el paraigua de GBL, Frère va construir un imperi del tot impressionant, que va arribar a incloure multinacionals com la cimentera Lafarge (propietària de la catalana Asland), el fabricant de roba esportiva Adidas, o el productor de begudes espirituoses Pernod Ricard, per posar alguns exemples. L’altre pilar de l’imperi de Frère era la societat de cartera Compagnie Nationale à Portefeuille (CNP), que agrupava una altra part de les inversions del magnat.

L’empresari belga també va ser el propietari de la cadena de televisió luxemburguesa RTL, que després va bescanviar per un 25% del capital del gegant editorial Bertelsmann, tradicionalment en mans de la família Mohn, alemanys de Renània-Westfalia. Més participacions rellevants dels darrers anys han estat la companyia francesa Engie (la resultant de la fusió entre Suez i Gaz de France) i també el fabricant de roba Burberry. A l’Estat espanyol hi va posar un peu, perquè temps enrere va invertir en l’elèctrica Iberdrola (just quan estava al radar de Florentino Pérez per fusionar-la amb Unión Fenosa) i en la gestora de parcs d’oci Parques Reunidos. Tot plegat, una bona mostra de la diversificació de la cartera, que també inclou avui mineria, productes d’higiene personal, metalls o equipaments per a la indústria alimentària.

Per una altra banda, cal dir que el 1994 Frère va ser nomenat baró pel rei de Bèlgica Albert II. En aquest entorn dels monarques el magnat belga s’hi movia amb comoditat, i fins i tot sembla que tenia amistat amb el rei emèrit espanyol, Joan Carles I, amb qui es diu que compartia l’afició a la caça de la perdiu roja. Quan Frère va morir el 2018 se li calculava una fortuna d’uns 7.200 milions d’euros. Avui dia el hòlding GBL és un dels principals conglomerats europeus, amb uns actius valorats en 16.800 milions.