L’empresari que va fer de Bimbo una categoria universal

Quan una marca comercial aconsegueix esdevenir el nom genèric d’un producte tenim la prova irrefutable que ha triomfat plenament, si més no en el subconscient dels consumidors. Perquè això passi, el producte no només ha de tenir èxit, sinó que a més ha d’ocupar de manera aclaparadora un espai que encara era verge abans de la seva aparició. Si hi pensem, en trobarem uns quants: els Kleenex, el Celo, l’Aspirina, el Chupa-Chups o el que ens interessa avui, el pa Bimbo. ¿Qui diu pa de motlle podent-ne dir pa Bimbo?

Sabem que la marca Bimbo és molt coneguda a Catalunya. Però també al món, perquè des que va néixer a Mèxic ha conquerit el planeta sencer i s’ha guanyat un espai a l’Olimp del consum internacional. El motiu pel qual avui parlem d’una empresa mexicana és perquè, en realitat, els seus fundadors van ser catalans.

La història comença a les beceroles del segle XX quan un matrimoni de catalans (els Servitje-Sendra) van arribar a Mèxic a la recerca d’oportunitats professionals i ben aviat es van vincular al sector de la pastisseria. La mort del pare el 1936 va comportar un relleu generacional urgent i Lorenzo Servitje va haver de compatibilitzar els estudis a la universitat amb responsabilitats en el negoci familiar. L’empenta del jove Lorenzo al capdavant de la pastisseria va propiciar que l’establiment (anomenat El Molino) es convertís en un dels més reconeguts de Mèxic DF en una dècada. I, aconseguida aquesta fita, tocava fer un pas més.

El 1945 Servitje es va envoltar d’un grup de familiars, en què predominaven els cognoms catalans com Montull i Jorba, per fer el gran salt endavant i muntar la seva pròpia panificadora, que van batejar com a Bimbo.

És l’inici d’una història d’èxit, perquè des d’aquell moment la panificadora que al començament feia només quatre tipus de pa no pararia de créixer i de produir una gamma cada vegada més àmplia de productes. Una de les claus de la seva expansió al mercat va ser l’aposta pel màrqueting, sobretot a la ràdio, i la potenciació de la mascota, l’Osito Bimbo, com a protagonista d’historietes.

A partir dels anys seixanta, quan Bimbo ja era una marca molt reconeguda, la visibilitat social de Lorenzo Servitje es multiplicava amb diversos càrrecs fora de l’empresa, com per exemple a la Cambra Nacional de Comerç de Ciutat de Mèxic, al Consell Coordinador Empresarial, al Consell Nacional de la Publicitat i a la Comissió d’Estudis Socials del Consell Coordinador Empresarial, entre altres. I, esclar, el vessant filantròpic d’aquest gran empresari també va ser molt present al llarg de tota la seva vida. L’educació dels infants va ser un dels pilars de la seva activitat benèfica, però també l’ecologia i la reforestació, amb el rècord inclòs d’haver aconseguit plantar gairebé deu milions d’arbres en un sol dia. Fomentar la participació ciutadana va ser un altre dels seus objectius per enfortir el teixit social del país.

Ha passat poc temps de la mort de Servitje -va traspassar el 2017 als noranta-vuit anys- i Bimbo continua amb vigor a tot el planeta, amb dos centenars de plantes productives, 135.000 treballadors, més de 15.000 milions de dòlars de facturació i cent marques. El 2016 van fer una adquisició molt significativa amb la compra de la firma catalana Panrico, que havia estat fundada per la família Costafreda i havia passat per uns anys tempestuosos durant la crisi. Amb aquesta adquisició van incorporar a la seva cartera de productes les prestigioses marques Donuts, Bollycao, Donettes i La Bella Easo.

Els Servitje no són tan coneguts popularment al seu país com poden ser els Slim, Salinas-Pliego, Larrea o Hank, però el seu poder a la multinacional Bimbo continua del tot present a través de les generacions que han succeït Lorenzo Servitje, actualment els Servitje Montull. La família encara posseeix més d’un terç del capital de Bimbo i són la vuitena fortuna de Mèxic, amb un patrimoni estimat al voltant dels 2.600 milions de dòlars.