L'home que es va inventar el gegant americà dels ordinadors
Charles Flint va fusionar companyies de diversos sectors, però IBM va ser la més exitosa
L’any 1968 es va estrenar la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai, un film futurista ple de detalls molt estranys. Ben aviat, aquesta obra de Stanley Kubrick es va convertir en una pel·lícula de culte amb interpretacions variades. Sens dubte, un dels elements centrals de la trama era una computadora de reaccions molt humanes anomenada HAL 9000. Les fonts oficials al voltant del film sempre han insistit que el nom de l’artefacte prové de l’expressió heuristically programmed algorithmic computer, que vol dir ordinador algorítmic programat amb heurística. Però hi ha una llegenda urbana que corre fa molts anys, segons la qual la denominació HAL és en realitat una transposició alfabètica d’un altre nom: el que surt si agafem la lletra que succeeix les originals seguint l'ordre alfabètic, o sigui, IBM. I és que el fabricant d’ordinadors IBM fa molts anys que està fortament inserit a la cultura popular de tot el planeta.
Deixant de banda la pel·lícula i les especulacions posteriors, la història d'IBM té les seves arrels en temps molt pretèrits, concretament el 1911, quan l’enginyer Charles Flint va fusionar diverses empreses per crear la Computing-Tabulating-Recording Company (CTR). Abans, però, Flint havia entrat com a soci en un negoci navilier, seguint la tradició empresarial del seu pare. També va posar els peus en el món diplomàtic, perquè va ser cònsol de Xile a Nova York i, més tard, cònsol general de Nicaragua i Costa Rica als Estats Units.
En el món empresarial Flint va descobrir els avantatges que proporcionava crear grans empreses a partir de la fusió de diverses firmes preexistents, i això va fer quan el 1892 va participar decisivament per crear una gran companyia de cautxú, la US Rubber. Va repetir el procediment per crear l’American Chicle a través d’ajuntar Adams Chewing Gum (Thomas Adams), Chiclets (Thomas Adams), Dentyne (Franklin V. Canning) i Beemans (Edward E. Beeman) l’any 1893.
Però la gran fusió que projectaria Flint a la història és aquella amb la qual començàvem el relat, quan va aplegar quatre companyies de màquines de càlcul per formar la Computing-Tabulating-Recording Company (CTR), una firma que amb el temps passaria a dir-se International Business Machines, o sigui, IBM. Les companyies que s’hi van integrar van ser Tabulating Machine Company, International Time Recording Company, Computing Scale Company of America i Bundy Manufacturing Company.
Es diu que al llarg de la seva vida Flint va ser l’impulsor de més de vint fusions de companyies. Amb aquesta trajectòria empresarial, no és estrany que en el seu temps se’l conegués com a Father of Trusts. Només consta que fracassés un cop en l’estratègia d’unir empreses, i va ser quan presidia (1880) la United States Electric Company: va intentar posar tots els interessos del sector de l’electricitat sota un únic paraigua, però no va reeixir. La seva obsessió per crear integracions empresarials estava basada en el convenciment que, més enllà de la importància de la tecnologia en els processos d’optimització, el sistema organitzatiu d’una companyia era clau per generar estalvis durant la producció.
Empresari i esportista
Fora de l’àmbit professional, encara va tenir temps per aficionar-se a diversos esports, especialment la caça, la pesca i la navegació. Va ser membre del sindicat que va construir l’embarcació Vigilant, que va defensar el títol de la Copa Amèrica l’any 1893. En el grup de fabricants va coincidir amb el gran magnat Cornelius Vanderbilt. També va estar dins de l’elit dels fundadors de l’Automobile Club of America (1899), la primera entitat d’aquest estil als Estats Units i que va mantenir-se amb vida fins a la Gran Depressió. Sembla demostrat que també va tenir relació amb els germans Wright i que hi va haver negociacions per comercialitzar el seu flamant invent, l’aeroplà.
La denominació IBM per a l’empresa que Flint va contribuir a fundar va sorgir el 1924, després d’haver aplicat el nom a alguna de les filials des del 1917. Avui dia, aquesta firma pionera de la informàtica continua existint, això sí, després d’haver experimentat nombrosos canvis. El màxim executiu actual és Arvind Krishna, un enginyer elèctric nascut a l’Índia. L’empresa es dedica a tres àmbits principals: el programari, les infraestructures informàtiques i la consultoria, amb molta presència de la intel·ligència artificial en totes les seves activitats. Té uns ingressos anuals superiors als 60.000 milions de dòlars i la propietat està diluïda entre un gran nombre de fons d’inversió i de petits accionistes a la borsa.
