El maçó reusenc que va ser pioner del transport col·lectiu

BarcelonaAra fa poc més d’un any vam parlar en aquesta secció del pioner del transport col·lectiu a Barcelona, Magí Roca Sangrà, creador d’una companyia que acabaria formant part de l’embrió inicial del que avui és TMB. Però abans que existís la mecànica, els motors de vapor i, per descomptat, els motors de combustió, la gent ja es desplaçava i feia llargues distàncies. I un protagonista principal d’aquesta protohistòria del transport és Josep Brunet Anguera, galoner i emprenedor reusenc que al començament del segle XIX ja es va dedicar a portar persones d’una banda a l’altra.

La presència francesa a Catalunya entre 1808 i 1814 va deixar un pòsit de republicanisme molt patent a la vida de determinats cercles del país, al qual es va sumar l’aprovació a Cadis de la Constitució del 1812. En aquest ambient, Brunet se sentia com peix a l’aigua i fins i tot va ser membre d’una lògia maçònica napoleònica de republicans radicals, els Filadelfos. Però amb el canvi de règim i el retorn de Ferran VII, aquesta militància li va passar factura perquè es va haver d’exiliar breument a França. El periple al país veí li va permetre descobrir el transport col·lectiu mitjançant diligències a cavall i quan va poder tornar al seu Reus natal la idea es transformaria en una obsessió personal. Amb la represa, va ser present a totes les intrigues republicanes de la ciutat, que sovint se celebraven al local del seu comerç, a la plaça Mercadal. La consciència que calia tenir una millor comunicació amb Barcelona va sorgir precisament d’aquestes trobades i és quan Brunet es va afanyar a aplicar la idea que havia vist a França.

Amb el propòsit d’establir una línia regular que unís Reus i Barcelona, va contactar amb els prohoms de la zona per mirar d’aixecar, com més aviat millor, tot el capital necessari per a l’empresa. Un dels inversors convençuts va ser Pere Sardà Cailà, empresari també de Reus que estava molt implicat en la vida de la ciutat i que militava en el mateix ideari polític que Brunet. Dissenyat el projecte, la data històrica va ser el primer de març del 1815, que és quan el comboi inaugural va sortir en direcció a la capital catalana. La primera diligència que es va emprar es deia Pubilla, era arrossegada per sis cavalls i al seu darrere hi havia tota una logística més complexa del que pot semblar d’entrada. Cal pensar que els cavalls no podien fer tot el trajecte sencer, de manera que Brunet va organitzar una mena de relleus amb una sèrie de punts d’avituallament repartits pel camí. L’objectiu era arribar a Barcelona en unes dotze hores i, un cop allà, fer el camí de tornada per, així, poder oferir un servei diari. El bitllet del trajecte era força car, però incloïa un àpat a mig camí, normalment a Vilafranca del Penedès. Les relacions tant comercials com polítiques entre les dues capitals (ja feia temps que Reus era tota una potència del comerç i de la indústria) van propiciar que el projecte fos un èxit i hi arribessin més inversors, per acabar esdevenint la firma Sociedad de Diligencias de Cataluña. Havia nascut el primer servei regular de transport entre dos punts, pioner no només a Catalunya, sinó també a tot l’Estat.

La vida de la línia Reus-Barcelona no va ser pas tranquil·la perquè temps després, a la dècada dels trenta, va haver de conviure amb la Primera Guerra Carlina, cosa que va obligar a modificar els trajectes i, fins i tot, a recórrer un tram per mar. Després de mig segle d'oferir servei, la línia va morir sobtadament per l’arribada del ferrocarril, el 1865, que proporcionava un viatge molt més ràpid, però també més còmode i assequible de preu. Impossible competir-hi.

L’aventura de Brunet i els inversors que el van acompanyar no ha caigut en l’oblit i prova d’això és que el 2015, el dia del bicentenari, l’alcalde de la capital del Baix Camp va descobrir una placa que recordava l’efemèride i que resta col·locada just al punt de sortida de la línia de transport, al carrer de Jesús i molt a prop d’on hi havia el comerç d’aquest pioner.