L'home que ens va portar els matalassos de molles

El mes de gener passat vam dedicar aquest espai a glossar la figura del fundador d’una de les marques de matalassos més conegudes de tot l’Estat, els cèlebres Pikolin, nascuts a Saragossa. En aquell moment vam fer notar la circumstància que l’altra gran marca espanyola de matalassos, Flex, també tenia l'origen a la capital de l’Ebre, un fet realment curiós. Avui toca parlar de la persona que va posar la primera pedra d’aquesta altra marca, Antonio Beteré Salvador.

L’any 1912 un petit taller de reparació de somiers on treballava Beteré va ser l’embrió de la futura multinacional, que encara no es deia Flex, una denominació que vindria molts anys més tard. El 1925 Beteré fa un pas clau, com va ser passar de reparar a fabricar els seus propis somiers metàl·lics, a través de la creació de la marca Numancia. Temps després, aquell modest taller es va transformar en una empresa de debò, batejada com a Flabesa (Fábricas Lucía Antonio Beteré, SA) i que ocupava unes instal·lacions molt més grans. La presència de la paraula Lucía al nom de la societat fa referència a Andrés Lucía Borge, oncle de Beteré que havia estat el fundador de l’establiment, inicialment com a simple ferreria (1908). De fet, el traspàs a les noves instal·lacions va ser gràcies, en gran manera, al fet que a Lucía li va tocar un premi important a la loteria i va apostar per invertir en el negoci que mantenia amb el nebot. En temps de la República van voler anar més enllà, i sense abandonar Saragossa van obrir fàbriques noves a Madrid, Andalusia i el País Basc.

El relleu generacional va arribar just en acabat de la Guerra Civil, quan Lucía va plegar i va deixar totes les responsabilitats empresarials a Beteré. Una de les característiques de la nova etapa va ser la intensificació de les campanyes publicitàries, primer a premsa i després a la ràdio, que van aconseguir que la marca Flex comencés a resultar familiar als espanyols d’aquella època (primer Flex va néixer com a producte de Numancia i amb el temps acabaria esdevenint la denominació de l’empresa).

A la dècada dels cinquanta, l’empresa que liderava Beteré ja era dels principals fabricants de matalassos d'Espanya, gràcies a l’expansió que van dur a terme per tota la Península a través d’arribar a acords amb socis locals, fet que els permetia guanyar una gran capil·laritat sense esgotar els seus recursos financers. En els seus viatges pel continent europeu, Beteré va descobrir els matalassos amb molles i es va decidir a fabricar-los a les seves plantes. Suposaven una gran innovació que deixava enrere els clàssics matalassos de llana, que necessitaven cert tractament periòdic.

El 1959, just quan se celebraven les noces d’argent de la societat Flabesa, la fàbrica va arribar als mil cinc-cents treballadors, i un any més tard Beteré va poder inaugurar la novena factoria de l’empresa. A la dècada dels seixanta va arribar a un nivell de producció tal, que va situar-se com un dels principals productors mundials de matalassos. Tanta feina li va valdre, el 1962, la Medalla al Mèrit al Treball, que tradicionalment atorguen el consell de ministres i el ministeri del Treball. I encara hauria d’assumir més responsabilitats, perquè d’ençà del 1964 va formar part del consell d’administració del Banco Zaragozano (aquesta entitat va ser absorbida el 2003 pel Barclays Bank).

Després de la seva mort, la següent generació va fer encara més gran l’empresa familiar i també la fortuna: el seu fill, de nom igualment Antonio Beteré, va ser un dels principals accionistes del Banco Central a finals de la dècada dels vuitanta (de fet, va ser membre de l’anomenat Clan de Madrid, un grup d’accionistes que va donar suport al president del banc, Alfonso Escámez, durant l’abordatge dels Albertos). Si quan vam parlar de Pikolin vam recordar que el seu eslògan "A mí plin, yo duermo en Pikolin" havia calat a la cultura popular, en el cas de Flex i el seu “Hoy me siento Flex”,ideat el 1986, hem de dir el mateix. Per cert, durant els Jocs Olímpics de Barcelona, l’empresa dels Beteré va ser un dels principals patrocinadors, fet que va permetre veure anuncis on el Cobi amb pijama de ratlles saltava sobre un llit per anar a dormir.

L’empresa avui dia és propietat, en un 80%, de la família fundadora, que té com a soci el fons d’inversió Aurica, vinculat al Banc Sabadell. La companyia està valorada en uns 400 milions d’euros i en els últims temps s’ha publicat que els accionistes estan buscant un nou propietari.