"Hem de ser valentes i parlar de diners, saber quant cobra un home per la mateixa feina que fem nosaltres"

La periodista i escriptora Natza Farré admet que ja de petita va tenir consciència de com eren d'importants els diners per a la seva independència: “De nena, comprava gominoles i muntava una botiga a casa per revendre-les als meus germans amb l’objectiu de treure uns diners pel meu compte. Però era molt dolenta i no acabava fent negoci”. Tal com explica Farré, ella prové d’una família on els seus pares tenien professions liberals; el seu pare era pediatre i la seva mare infermera, i tenien una consulta a casa. “En gran mesura, era la meva mare qui gestionava l’economia familiar”, afirma.

Després de l’institut, Farré va optar per estudiar periodisme i, gràcies a una beca, va entrar a fer pràctiques a Ràdio Nacional i va tenir la seva primera experiència laboral mentre estudiava: “Amb la meva primera nòmina vaig comprar una aspiradora per a casa dels meus pares, una aportació a la casa familiar”.

Malgrat això, Farré també revela que la major part de la seva carrera professional ha estat –i és– autònoma, treballant pel seu compte. “Sempre saps que ha d’haver-hi un coixí perquè mai saps com aniran les coses, des dels vint-i-pocs que treballo d’aquesta manera”, expressa. Pel que fa als aspectes burocràtics de la seva feina, però, Farré reconeix que té una discalcúlia diagnosticada i que no suporta aquests tràmits: “Tinc un bon gestor en qui confio i s’ha de saber delegar perquè cadascú és bo en la seva feina”.

El fet de ser autònoma també ha suposat per a Farré l’oportunitat de gestionar els seus projectes professionals, amb la incertesa que això suposa. “De jove, va haver-hi un moment que vaig trencar amb tot i vaig marxar a viure fora. La tornada va ser complicada i vaig haver-me de buscar la vida”, recorda. En aquesta línia, anys després Farré va viure una situació similar en deixar La competència, programa de RAC1 del qual va formar part durant 12 anys: “Un cop va començar la temporada sense mi, vaig sentir molt de vertigen i vaig pensar que estava boja havent marxat. Estic contenta d’haver pres aquella decisió de marxar, però els primers mesos van ser difícils perquè vaig voler generar la meva pròpia feina i demostrar el que podia oferir”.

Sobre les seves despeses, la periodista i escriptora explica que la major part de la seva vida ha estalviat per viatjar i que “no es considera una persona molt consumista”. “Tinc la sort de pertànyer a una generació que vam poder tenir lloguers assequibles i també he fet una tria personal de no tenir una família que depèn de mi, però sí que m’he trobat en situacions on he hagut de reclamar la meva part del pastís”, denuncia Farré. En aquesta línia, posa èmfasi en com és el dia a dia d’una dona autònoma: “Hem de ser valentes i parlar de diners, saber quant cobra un home per la mateixa feina que fem nosaltres. Ens hem d’acostumar a preguntar sobre diners i treure’ns aquesta vergonya de sobre”.

La periodista i escriptora també remarca que la diferència entre els sous i la dedicació a les cures són un altre aspecte que determina la situació laboral de les dones: “Cal modificar el sistema econòmic perquè està marcat per la dominació masculina i el feminisme ha de parlar de diners perquè aquests marquen els rols de gènere que tenim. Les joves cada cop tenen menys por a afrontar el tema, però abans la lluita era més complicada i ens acabaven dient que teníem un caràcter de merda”.

"A les redaccions dels mitjans hi ha molta desigualtat econòmica"

Farré, que s’ha dedicat tota la vida al món de la comunicació, assenyala que la precarització és especialment dura al sector. “És un tema molt preocupant i a les redaccions dels mitjans hi ha molta desigualtat econòmica. Juguen amb la necessitat de la gent de tenir un sou i moltes propostes professionals t’arriben sense una oferta econòmica. Hem de renunciar a treballar a cost zero”, opina.

Des de fa dos anys, Farré té un podcast –El nou paradigma– amb l’actriu Judit Martín i també ha publicat diversos llibres: “Aquests projectes, per a bé o per a mal, depenen de tu, i això genera pressió perquè tu mateixa generes expectatives sobre què esperen de la teva feina”. “Per a mi el futur no existeix, però em considero responsable amb els diners i he estalviat perquè en la vellesa hi ha moltes dones que es troben sense res. Treballo molt perquè això no em passi, tot i que també procuro gaudir del dia a dia”, conclou.