Parlem de diners

Jair Domínguez: “L’única vegada que he fet vacances pagades em va semblar que feia una cosa il·legal”

L'humorista empordanès explica la seva relació amb els diners

3 min
L'humorista Jair Dominguez.

BarcelonaEl comunicador Jair Domínguez retorna a la seva infantesa per parlar dels seus primers records amb els diners. Nascut a Barcelona, de nen es va traslladar a l'Alt Empordà amb els seus pares i els seus tres germans: “Els meus pares no podien pagar un lloguer a la capital en aquella època i tenien feines per mantenir-nos, però mai ens va faltar de res”. Com a anècdota, l’humorista també destaca una de les seves grans obsessions, els llibres. “Un dia em van donar 5.000 pessetes, una fortuna per a mi i que volia destinar a comprar un llibre de bricolatge i electrònica per fabricar coses. Eren il·lusions de nen, però quan vaig veure que realment només valia 400 pessetes i em van donar tot el canvi, vaig ser molt feliç”.

Al llarg de la seva vida, Domínguez ha fet tot tipus d’oficis. De jove, el seu primer contracte va ser en una botiga de nans de jardí i ceràmica d’Empuriabrava amb setze anys. “Em passava el dia al magatzem o posant quitrà a forats, però el dia que em tocava anar a la caixa i veia el que facturava l’empresa en comparació amb el que jo cobrava… Em vaig prometre que mai més faria una feina que no m’agradés”, declara. En aquesta primera empresa és també on va rebre la seva primera nòmina, amb la qual es va comprar un altre llibre: “Treballava massa hores com per poder-me gastar els diners realment, així que m’ho vaig gastar en llibres cars –que és on dedico molts calés– i en anar a alguna discoteca, suposo”.

Temps després, Domínguez també va treballar gravant vídeos de casaments: “Em volia dedicar al món del cinema i per a mi era una feina horrorosa perquè em feia por esguerrar els records d’algú”. Entre el seu currículum també figuren feines que considera “absurdes” i “mal pagades”, com repartidor de propaganda d’un parc aquàtic. Tan aviat com va poder, Domínguez va entrar a treballar en el món de la comunicació, primer en un setmanari comarcal i després ja a la ràdio i a la televisió.

Com a comunicador, Domínguez ha compaginat sempre col·laboracions en diversos mitjans, però explica que l'estabilitat és un dels aspectes més controvertits de la seva feina. “Al nostre sector tot funciona per projectes d’una temporada, així que és difícil fer plans a llarg termini. Suposo que per això al principi no renuncies a res i agafes tot el que pots, però t'adones que has estat molt de temps treballant molt, i molt mal pagat”, recalca l’humorista. En aquesta mateixa línia, Domínguez diu que és difícil posar preu a la feina d’un mateix: "Cada guionista té un sou diferent i al final t’has de plantejar per quants diners estàs disposat a fer una cosa. Quan em diuen que hi ha projectes 'amb il·lusió', els dic que a mi el que em fa il·lusió són els diners i arribar a final de mes".

Des de fa 25 anys, però, Domínguez és autònom i treballa pel seu compte en funció de les col·laboracions que té, ajudat per una gestora en tràmits administratius. “Ara miro enrere i recordo que l’única vegada que he fet vacances pagades em va semblar que feia una cosa il·legal”, reconeix. Tot i això, puntualitza que sol tenir els seus ingressos sota control, malgrat els “espants” d’Hisenda amb les quotes i la declaració de la renda.

Pel que fa a les seves finances personals, Domínguez explica que les seves millors inversions han estat els seus habitatges, que va poder comprar en bones situacions de mercat, i les cartes de Magic que ha revenut: “Soc molt freak, però fa anys que jugo a aquestes cartes i algunes d’elles, amb el temps, les he pogut revendre per 8.000 euros. He pagat un cotxe amb una carta de Magic gairebé”.

Un altre sector on inverteix Domínguez és en la compravenda d’obres d’art. “Tinc bastant bon ull i quan m’han ofert una cosa interessant, hi he posat diners. Els artistes consagrats sempre tendeixen a pujar de valor, mentre que els emergents són més arriscats, però també poden ser interessants”.

Sobre el seu futur, Domínguez assenyala que no pensa en la jubilació perquè, com a autònom, ja sap que no tindrà una pensió com a tal. “Em fa molta mandra pensar que no tindré res a fer en un futur a nivell creatiu, em vull dedicar a escriure i fer guions, però d’això un no es jubila fins que mor”, conclou.

stats