Jordi Cruz: "No he sigut mai una persona de negocis, em produeix ansietat"

BarcelonaEl comunicador Jordi Cruz va convertir-se en una de les cares més conegudes de la televisió infantil a Espanya a finals dels anys noranta. Nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona, va saltar a les cadenes de televisió estatal amb programes com Club Disney (1995) o Art Attack (1998), quan només tenia 19 anys. “La meva família eren de classe de treballadora i sempre hem sigut del barri de tota la vida. Després de l’institut em vaig agafar un any sabàtic perquè em vaig quedar sense la nota per estudiar comunicació audiovisual a la universitat pública. No havia estat bon estudiant, però vaig decidir iniciar-me en la televisió local per començar en el sector”, rememora Cruz.

Durant aquell any sabàtic, Cruz va passar per tot de mitjans de barri de Barcelona i va tenir la seva primera feina: ser figurant a la sèrie Poblenou de TV3. “Recordo que em van pagar unes poques pessetes, però deu ser el primer contracte que em consta a l’expedient”, comenta el presentador. Al cap d’uns mesos, però, Cruz va rebre una oferta per marxar a viure a Madrid i presentar Club Disney a Telecinco: “Van trucar al meu pare i ell em va fer anar a la seva feina per explicar-me l’oferta que m’havia arribat. Vam veure una gran quantitat de diners i teníem dubtes de si era mensual o anual, i resulta que era per cada programa. No era conscient del que significava i amb la primera nòmina només em vaig comprar uns CD”.

El 1998, Cruz va fitxar per la cadena Disney Channel com a presentador del programa de manualitats Art Attack, uns dels més recordats de la televisió infantil. Durant aquella etapa de la seva vida, Cruz reconeix que els diners mai van ser la seva prioritat i que marxar tan jove de casa no van canviar la seva manera de ser. “Els meus pares eren molt independents i, tot i que ells podien controlar les meves finances, no ho van fer mai i em van donar total confiança per gestionar-me jo mateix. Quan entres en aquest món veus quantitats impressionants de diners que poden capgirar tota una família, però en el nostre cas ho vam portar amb naturalitat i vam seguir com sempre”, detalla.

Al llarg de la seva carrera professional, Cruz ha anat passant per diverses cadenes estatals com Neox, però també per mitjans com Ràdio Calvià a Mallorca o Cadena 100, i ha fet de doblador d’alguns personatges de ficció. “Mai he valorat la fama o els diners, són extres a la feina de presentador. Aquest era el meu somni de petit i moltes vegades m’he mogut cap a projectes més petits sense pensar en les coses materials”, remarca el comunicador.

Cruz aclareix que mai s’ha vist fora del sector i que les carreres professionals són projectes de llarg recorregut que ell viu “sense pressa”: “Vaig poder viure una època en què la televisió era el far de l’entreteniment i estava molt bé que les cadenes apostessin pel públic infantil. És un orgull poder formar part d’aquesta generació, i són feines que et marquen i t’acompanyen amb el temps”. En els darrers anys, a més, Cruz també ha començat a treballar en mons nous com l'streaming, el podcasting o produccions de Netflix: “No m’agrada la paraula reinventar-se i tampoc he viscut una fama esporàdica on de sobte ningú et truca. Tot a la llarga se solidifica i tot el que he tingut ha estat el fruit de bones decisions”.

Cruz explica que no té fills; tampoc no té cotxe, ni cap “vici” que li suposi un gran dispendi de diners: “No he sigut mai una persona de negocis, em produeix ansietat. No he invertit mai en res i m’ha fet molt de respecte entrar en negocis de productores audiovisuals com fan molts presentadors. Jo sé fer bé la meva feina, que és presentar”. El comunicador explica que associa el fet de fundar negocis amb l'individualisme i prefereix "no emportar-se una part d'aquest pastís". Segons el comunicador, les seves millors inversions han estat sempre els llocs on ha viscut. “Marxar jove fora de casa va fer que pogués fer d’amfitrió dels meus amics i crear un espai per trobar-me amb ells. Aquesta part de mi sempre ha estat molt important i especial”, explica.

De fet, Cruz reconeix que la burocràcia sempre se li va fer una muntanya i complicada d’entendre, així que quan va començar a treballar com a autònom dins de la comunicació va recórrer a l’ajuda d’un gestor. “Mai he buscat pagar menys i crec que les escoles haurien de començar a parlar de finances per poder entendre com funcionen coses bàsiques com l’Estat, la jubilació o les pensions. És important perquè, quan vagis al banc, sàpigues si et diuen la veritat o no”, explica.