El setembre d’ara fa dos anys GoPro enlluernava el món amb un anunci d’allò més esperat: l’empresa que havia revolucionat el món del vídeo amb les seves càmeres minúscules, compactes i resistents, estava preparada per fer un nou pas. “Hem creat el Karma, un dron plegable”, revelava Nick Woodman, el totpoderós creador de les GoPro, davant la premsa. Es tractava d’un artefacte volador comandat a distància pensat per ser transportat amb més facilitat que la resta de drons del mercat, amb una capacitat de vol de 20 minuts a 56 quilòmetres per hora i que podia assolir una altura màxima de 4.500 metres. Les prestacions cridaven l’atenció. El 23 d’octubre del 2016 van ser moltes les persones que van desembutxacar 870 euros per poder ser de les primeres a provar-lo. En dos mesos ja se n’havien venut 2.500 unitats. L’eufòria inicial, però, va durar ben poc.
Alguns Karma tenien un defecte greu: en ple vol, la bateria s’apagava de cop i l’artefacte es precipitava al buit. YouTube es va omplir de recopilacions de caigudes realment espectaculars del dron creat per GoPro. De seguida van acumular milers de visites. La reputació de GoPro va caure en picat i l’empresa es va veure obligada a moure peça i demanar a totes les persones que n’havien comprat un que el tornessin, a canvi d’una indemnització. Quan el dron va tornar a arribar a les botigues, ja amb el problema solucionat, les vendes mai van tornar a alçar el vol. El Karma estava tocat de mort.
“GoPro va cometre errades en el procés de diversificació”, assegura Xavier Amores, director del màster en direcció i gestió d’empreses de la Universitat de Girona i professor associat d’Eada. En la seva opinió, la companyia no va calcular bé l’entrada en un sector que, a diferència del que havia passat amb el cas de les càmeres d’acció, s’havia trobat ben ple de competidors. “Alhora, també va patir fallades en el procés de desenvolupament del producte -recorda-. Ser el millor en una línia de negoci no garanteix que ho siguis en una altra”, analitza Amores. En resum: per triomfar en el món dels drons calia tenir unes competències clau que l’empresa no tenia. “DJI, el líder del mercat, havia començat a fer feina el 2006 i fins al 2011 no s’havia atrevit a llançar el seu primer producte; ells, en canvi, ho van fer tot a correcuita, i això va provocar errors tècnics i retards de planificació”, diu.
El Karma, que havia de ser un dels productes que havien de permetre a la companyia revertir els mals números econòmics que arrossegava, es va acabar convertint en el seu principal maldecap. I més quan DJI va presentar la gamma de drons Mavic 2, de la mida d’una petita ampolla d’aigua. Les seves prestacions, a més, sobrepassaven amb escreix les del Karma. A GoPro ja li va semblar massa i aquest gener va anunciar que llançava la tovallola. “El mercat és extremadament competitiu i la regulació és massa restrictiva: la situació és insostenible”, va revelar la companyia a través d’un comunicat, amb el qual va dir adeu al Karma i a 200 treballadors.
+ Detalls
La lliçó
“Quan es té una marca molt potent, cal no confiar-se: ser el millor en un lineal de negoci no t’assegura ser-ho en d’altres -explica Xavier Amores, director de l’MBA de la UdG-. GoPro va endinsar-se a correcuita en un mercat ple de competidors i va patinar en planificació, fabricació i anàlisi del mercat”, conclou.
