L'immigrant francès que va rescatar els Estats Units

BarcelonaLes crisis del deute sobirà no són cosa d’ara, sinó que fa segles que torturen monarques i governants. Una d’important va ser la que van patir els Estats Units durant la guerra contra els britànics el 1812, quan només van evitar la fallida gràcies al fet que un empresari els va finançar comprant fins al 95% del deute emès. I aquest home ni tan sols era americà, perquè era un francès de Bordeus que havia arribat al país a intentar guanyar-se el pa. Era Stephen Girard, fill i net de mariners i nascut en unes circumstàncies familiars tan complicades que ni tan sols va poder estudiar (era el més gran de nou germans i a la França prèvia a la Revolució no hi havia ensenyament públic). A més, la falta de visió d’un ull tampoc no el va ajudar gaire a l’hora d’establir relacions socials.

Amb només catorze anys, i de la mà del seu pare, va començar a aprendre les principals tècniques de navegació i també a practicar amb la compravenda de mercaderies. Després de començar navegant com a grumet, en menys d’una dècada (1773) va obtenir el títol de capità. Uns anys més tard va viatjar fins a Nova York, on va veure grans possibilitats de fer negoci i de començar a teixir certa xarxa de contactes en el món de les navilieres. Des d’aquell moment va treballar en rutes llargues, comerciant amb productes del Sud-est Asiàtic per vendre’ls als Estats Units. Aquestes activitats van coincidir just amb els conflictes per la declaració d’independència del país, cosa que va suposar una oportunitat per als navegants que fossin agosarats com ell. Va continuar fent créixer el seu negoci, i cap al 1790 ja era propietari d’una petita flota i començava a construir un patrimoni. El nou objectiu comercial va ser la Xina, cap on va encaminar les seves rutes de mercaderies. El projecte va funcionar i li va fer guanyar molts diners, però el 1824 un conflicte amb els xinesos va fer que es replegués i abandonés la plaça.

Enmig de tot això, l’epidèmia de febre groga del 1793 de la ciutat on vivia, Filadèlfia, el va transformar en tota una institució perquè en comptes de fugir com feien la majoria dels conciutadans es va quedar a la capital per tenir cura dels malalts. A més va liderar la construcció d’un gran hospital per ingressar i tractar a les víctimes de l’epidèmia (es calcula que només aquell any la febre groga va matar unes 5.000 persones a la ciutat). Amb una fortuna consolidada i un gran prestigi acumulat, es va fer càrrec del First Bank, la primera entitat de crèdit del país, a la qual va canviar el nom per batejar-la amb el seu cognom. I és amb aquesta entitat, el Girard Bank, que succeirien els fets amb què hem iniciat aquest text: la compra de deute públic i el finançament del govern americà en el moment de més debilitat d’una nació molt jove.

Tot i que la base de la seva riquesa era naviliera, també va tenir temps d’invertir en altres negocis, com l’immobiliari, les matèries primeres i fins i tot les explotacions agrícoles a les seves nombroses finques al voltant de Filadèlfia. Al final de la seva vida també va invertir en ferrocarrils.

Els darrers dies del desembre del 1830, Girard va ser atropellat per un carro arrossegat per cavalls. Mai es va recuperar del tot i va acabar morint el dia de Sant Esteve de l’any següent. En el moment de morir era l’home més ric dels Estats Units, però no només això, sinó que segons càlculs que es van elaborar a la dècada dels noranta del segle XX, Girard havia estat el cinquè home més ric de la història, darrere de grans celebritats com John D. Rockefeller, Andrew Carnegie, Cornelius Vanderbilt i Jacob Astor. Sense fills, va llegar gairebé tota la seva fortuna a obres benèfiques i de caràcter públic, una activitat que ja havia conreat en vida a través de nombroses entitats filantròpiques. La seva família de França també va rebre una part, petita, del seu patrimoni. Avui en dia encara existeix el Girard College, que va fundar el 1848 amb la intenció d’oferir educació als orfes de la ciutat de Filadèlfia.