LA PETITA CIUTAT d’Ivrea, perduda al mig del Piemont (Itàlia), passaria totalment desapercebuda si no fos perquè té més de 2.000 anys d’història; perquè hi fan un dels Carnavals més antics del país, i perquè, des del 1908, s’hi alça també el majestuós complex industrial d’Olivetti. Durant la dècada dels anys 30, el cèlebre colós de les màquines d’escriure va triar el municipi per bastir-hi la seu empresarial i alçar-hi el majestuós centre de producció que, anys més tard, va arrencar elogis dels arquitectes. De fet, el complex va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2018.
L’1 de setembre del 1995 la periodista Yolanda Camargo trepitjava els passadissos de la seu d’Olivetti. DealerWorld, un mitjà especialitzat en tecnologia, l’havia acreditat perquè expliqués als seus lectors com seria la flamant Olivetti Envision. Era la gran aposta de l’emblemàtica companyia per fer el salt de les màquines d’escriure als ordinadors portàtils i la companyia havia organitzat una roda de premsa per ensenyar-la al món. A la seva crònica, Camargo va recollir les paraules de Giovanni Venanzi, director de màrqueting de la unitat de sistemes portàtils d’Olivetti: “Ens hem adonat que la majoria d’ordinadors a Europa estan dissenyats per fer-ne un ús professional, però ¿si els volem fer servir a casa per a coses que no siguin de la feina, cal que tinguin les mateixes prestacions?”
Del que es va dir en aquella sala del complex d’Olivetti a Ivrea també en va parlar Nicola Saldutti, periodista del Corriere della Sera, que va destacar en un extens article que Olivetti havia decidit “crear un ordinador pensat especialment per al públic familiar” en què la paraula simplicitat era l’essència del producte. En definitiva, l’Envision era un ordinador fabricat expressament per conviure a l’entorn domèstic. De fet, l’empresa ja ho havia recalcat a l’hora de definir l’invent: “L’Olivetti Envision és el primer PC multimèdia de gran potència i senzill d’utilitzar, que s’integra perfectament amb tots els aparells que tens a casa”, assegurava. L’aparell, molt similar a un reproductor de vídeo VHS, podia connectar-se a la pantalla del televisor, a una cadena de música externa i fins i tot al telèfon, fent servir l’ordinador de contestador 24 h. S’havia dissenyat per funcionar amb el Windows 95 però amb una interfície desenvolupada per Olivetti que simulava una casa on cada objecte era una aplicació concreta, per fer-lo més intuïtiu.
L’ORDINADOR VA ARRIBAR a llançar-se en vuit països europeus -entre els quals Espanya- i a Austràlia, però se’n van vendre molt poques unitats. L’any 1996 van retirar-lo del mercat. “Era massa car”, apunta en primer terme Xavier Amores, director del màster en direcció i gestió d’empreses de la Universitat de Girona. L’ordinador costava uns 1.870 dòlars, segons un article de l’època al Computer Business Review. “El fet de ser multimèdia n’incrementava el preu i li feia restar competitivitat”, sentencia el professor Amores. Aquest fet, juntament amb la ràpida evolució de la tecnologia i les dificultats de l’aparell per entendre’s amb les noves innovacions que anaven apareixent, van deixar-lo obsolet de seguida.
La lliçó
“Sovint apareixen nous productes pensats exclusivament des de l’òptica empresarial i deixant de banda una pregunta clau: ¿realment l’invent solucionarà un problema al consumidor?”, destaca Xavier Amores, director de l’MBA de la UdG, que considera “vital” mesurar bé el valor del nou aparell per saber si pot tenir èxit.
