La infeliç crisi del deute de Finlàndia
L’estat del benestar del país nòrdic es veu pressionat per les retallades per frenar el deute mentre augmenten la pobresa i l’atur
CopenhaguenFinlàndia continua sent el país més feliç del món segons l’Informe mundial de la felicitat, malgrat que la seva economia està lluitant contra l’estancament, el nivell d’atur ja és el segon més elevat de la UE (només per sota d’Espanya), i els desequilibris en els comptes públics estan provocant grans retallades en el seu preuat sistema d’estat del benestar. No fa tants anys, el país nòrdic era un exemple dels anomenats païsosfrugals i un dels socis de la UE amb més disciplina fiscal. Ara les coses han canviat, i el deute públic del país es preveu que arribarà al 90% en el pròxim any, gairebé un 50% més elevat que en el 2019. El dèficit públic també s’ha enfilat aquest any fins al 4,5% del PIB, una xifra més elevada del 3% del PIB que es tolera des de Brussel·les.
Per tot això, la Comissió Europea finalment ha decidit donar un toc d’atenció al govern de Hèlsinki i ha afegit formalment Finlàndia en el procediment de dèficit excessiu de la UE. Aquest pas implica que si Finlàndia no aconsegueix reduir per sota del 3% el deute públic abans de l’any 2028, des de Brussel·les s’aplicaran sancions financeres amb multes elevades, se suspendran els fons europeus i es farà una supervisió fiscal molt més estricta.
La davallada econòmica del país no és nova i ja va començar fa una dècada. L’inici va ser la crisi financera del 2008-2009 i la caiguda del gegant de la telefonia mòbil Nokia, que representava el motor de creixement que impulsava l’economia i les exportacions. Més tard, va arribar la crisi de la covid-19, i des d’aleshores la seva economia no creix, l’atur augmenta i les finances públiques cada vegada tenen més números vermells. A aquests desafiaments cal afegir-hi que els costos de mantenir el sistema de l’estat del benestar són cada vegada més elevats per la seva població envellida, fet que fa augmentar la despesa pública any rere any. Un altre factor també han estat les sancions imposades a Rússia pel seu atac a Ucraïna, que han afectat el turisme, les exportacions i els vincles energètics entre el país nòrdic i Moscou.
Abans de la invasió russa, el comerç bilateral entre Rússia i Finlàndia representava el 4,3% de l’economia del país nòrdic, i sobretot tenia un pes important a les regions frontereres de l’est del país. Amb la guerra, aquest comerç ha decaigut prop del 80%, segons analitza el Banc de Finlàndia. A més, les empreses finlandeses també s’han vist exposades al tall del subministrament energètic que venia des de Rússia, que representava un terç del total del consum energètic del país.
Retallades, menys en defensa
En aquest context, el govern finlandès, liderat per una coalició de partits conservadors amb l’extrema dreta, considera que la reducció de la despesa pública és una prioritat absoluta del seu executiu, per la qual cosa està aplicant un programa per reduir 9.000 milions d’euros del pressupost anual en els pròxims vuit anys. A conseqüència d’això, l’Institut Finlandès de Salut i Benestar alertava de l’impacte social dels plans d’austeritat, i avisava que faran caure 110.000 persones sota el llindar de pobresa, entre les quals 27.000 infants.
Amb tot, no hi ha perspectives a l’horitzó que indiquin que el deute públic hagi de disminuir en els pròxims anys, segons informava el Fons Monetari Internacional, fet que ha provocat la primera requalificació del deute de Finlàndia en els últims deu anys per l’agència Fitch Ratings. Segons la Comissió Europea, en el pròxim any l’economia del país continuarà gairebé estancada, amb un creixement del 0,1%, i per això no es preveu que l’estat augmenti els seus ingressos, més enllà d’augmentar els impostos, per ajudar a reduir el deute públic. Amb aquest panorama econòmic i les restriccions pressupostàries imposades, encara resulta més polèmic l’increment disparat de la partida en defensa d’ençà que el país ha passat a ser un nou membre de l’OTAN. La despesa ha passat dels 5.100 milions d’euros el 2022 a més de 6.500 milions el 2025, una xifra que representa al voltant del 2,5% del PIB. Per si no fos prou, l’executiu finlandès s’ha compromès a elevar la inversió militar fins al 3% del PIB l'any 2029.
El deute continuarà pujant
Per fer front als desafiaments econòmics, el Parlament del país nòrdic va aprovar fa unes setmanes un dels pressupostos més restrictius i estrictes de la UE i un nou mecanisme anomenat “fre del deute”, que compromet tots els partits polítics a dur a terme una reducció del dèficit a llarg termini. Tot i això, els experts alerten que faran falta altres mesures: “Em preocupa que això generi un cercle viciós que impedeixi la consolidació econòmica”, exposava Jussi Systa, investigador del think tank Kalevi Sorsa Foundation.
L’expert assenyalava que “el model de creixement finlandès es basava en les exportacions d’un model industrial obsolet que es fonamentava en la indústria paperera i l’electrònica de consum”. El problema, segons Systa, “és que el govern no ha sabut compensar la pèrdua d’ingressos” que van significar la caiguda de Nokia i la davallada del preu del paper (que ha caigut un 70% per la digitalització). Finalment, l’expert apuntava: “Necessitem inversions que impulsin una producció més complexa i mesures per enfortir la demanda interna”.