L’agònica mort de Friendster, la xarxa social que va dir ‘no’ a Google

Al final del segle XIX, Mountain View recordava el típic poblet de les pel·lícules de l’Oest: carrers polsegosos, una estació de ferrocarril, un petit saloon. Els seus 250 habitants no s’ho haurien cregut mai si els haguessin dit que, algun dia, el seu petit llogaret del comtat de Santa Clara, a Califòrnia, s’acabaria convertint en un dels pols tecnològics més importants del món. Actualment a la ciutat hi viuen més de 80.000 persones; gegants com Google, Amazon, Microsoft i Adobe hi tenen la seu o les oficines principals, i és un lloc clau dins la regió de Silicon Valley, la Meca dels techies i de la innovació.

El 2003 la ciutat va obrir les portes a Jonathan Abrams, un enginyer informàtic de trenta anys que havia tingut una idea: crear una pàgina web on la gent es pogués connectar entre si i compartir-hi la vida. Avui d’això en diem xarxa social, però fa vint anys ningú n’havia sentit a parlar. Abrams la va batejar amb el nom de Friendster. Si la provéssim ara, el funcionament ens recordaria molt el de Facebook. De fet, Friendster hauria pogut catapultar Abrams cap a l’Olimp tecnològic i haver-lo assegut al tron que, des de fa anys, escalfa Mark Zuckerberg, fundador de Facebook.

“Al principi del 2000, el creixement tecnològic era exponencial i, malgrat els dubtes que havia generat l’esclat de la bombolla puntcom, projectes com el de Friendster van experimentar una rebuda excepcional”, recorda Frederic Guerrero-Solé, investigador en xarxes socials a la UPF. Els primers mesos de vida, la nova xarxa va aconseguir tres milions d’usuaris, tot un èxit en un món en què ningú havia sentit a parlar mai de MySpace i Facebook, que encara trigarien una mica a aparèixer. Revistes com Vanity Fair, Esquire i Time van lloar la creació d’Abrams. La consultora Nielsen la va considerar la xarxa social més important fins a l’abril del 2004, quan MySpace la va superar per primera vegada en nombre d’usuaris.

Friendster ja no estava sola: cada cop tenia més usuaris, però també més competència. De fet, el febrer del 2004 va néixer Facebook. En aquest context, Google es va posar en contacte amb Abrams i li va oferir comprar la xarxa social per 30 milions de dòlars de l’època. El fundador s’hi va negar. “Vist des de la distància va ser un error -opina Guerrero-Solé-. Ara bé, sota el segell de Google potser tampoc hauria tingut èxit”, adverteix. El fundador, que veia com Facebook començava a menjar-se-li el pastís, va decidir reunir-se amb Zuckerberg per comprar la seva xarxa social. “Personalment ho veia molt complicat, però un assessor no parava de dir-me que ho havíem de provar”, va confessar en una entrevista a Mashable, anys més tard. No ho va aconseguir.

El 2008 Friendster tenia 115 milions d’usuaris i Facebook ja en sumava prop de 400 milions. Va ser aleshores quan es va vendre per 26 milions de dòlars a l’empresa asiàtica MOL Global. El 2015, després d’intentar pivotar per convertir-se en una xarxa per a gamers, se’n va anunciar el tancament. Això sí, MOL Global va fer negoci: el 2010 va vendre a Facebook totes les patents de Friendster per 40 milions.