Una discussió salvatge entre la Xina i Europa

Durant els primers mesos de la guerra comercial dels Estats Units contra el món van créixer les especulacions. ¿Podrien col·laborar les dues principals potències comercials, la Xina i la Unió Europea, per intensificar els seus llaços comercials bilaterals i compensar aixñi l'aïllacionisme nord-americà? Una cimera el 24 de juliol a Pequín ha de mostrar que la resposta és un emfàtic no. Havia de ser una celebració de 50 anys de contacte diplomàtic i sembla que serà una discussió acalorada.

A principis d'any va semblar que millorava la relació. Al maig, els líders de la UE van dir que estaven preparats per treballar "colze a colze" amb la Xina per atacar els "reptes comuns". Però la calidesa dels europeus va durar poc i va semblar més un intent de manipular els nord-americans que no pas una aposta per acostar els xinesos, segons fonts de Brussel·les. La UE no es fia de Trump, però encara menys de la Xina.

La cimera s'havia de celebrar a Europa. Però els europeus volien reunir-se amb Xi Jinping, el president xinès, i no amb el seu número 2, Li Qiang, que normalment s'envia per parlar amb els dirigents de la UE a Brussel·les. Així que els europeus van decidir viatjar a Pequín amb l'esperança de veure Xi. La resolució es va anar perdent en altres àmbits. Recentment, la UE va decidir anul·lar una reunió econòmica precimera sense gaire sentit amb els xinesos. Després, la Xina va cancel·lar els plans perquè Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i altres peixos grossos visitessin empreses tecnològiques i d'automoció a Hefei durant la seva estada al país.

Hi ha més en joc que l'etiqueta. Les discussions dels dos blocs sobre la cimera reflecteixen problemes més profunds al cor de la relació. Aquestes diferències se centren en el comerç i en la seguretat. El bloc comunitari acusa la Xina de fer mal a certes indústries abocant als seus mercats productes subsidiats pel govern xinès i té por que les tarifes de Donald Trump acabin comportant un increment aranzelari també a Europa. El fort control de la Xina sobre les terres rares és un altre tema. I hi ha la llarga ombra del suport de la Xina a Rússia per la guerra a Ucraïna, així com dels ciberatacs xinesos contra objectius comercials i polítics a la UE i la militarització de la Xina amb Taiwan com a objectiu.

Quan es parla de comerç, el problema d'Europa és que la Xina o bé exporta massa o bé massa poc. Agafem el primer cas: la UE està furiosa perquè l'enorme dèficit comercial amb la Xina s'està ampliant encara més. Les últimes dades mostren que els primers sis mesos d'enguany les exportacions xineses a la UE van créixer un 7% i les importacions queien un 6%. L'any passat, la Xina va enviar béns a la UE per valor de 560.000 milions de dòlars, un 30% més que les seves exportacions als Estats Units. Les exportacions de la UE a la Xina van ser molt més petites: d'uns 230.000 milions de dòlars, menys de la meitat que els béns europeus venuts als EUA.

Els cotxes són especialment un punt de fricció. S'espera que els vehicles elèctrics (sense incloure-hi els híbrids) siguin més del 21% del mercat europeu d'automòbils aquest any i les empreses xineses hi vendran aproximadament un de deu cada cotxes, segons la consultora Schmidt Automotive. Aquests vehicles elèctrics són un 20% més barats que els fabricats a Europa, de manera que estan sacsejant el fragment més baix del mercat. L'any passat la UE va assenylar els subsidis i les rebaixes fiscals que aplica la Xina al seu sector com unes de les raons per imposar uns aranzels del 45,3% als vehicles elèctrics xinesos per "evitar danys" a les firmes europees. Fins i tot amb els aranzels, els fabricants xinesos encara tenen beneficis a Europa. BYD, el més gran, espera ser el principal fabricant de cotxes elèctrics a la regió abans del 2030.

La segona queixa comercial de la UE és que la Xina no exporta coses que el bloc comunitari necessita, sobretot terres rares. La Xina va anunciar a l'abril noves restriccions radicals a aquests minerals i als productes que n'incorporen com a part de la guerra comercial. Aquestes mesures creen disrupcions a l'automoció, la defensa i el sector aerospacial europeus, així com als productors de semiconductors, entre altres. Alguns fabricants de components automobilístics fins i tot han hagut de suspendre la producció. En una reunió del G-7 el juny passat al Canadà, Von der Leyen va acusar la Xina de crear un camí de "dominació, dependència i xantatge" controlant l'oferta de terres rares.

Mentrestant, les preocupacions per la seguretat cada vegada són més marcades. Per a la UE, la prioritat és que la Xina no proveeixi components als fabricants d'armes russos: la tecnologia és vital per a la maquinària de guerra russa. Però la Xina no es mou: veu vital una col·laboració "sense límits" amb Rússia. Se sent més segura amb la presència d'un líder autoritari al Kremlin que comparteix la visió del món de la Xina. I que considera la guerra a Ucraïna una manera útil de drenar recursos d'Occident. Wang Yi, el ministre d'Exteriors xinès, va dir el mes passat a diplomàtics europeus que la Xina tenia por que una derrota russa podria portar els EUA a parar més atenció al seu país, segons el South China Morning Post, un diari de Hong Kong.

La UE no només es preocupa per l'amenaça indirecta que representa el suport de la Xina a Rússia. També ha incrementat les queixes contra els suposats ciberatacs xinesos a objectius de la UE. El maig passat, arran de la notícia d'un atac contra el ministeri d'Exteriors txec, el Consell Europeu —que agrupa els caps de govern dels països de la UE— va apuntar que la Xina era al darrere d'una creixent quantitat d'"activitats cibernètiques malicioses". La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha avisat que el bloc comunitari està "preparat per imposar un preu" a aquests actes.

Sospites a Pequín

Per la seva banda, la Xina pateix pel suport a Taiwan entre els estats de la UE. Dos vaixells de guerra alemanys van navegar simbòlicament per l'estret de Taiwan l'any passat, la primera vegada en vint anys. Els mitjans estatals xinesos culpen la UE i altres països occidentals de la tensió creixent, tot acusant-los de donar suport als "separatistes" taiwanesos. La Xina voldria allunyar la UE dels EUA, en gran part per minar la cohesió d'Occident en aquests afers.

Tanmateix, la Xina fa pocs esforços per aturar els europeus. A l'abril va aixecar les sancions imposades fa quatre anys contra legisladors europeus que havien expressat públicament la preocupació per la situació dels drets humans a la regió xinesa de Xinjiang. I al juliol va oferir concessions als fabricants de conyac francès per ajudar-los davant les mesures antidúmping que la Xina hi havia imposat l'any passat.

El pla de Pequín continua sent, en canvi, dividir la UE allà on pugui. La Xina posa les seves esperances en membres individuals del bloc, ni més ni menys que Alemanya i França, les quals Wang també visita sempre que viatja a Brussel·les. Alemanya representa un 40% de les exportacions europees a la Xina. El canceller alemany, Friedrich Merz, té previst visitar la Xina a finals d'any, acompanyat d'una delegació empresarial. S'espera que el rebin amb la catifa vermella.

Jin Ling, de l'Institut d'Estudis Internacionals de la Xina, un think tank vinculat al minister d'Exteriors xinès, ha vist que creix la divisió entre alguns estats membres i el lideratges de la UE respecte a la Xina. Això dificulta, diu, que la Xina entengui com ha de tractar amb la UE. I sembla que cada vegada té menys ganes d'intentar-ho. L'esperança a Pequín és apel·lar a estats membres concrets per mantenir sota control els falcons comunitaris.