"Els altres nens anaven de colònies i jo em quedava recollint fruita amb els meus pares"

BarcelonaLa periodista lleidatana Mari Pau Huguet (Estopanyà, 1963) arrenca la seva història pel principi, en el seu entorn familiar. “Vinc d’una família pagesa, el meu pare s’ha dedicat al camp tota la vida”, detalla. La comunicadora narra com, de petita, passava les estones fora de l’escola al tros: “A casa sempre em deien que si volia fer carrera i continuar estudiant, havia de guanyar-m’ho a pols; els altres nens anaven de colònies i jo em quedava recollint fruita amb els meus pares. Aleshores em dolia, però avui dia ho valoro profundament”.

Huguet diu que mentre anava a l’institut va començar a estudiar francès i que, arribats els divuit anys, va decidir estudiar filologia romànica i francesa a la Universitat de Lleida. “Em feia gràcia fer periodisme i vaig pensar en marxar a Barcelona a estudiar, perquè anava fent de presentadora en actes i festes del meu barri, però al final em vaig quedar a la meva ciutat”, recorda. Durant aquella època, la popular periodista va veure un anunci al diari sobre la creació d’una nova emissora de ràdio a Lleida, Ràdio Terra Ferma de Cadena 13, i la convocatòria d’unes proves per fer de presentadora. “Vaig apuntar-m’hi tot i que no estava fent res vinculat amb el món de la comunicació. Em van acabar agafant i vaig començar a fer de col·laboradora i a treballar en el món de la ràdio”, apunta.

Amb aquesta primera feina a la ràdio, Huguet cobrava 15.000 pessetes, que no era gaire, però va servir per convèncer el seu pare perquè li comprés un cotxe de segona mà: “Desitjava treure’m el carnet i em vaig comprar la L abans d’aprovar només per tenir-la com a objectiu, penjada a l’habitació. La meva família em deia que el cotxe l’hauria de mantenir jo, així que tenir un sou petit i treballar de periodista cobrint esdeveniments ja va ser una excusa per guanyar independència”.

Un cop dins del periodisme local, Huguet va apuntar-se també a les proves per a TV3 el 1986: “Vaig veure l’anunci a l’Avui i encara era una estudiant, però vaig atrevir-me i un tècnic de la ràdio m’hi va acompanyar”. Malgrat la seva joventut, Huguet va ser seleccionada i recorda el moment com un veritable daltabaix. “No havia acabat la carrera i era una oportunitat a què no podia dir que no, així que m’ho muntava com podia. Al principi vaig viure en una pensió perquè no tenia lloc on dormir a Barcelona durant mig any, buscava pis i no m’ho podia pagar”, recorda la periodista. Amb el temps, Huguet va trobar un pis per la zona del carrer Numància a Barcelona, pel qual pagava 25.000 pessetes de lloguer.

A la corporació catalana, Huguet ha treballat com a presentadora de continuïtat o conduint programes com Filiprim, Com a casa, L’hora de Mari Pau Huguet o Dies de tele, entre d’altres. Ocasionalment, Huguet també feia de presentadora d’especials per festes com les cavalcades de Reis o les campanades de Cap d’Any. “Sempre he estat molt agraïda que la gent valorés la meva feina, em vaig sentir molt estimada tots els anys davant de la pantalla”, diu.

Actualment, Huguet treballa al departament de Defensor de l'Audiència de Televisió de Catalunya i combina la seva feina amb altres projectes personals. “Faig dansa amb la Coco Comín com a hobby i participo en obres de teatre musical, una de les meves passions”, explica la periodista, que posa veu a la narració de l’espectacle Oliver Twist de la companyia.

Pel que fa a les seves pròpies finances personals, la presentadora reconeix que les seves millors despeses han estat els cursos d’idiomes a l'EOI –parla xinès, alemany, italià i francès– i els viatges de què ha pogut gaudir: “Són aquelles vacances que no vaig tenir mai de petita”. No obstant, Huguet reconeix que té la cultura de l’estalvi molt interioritzada des de sempre i que tornaria a prendre les mateixes decisions que anys enrere.

Sobre el futur, Huguet no amaga que potser és “una mica addicta a la feina”, però que sap desconnectar i és conscient que la jubilació arribarà en algun moment. “M’agrada molt el que faig i el món de la comunicació, estaria cada dia treballant i m’agrada anar arreu on em conviden. No m’imagino jubilant-me perquè aquesta feina em podria durar per sempre”, assegura la periodista.