La compra (que no invasió) de Groenlàndia podria ser el negoci del segle

Tot i que els Estats Units històricament han tingut una aproximació comercial a les relacions internacionals, poques vegades les compres de territori es fan sense controvèrsia. Quan Thomas Jefferson va comprar Louisiana el 1802, i va doblar així la mida del país, va haver de deixar de banda el seu entusiasme constitucional, que hauria prohibit una acció d'aquestes característiques per part del govern federal. 64 anys més tard, quan el secretari d'Estat William Seward va adquirir Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars (uns 162 milions de dòlars actuals), l'operació va ser anomenada "la bogeria de Seward". Avui l'acord per Alaska es considera una jugada mestra i la compra de Louisiana és l'assoliment més gran d'un dels més grans presidents dels EUA. Vistes amb perspectiva, les dues operacions semblen extraordinàriament bones.

La història no serà tan complaent amb Donald Trump si obté Groenlàndia de Dinamarca amb coercions. El 7 de gener el president electe no va voler descartar l'ús de la força militar o una guerra econòmica en el seu afany per Groenlàndia (i pel canal de Panamà). Els EUA perdran amics si en coerceix un perquè li cedeixi territori. Però les provocacions de Trump també són ximples perquè un acord per comprar Groenlàndia tancat lliurement i amb bona voluntat podria ser també una altra compra del segle. Aquest acord augmentaria la seguretat dels EUA i potser també la dels aliats de l'OTAN. Els autòcrates en sortirien desanimats. I una compra beneficiaria els habitants de l'illa, que haurien de tenir-ne –i de segur tindrien– l'última paraula.

Quant val, doncs, Groenlàndia? Un punt de partida és el seu producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) anual. El 2021 era de 3.000 milions de dòlars o una set mil·lèsima part del PIB dels EUA. Només hi viuen 57.000 persones, tot i que és més gran que qualsevol estat dels EUA. Gran part del seu PIB és fruit del treball del 43% de la força laboral empleada per l'estat (davant d'un 15% als EUA). Més de la meitat de les despeses del govern les sufraga Dinamarca, que envia al territori uns 500 milions d'euros cada any. El principal sector és la pesca. Traient-ne el sector públic, assumint que el creixement econòmic es manté a llarg termini i que el govern federal nord-americà rebria un 16% del PIB en impostos (la mitjana actual), a més de descomptar-hi els rendiments a 30 anys dels bons del Tresor nord-americà, la valoració surt a uns 50.000 milions de dòlars. Una xifra que és una dotzena part de la despesa en defensa dels EUA.

Tot i així, Trump vol controlar Groenlàndia pel seu potencial econòmic i estratègic, més que no pas pel seu PIB. L'illa es troba entre Amèrica i Rússia en una regió del món que cada vegada és més navegable a mesura que es fonen els casquets polars. Tot i que la base nord-americana a Pituffik, al nord-oest de l'illa, ja compta amb detectors de míssils d'alta sensibilitat, una Groenlàndia nord-americana podria controlar millor el corredor Groenlàndia-Islàndia-Regne Unit (GIUK, per les sigles en anglès), una franja de l'oceà Atlàntic que és la ruta d'accés per als submarins russos cap a la costa est dels EUA i a la resta de l'Atlàntic Nord.

A més de tot això, la riquesa de Groenlàndia en recursos naturals és immensa. S'hi coneixen reserves de 43 dels 50 minerals considerats "crítics" pel govern nord-americà, incloent-hi el que probablement és la reserva de terres rares més gran fora de la Xina, minerals crucials per fabricar equipament militar i material per a energies renovables. Els pous de petroli de la costa de Groenlàndia podrien extreure 52.000 milions de barrils, un 3% de les reserves conegudes del món, segons una estimació publicada el 2008 per l'agència geològica dels EUA.

Els recursos de Groenlàndia estan relativament poc explotats a causa de la dificultat que suposa operar a les àrees més remotes del seu territori. Quatre cinquenes parts de l'illa estan cobertes per la neu. Ni tan sols hi ha carreteres que uneixin els pobles. I el 2021 el govern va prohibir l'exploració de pous de petroli. Però a mesura que el clima s'escalfa, els minerals seran cada vegada més accessibles i més valuosos. De fet, potser ja té lloc la cursa més gran de la història per controlar recursos, si es mesura per càpita. Hi ha empreses perforant en 170 llocs, quan fa una dècada eren 12.

A qui es podria comprar l'illa? El 2009 Dinamarca quasi va garantir a Groenlàndia el dret a declarar la independència si el poble ho decidia en un referèndum. Al govern nacionalista de l'illa li agradaria molt poder exercir aquest dret. Al mateix temps, Dinamarca va garantir al territori el control dels seus recursos naturals (tot i que si els ingressos del govern groenlandès augmenten, l'aportació financera de Dinamarca disminueix). Per tant, qualsevol compra no hauria de ser a Dinamarca, ja que seria realment colonialista, sinó als mateixos habitants. Si els EUA oferissin una simple valoració dels actius i del flux d'ingressos esperats, la xifra pujaria a gairebé un milió de dòlars per habitant. Donada la importància i la riquesa del territori, els EUA podrien convertir tots els groenlandesos en milionaris i, malgrat això, encara sortirien enormement beneficiats de la compra.

Fredor sobre la proposta

Sens dubte, els romàntics i els nacionalistes dirien que un acord així és sòrdid. Per què no podria l'illa viure tota sola? Al cap i a la fi, els 380.000 habitants d'Islàndia se'n surten prou bé. Groenlàndia podria acollir més bases nord-americanes i alhora explotar els seus propis recursos naturals segons els seus interessos. Per què hauria d'abandonar la seva identitat i subjugar-se al control polític de Washington?

El fet és que l'abundància de recursos naturals també comporta riscos. Un és la corrupció, que pot evitar que els beneficis es reparteixin de manera justa. No és clar com 57.000 persones poden governar de manera efectiva davant d'una enorme entrada de diners: imaginem-nos que es donés a un ajuntament anglès els camps de petroli de l'Aràbia Saudita. Extreure minerals vol dir importar massivament mà d'obra immigrant. La seguretat nacional ja no és només un control del risc d'invasions externes, sinó prevenir guerres híbrides, des de sabotatges fins a propaganda a TikTok. Una venda als EUA comportaria situar el territori sota el poder de l'aparell administratiu i de seguretat dels Estats Units i garantiria una redistribució igual dels ingressos.

Respectar el dret d'autodeterminació dels groenlandesos implica respectar el dret dels ciutadans de considerar aquesta oferta, que es podria portar a referèndum. Perquè l'elecció fos lliure, Trump hauria de retirar les amenaces d'utilitzar la força. Ho hauria de fer i després intentar posar una mica de carn vermella davant de l'ós polar.