Treballar menys, cobrar el mateix… i produir més
El progrés econòmic ha anat acompanyat d’una reducció significativa de la jornada laboral. Durant les primeres etapes de la industrialització, les hores que es treballaven normalment rondaven entre les dotze i les setze al dia, sis dies a la setmana. Els moviments obrers del segle XIX, en la seva lluita per millorar les condicions laborals, van aconseguir els primers avenços per limitar les llargues jornades a les fàbriques. I a començaments del segle XX, l’empenta per reduir les hores de treball va guanyar un nou impuls.
El 1919, l’Organització Internacional del Treball va establir per llei la setmana laboral de 48 hores. Després de la Segona Guerra Mundial, el creixement econòmic i les millores en la productivitat van permetre la negociació de jornades més curtes, i molts països europeus van adoptar la setmana de 40 hores. A finals del segle XX i principis del segle XXI, alguns països van experimentar amb jornades laborals encara més curtes, com per exemple França, amb la introducció de la jornada de 35 hores setmanals l’any 2000.
Actualment, a Europa es treballa de mitjana 36,1 hores a la setmana, tot i que hi ha diferències importants entre països. Les jornades més llargues les trobem a Grècia (39,8 hores setmanals), Romania (39,5), Polònia (39,3) i Bulgària (39). A l’altre extrem hi ha els Països Baixos (32 hores setmanals), Àustria (33,6), Noruega (33,9), Alemanya (34) i Dinamarca (34,3). Espanya se situaria en una posició intermèdia, ja que, de mitjana, s'hi treballen 36,4 hores setmanals. Així doncs, aquestes dades publicades recentment per l’Eurostat també suggereixen una correlació positiva entre desenvolupament econòmic i jornades laborals curtes, ja que precisament és a les economies més avançades del nord d’Europa on es treballen menys hores. Davant d’aquesta evidència, sembla que la proposta de la ministra de Treball de reduir la jornada promouria l’acostament del mercat laboral espanyol al de les economies més avançades.
Un dels principals arguments per defensar la reducció de la jornada laboral és que facilitaria la conciliació entre la vida personal i la professional. De fet, Claudia Goldin, premi Nobel d’Economia del 2023, adverteix que les rigideses en l’organització del treball expliquen gran part de la persistència de la bretxa de gènere en el mercat laboral d'avui. En la seva publicació A grand gender convergence: its last chapter [Una gran convergència de gènere: l'últim capítol], Goldin distingeix entre les feines que permeten conciliar i les que no, que anomena greedy jobs (feines cobejoses).
Les primeres, ocupades majoritàriament per dones, permeten ajustar les obligacions laborals a les responsabilitats familiars i es caracteritzen per tenir salaris baixos. Les segones, les cobejoses, les ocupen majoritàriament homes, amb una gran flexibilitat per ajustar-se a les demandes i els horaris de clients i empresaris. Les feines cobejoses associades a horaris imprevisibles estan més ben pagades. La segregació de gènere entre feines que permeten ser un on-call employee (treballador de guàrdia) i un on-call parent (pare o mare de guàrdia) és el que, segons Goldin, ha malmès la convergència de gènere durant les últimes dècades. Per tant, la reducció de la jornada laboral podria afavorir la igualtat de gènere en el mercat de treball.
Altres motius per defensar aquesta reforma és l’increment en el benestar físic i mental dels treballadors. El model neoclàssic d’oferta de treball prediu que amb el mateix salari, una reducció de la jornada laboral –equivalent a més temps lliure–, augmenta el nivell de satisfacció dels treballadors. De fet, la poca evidència empírica sobre els efectes de les jornades laborals més curtes apunten a millores significatives en el benestar.
Tot i això, perquè la proposta de treballar menys i cobrar el mateix sigui viable econòmicament cal augmentar la productivitat per hora. En un context com l’actual, no hauria de ser difícil trobar complementarietats entre treballadors i noves tecnologies, com per exemple la intel·ligència artificial, que fessin que les hores treballades aportessin més valor a l’economia. Altres mesures per millorar la productivitat serien adoptar sistemes retributius que valoressin l’assoliment d’objectius i no el temps que trigues en aconseguir-los –és a dir, les hores treballades–, així com eliminar la importància del presencialisme i fomentar el teletreball o la flexibilitat horària, que també podrien contribuir a reduir les jornades laborals a un cost baix.