Samarreta interiot blanca, camisa blau cel completament descordada i una caçadora entallada de pell negra. Texans arrapats. Als dits, una copa de cava aguantada amb gràcia; a la cara, un somriure forçat. És 27 de febrer del 2018 i Bertín Osborne no para de fer-se fotos amb les desenes de curiosos que aquella tarda s’han acostat al número 3 del carrer dels Màrtirs, al bell mig del nucli antic de Saragossa. No és estrany. Els diaris n’havien donat les coordenades: “Ja hi ha data per a la inauguració de La Casa de Bertín, el nou restaurant d’Osborne”, havia titulat un digital local tan sols sis dies abans del gran dia. El local, de 220 metres quadrats, de seguida va quedar petit.
El 2018 estava sent un gran any per al cantant, presentador i actor espanyol. Feia poc que havia retornat a Telecinco amb el programa d’entrevistes Mi casa es la tuya,i ho havia fet acumulant bones dades d’audiència. En el món de la música encara arrossegava les bones sensacions del disc Va por ellas i ja n’havia començat a esbossar un de nou. Però Osborne no en tenia prou: volia la seva pròpia cadena de restaurants. Ja ho havia provat a Madrid i Valladolid feia només un any, però els negocis havien fet fallida, sense que mai se’n fessin públiques les causes. Saragossa era, doncs, el seu tercer intent de fer el salt al món dels fogons.
També en va sortir escaldat. El juny del 2019, tan sols un any i mig després, abaixava la persiana. “El Bertín està molt ocupat amb la seva gira musical i jo tinc altres obligacions fora de Saragossa -explicava a la premsa José Miguel Fernández, l’empresari que s’encarregava de tirar el negoci endavant-. No podem atendre adequadament el restaurant”, afegia. De fet, la clientela els havia fustigat a les xarxes. “Les crítiques a TripAdvisor apuntaven, sobretot, cap a la incompetència del servei, que desconeixia, per exemple, què podien menjar els celíacs i què no”, ressalta Neus Soler, professora experta en màrqueting de la UOC. Els clients també es queixaven de la cuina: des de peix cru fins a croquetes passades. Uns punts negatius que, al nucli antic de Saragossa i a tot arreu, es paguen cars. “La zona, coneguda com El Tubo, aglutina restaurants de tapes molt competitius, amb una relació qualitat-preu excel·lent”, explica Soler.
Però La Casa de Bertín tenia més problemes. La decoració del local, amb un gran vinil adhesiu del rostre d’Osborne perfilat amb talls de pernil serrà, barrils en comptes de taules, elements del món eqüestre i ambient andalús, tampoc encaixava a la zona. “A Saragossa no hi ha gaire immigració d’Andalusia i, per tant, l’ambientació es valorava poc”, destaca l’experta.
El 5 de juny del 2019, el restaurant ja havia liquidat les nòmines de la plantilla i havia deixat de pagar el lloguer del local, de 4.500 euros al mes. “L’exigència culinària dels clients de Saragossa, una ciutat que té fama pel seu alt nivell gastronòmic, reclamava una qualitat que La Casa de Bertín no donava”, explica Neus Soler. “I sense això no hi ha cap campanya de màrqueting ni cap gran famós, com Bertín Osborne, que pugui fer aguantar un negoci”, conclou aquesta professora.
+ Detalls
La lliçó
“Qui molt abraça, poc estreny -avisa Neus Soler, professora experta en màrqueting de la UOC-. Una cosa és delegar quan no s’és expert en el sector, però desentendre’s d’un negoci que porta el teu nom és diferent”, explica. I conclou: “Els famosos han de pensar-s’ho bé abans de llicenciar el seu nom confiant que el negoci anirà bé”.
