Ariadna Oltra: “Soc molt dolenta negociant”

BarcelonaLa periodista Ariadna Oltra recorda la seva primera feina a la televisió de Santa Eulàlia de Ronçana, poble dels seus avis, per parlar de com la va iniciar en el món de la comunicació: “Vaig presentar-me a la redacció dient que hi volia treballar i ja durant la carrera vaig començar com a periodista. Al principi no cobrava, però després em van fer el meu primer contracte per 45.000 pessetes al mes”. Tot i això, Oltra explica que mentre era estudiant va fer feines de tot, “com tothom”. “Vaig fer de monitora de natació i fins i tot vaig treballar a El Corte Inglés com a venedora durant una campanya de Nadal. Al final vaig estalviar per marxar d’Erasmus i poder-me pagar el lloguer”, narra.

Sobre les seves finances personals, Oltra es declara “molt conservadora”. La presentadora, que es va independitzar als vint-i-tres anys, afegeix que els seus dos pares eren autònoms i que té molts records de la seva mare “fent factures els caps de setmana” com a presa de consciència de què són els diners. “En aquests aspectes soc tan conservadora que mai prenc cap risc”, recalca.

Malgrat això, Oltra explica que només una vegada es va atrevir a invertir: “Vaig posar 200 euros en bitcoins i van ser la meva pitjor inversió econòmica”. “Un amic em va explicar que havia aconseguit guanyar diners dins del món de les criptomonedes, així que vaig voler experimentar per curiositat. Vaig provar-ho amb 200 euros i m’atabalava molt veient com anava perdent ni que fos cinc euros a mesura que passaven els minuts, així que ho vaig parar de seguida i no vaig durar gens”, confessa la periodista. De fet, Oltra revela que mai compra loteria ni números de la Grossa perquè “no creu en l’atzar”.

En l’àmbit personal, Oltra es considera a si mateixa com una persona de pocs capricis i admet que també ha passat per l’atur: “Quan era jove vaig estar una temporada sense feina i comptava les monedes que em podia gastar per sortir amb els amics.” Oltra detalla que no va ser fins a entrar a la televisió pública que va tenir estabilitat professional, amb vint-i-vuit anys, i que també va passar una època sent autònoma. “La meva família tenia una impremta com a negoci, que no hem continuat ni jo ni el meu germà, però sí que el gestor que feien servir els meus pares va ser el que vaig necessitar durant aquella etapa com a autònoma”, revela.

Posteriorment, també destaca que la maternitat “ha redimensionat els aspectes econòmics" de la seva vida: “Quan tens fills, veus que hi ha unes persones que depenen de tu, també en sentit econòmic, i són una despesa que no tothom es pot permetre avui dia”. Pel que fa a la conciliació entre la seva vida privada i la seva carrera professional, Oltra declara que les fronteres entre aquests dos vessants se li "difuminen una mica”. “Els meus fills m’han ensenyat a desconnectar”, afirma. D’altra banda, però, Oltra també considera que “desconnectar massa li fa perdre el fil amb l’actualitat" i això "no sempre" s’ho pot permetre, tot i tenir la sort de comptar amb una xarxa de suport per poder compaginar totes dues coses.

La pandèmia, segons explica la periodista, també va ser un moment per replantejar-se les seves prioritats. “Portava molt esgotament professional acumulat i un dia fent una sortida amb bici vaig caure i em vaig trencar el peu i el colze. Em vaig veure obligada a parar i em va permetre tenir temps per posar el cap en ordre”, expressa. Ara, en canvi, Oltra creu que amb els anys ha après a dir que no a propostes laborals per poder mantenir l’equilibri: “Moltes vegades et trobes acceptant projectes que no pots assumir realment i busques un encaix forçat per por a ser penalitzada”, diu.

Sobre el tabú de parlar de diners, la presentadora admet que és una qüestió que li "costa molt”. “Sempre se m’ha fet difícil demanar quant em pagarien per una feina. Ara intento trencar la barrera mental per desfer-me de la por, tot i que soc molt dolenta negociant”, conclou.